Eliminació d’espècies invasores i recuperació de l’itinerari a Sant Pere de Casserres a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

 El dissabte 6 d’abril els voluntaris i voluntàries del Cercle ens apropem als entorns del Monestir de Sant Pere de Casserres, per retirar la figuera de moro, planta que envaeix els entorns i no permet l’aparició d’altra vegetació autòctona.

Només arribar ens donen la benvinguda l’Alba, tècnica d’ús públic i en Joan i en Txevi, guardes de l’Espai Natural de Guilleries-Savassona. Qui ens presenten la zona i l’activitat que farem durant el dia.

Ens expliquen la necessitat d’extreure la figuera de moro, una planta originària de Mèxic i que té la característica de ser una de les 10 plantes més invasores d’Europa, la seva presencia provoca que les plantes autòctones no puguin créixer allà on està present aquest cactus. Un cop que estem tots situats ens dividim en dos grups de treball, per poder retirar la figuera de moro de tots els entorns.

El primer grup acompanyat per en Joan, van retirant tota la vegetació que envaeix el camí i la figuera de moro que es van trobant pel GR-210, el corriol que dóna accés al Monestir de Sant Pere de Casserres aquests aniran fent l’itinerari a peu fins a arribar al monestir. El segon grup acompanyat per l’Alba i en Txevi estan al segon grup i retiren la figuera de moro present als entorns del monestir, treballant amb unes vistes immillorables!

Es va fer tan bona feina que entre els dos grups van arribar a omplir fins a dalt la camioneta dels guardes de restes de figuera de moro.

En acabar dinem per recuperar energies i es realitza la visita guiada al Monestir de Sant Pere de Casserres. Es comença veient un audiovisual i es continua amb un fantàstic guiatge que ens trasllada segle XI i a la vida portada per l’orde benedictí fins a l’actualitat, arribant a conèixer l’actual ocupant, el gamarús que viu a l’església.

Una trentena de voluntaris recuperen un tram de la històrica carrerada de la Talaia, traient vegetació del camí i restaurant el mur de pedra seca dels vorals.

Només arribar ens dóna la benvinguda en Carles, de la Fundació Miranda, qui ens explica com a conseqüència d’un incendi forestal produït durant el 2012, es descobreix la carrerada de la Talaia datada del segle XIII. Aquesta forma part de la carrerada Reial de la Cerdanya i era molt utilitzada per fer la transhumància de ramats i cavalls.

Un cop situat a l’entorn comencem a treballar de valent, sota el gran protagonista de la jornada, el sol i els amics de Garraf Coopera i Plataforma Defensem l’Ortoll, qui ens acompanyen durant tot el dia.

Retirem la vegetació d’arrel que envaeix el camí, també traiem les pedres i col·loquem aquelles que són útils per restaurar el mur de pedra seca situat als vorals de la carrerada. Sempre amb l’ajuda i la supervisió del personal de manteniment forestal del Parc i de la Sofia, tècnica d’ús públic.

Cap al migdia donem per finalitzada la tasca, però abans de marxar en Vicenç, historiador gran coneixedor de la zona i en Carles ens fan una agradable explicació de la vida que hi passava per la carrerada de la Talaia en el passat i la seva funció.

Per acabar la jornada anem fins a la platja de Vilanova on després de la feina ben feta agafem energies amb el dinar i podem acabar de gaudir del dia tan solejat!

Aquest dissabte 2 de març, trenta voluntaris i voluntàries del cercle han ajudat a protegir el jaciment arqueològic de l’ermita de Sant Llorenç de Sanabra cobrint aquestes excavacions amb pedres i construint murs de pedra seca per dificultar el seu accés i evitar la seva degradació.

Dissabte 2 de març els voluntaris i voluntàries van reunir-nos al Centre d’Informació del Castell de Penyafort, al Parc del Foix juntament amb la Cap d’unitat d’ús públic i conservació Sofia Paricio, director del Parc del Foix, Pau Mundó i els Guardes Forestals. Un cop esmorzats, vam començar a caminar cap a l’ermita de Sant Llorenç de Sanabra on ens esperava l’arqueòleg Pablo del Fresno de Sistemes de Gestió de Patrimoni (SCP). Ell mateix ens va fer una breu introducció sobre l’estat de l’ermita, sobre la seva història i sobre com nosaltres com a voluntaris/es podíem ajudar a protegir-la, si més no, a disminuir el seu estat de degradació.

Actualment, les restes de l’antiga església de Sant Llorenç de la Sanabra i de les edificacions annexes es troben en un estat d’abandonament i alhora en un procés de degradació avançat com a resultat dels fenòmens atmosfèrics, de l’acció de la vegetació i de l’acció humana. És per això que mentre no es reprenguin els treballs de prospecció arqueològica, el nostra objectiu ha estat cobrir part de les excavacions amb pedres i limitar l’accés dins l’ermita. També s’ha construït una escala per facilitar l’accés a una zona des d’on es pot observar l’ermita, evitant que es trepitgi part del jaciment i per tant evitant posar en perill la seva estructura i el seu recobriment.

Després de casi dues hores movent pedres, construint murs i escales, van tornar cap al Castell de Penyafort tot disfrutant del magnífic dia quasi primaverenc. Vam visitar l’exterior del Castell i els seus jardins, tot veient un breu audiovisual. Finalment, ens vam desplaçar fins l’Àrea d’esplai la Marina per dinar, gaudint de les increïbles vistes del Pantà de Foix.

Una seixantena de voluntaris i voluntàries gaudeixen de dues edicions de la formació, realitzades el 24 de novembre i el 15 de desembre, sobre la pedra seca pous de glaç i altres empremtes culturals al Centre d’informació de Rocafort de Bages.

En arribar a Rocafort anem al Centre d’informació, però per començar el dia amb una mica de moviment, fem una dinàmica per conèixer a tots els companys amb els quals compartirem el dia. Una vegada ja estem tots ben actius passem a començar la formació.

Comencem la teoria amb en Josep Canals, tècnic d’ús públic del Parc Natural qui ens fa cinc cèntims sobre la flora i la fauna del Parc i una repassada sobre l’ocupació humana i l’activitat econòmica al llarg del temps.

Tot seguit fem una parada per esmorzar i agafar energies per continuar amb en Víctor Mata, historiador que ens explica els secrets de la pedra seca i les construccions que podem trobar realitzades amb aquesta tècnica.

En acabar anem a fer l’itinerari de les tines del Flequer, acompanyats per en Josep Canals, amb l’objectiu de poder observar de primera mà un exemple de patrimoni i activitat econòmica que es realitzava a la zona del Parc Natural.

Després de veure les tines i abans de fer la tornada cap a casa, dinem acompanyats de tots els voluntaris i voluntàries a la zona de l’itinerari.

Plantació d’arbres a l’àrea d’esplai de les Arenes i neteja de la ribera del riu Ripoll.

Els voluntaris i voluntàries del Cercle planten una desena de lledoners a l’Àrea d’Esplai de les Arenes per crear ombres a la zona, netegen els entorns del riu Ripoll i retiren un cactus invasor de la zona aquest dissabte 17 de novembre.

En arribar esmorzem per poder començar la tasca amb energia, i en Josep, tècnic d’ús públic, en Toni i en Salva, colla de manteniment forestal, ens presenten la zona i ens expliquen com distribuirem la feina del dia.

Comencem tots junts plantant lledoners a l’Àrea d’Esplai de les Arenes per afavorir l’ombra sobretot a l’estiu i millorar els seus entorns.

En acabar ens distribuïm en diferent grup de treball:

Un petit grup de tres voluntàries van amb en Marc i l’Albert, Guardes del Parc, a extreure un cactus invasor que apareix en una zona molt concreta del Parc.

Un grup més nombrós de voluntaris es queden amb en Toni i en Salva per netejar els entorns de la Font de la Boixa on s’extreuen deixalles tan estranyes com una mampara de dutxa, una caixa d’eines o una dotzena de garrafes d’aigua entre altres andròmines.

Un altre grup s’apropen amb en Josep i en Salvador, informador del Parc a la Font del Plàtan a netejar tant el camí d’accés com la font de deixalles diverses, on troben entre altres coses un lavabo i moltíssimes llaunes i ampolles de vidre.

Per acabar el dia dinem tots plegats a l’Àrea d’Esplai de les Arenes on compartim totes les anècdotes viscudes durant tota la jornada.

Una vintena de voluntaris del Cercle planten més de 300 arbres acompanyants de l’alzina a la finca de Can Bosc, propietat de la Diputació de Barcelona, aquest dissabte 10 de novembre.

En arribar al Parc del Montnegre i el Corredor ens espera en Jordi, enginyer de forest del Parc amb el Xavi i en Fran de manteniment forestal, qui ens expliquen la tasca del dia, plantar plançons de diverses espècies acompanyants de l’alzina: 150 pinastres, 50 freixes, 50 teixos, 50 serveres i 50 nogueres.

Totes aquestes espècies són recomanades per a la gestió d’espais que formen part de la Xarxa Natura 2000. La Xarxa Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura, que impulsa la creació d’una xarxa d’àrees d’especial protecció.

Es treballa de valent, sense deixar de banda les indicacions del Jordi, deixant en tot moment dos metres de distància entre plantes, per tal que en créixer no es facin competència.

També es col·loca una malla ramadera per protegir als nouvinguts de l’acció del porc senglar, qui en olorar la terra remoguda se senten atrets per ella i buscant aliment podrien desfer tot el treball fet durant el dia.

En acabar ens apropem a una part de la finca on l’any 2017 el Cercle de Voluntaris va realitzar una altra plantació i veiem com poquet a poquets els petits arbres van creixent i podem comprovar com la feina ben feta dona els seus fruits!

Per acabar de gaudir del bon dia anem a dinar tots junts a l’Àrea d’Esplai del Corredor, on passem una bona estona gaudint dels companys del Cercle.