Recuperació de la zona cremada de Nou Pins al Parc de la Serralada Litoral

Els voluntaris recuperen la zona de Nou Pins que havia estat cremada, traient brancatge, envernissant el mirador i plantant alzines, roures i garrofers a la zona.
Dissabte 18 de novembre una vintena de voluntaris del Cercle de Voluntaris de la Xarxa de Parcs van acostar-se al Parc de la Serralada Litoral http://parcs.diba.cat/web/litoral per tal de recuperar una zona que va ser cremada uns anys enrere, retirant brancatge i arbres morts i realitzant una plantació de diferents arbres autòctons de la zona.
Allà ens esperen 2 guardes forestals del parc, amb el tècnic d’us públic i una bona colla de voluntaris de l’ADF, entre tots fem una bona neteja de la zona i envernissem el mirador deixant tota la zona com nova.
Però no tot és treballar, al acabar ens apropem fins l’Oficina de Turisme d’Alella, http://www.alella.cat/turisme , on ens espera un sommelier experimentat per convidar-nos a un tastet de cava d’Alella, acompanyat d’una explicació de la cultura del vi de la zona, tot ensenyant-nos a gaudir dels matisos i dels orígens del bon cava. Sense oblidar l’acompanyament de un tastet de cuina de la zona.
Per acabar anem tots plegats a dinar a la Plaça de l’Ajuntament, on amb bon temps i bona companyia donem per acabada la jornada abans de tornar cap a casa.

Recuperació de prats de dall a la vall de Santa Fe

Els voluntaris netegen tres prats per tal de poder recuperar els prats de dall a la zona.
Dissabte 7 d’octubre una vintena de voluntaris del Cercle de Voluntaris de la Xarxa de Parcs van acostar-se al Centre d’Informació de Can Casades http://parcs.diba.cat/web/montseny/detall/-/journal_content/56_INSTANCE_nv8U/155678/308509 per netejar tres prats i així poder recuperar els prats de dall de la zona, afavorint i potenciant així la biodiversitat que impliquen aquests ecosistemes.
Allà ens esperen 3 tècnics de manteniment i la tècnica d’ús públic que ens expliquen com els últims anys han desaparegut els prats de dall de tota la zona i com això afecta a la biodiversitat del Montseny, així que ens dirigim tots cap els diferents prats per fer retornar aquesta tradició a la zona.
Després de tres hores de feina traient pedres, fusta morta i restes dels antics hivernacles que hi havia a la zona, acabem cansats però molt satisfets del resultat. Treballar en quelcom que amb relativa poca estona ofereix tan bons resultats sempre és d’agrair. Finalment per acabar veiem l’audiovisual del Parc Natural del Montseny al Centre d’Informació de Can Casades, amb efectes especials i tot!
Per acabar tenim el privilegi de dinar a la ombra de tres sequoies gegantines que ens fan bona companyia durant tot l’àpat.

Arranjament de places carboneres a la Vall de Sau

Dissabte 17 de juny, tot i l’amenaçant onada de calor, una trentena de voluntaris del Cercle de Voluntaris de la Xarxa de Parcs van animar-se a moure’s fins al pantà de Sau, sota els cingles de Tavertet, per a col·laborar en el manteniment de la ruta de les Carboneres que des de fa uns anys s’hi ha senyalitzat.

L’autocar sortia a les 8 de barcelona, i al cap d’una hora i mitja els descarregava a la Riba, un hotel-restaurant amb vistes privilegiades sobre la vall i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. El camí fins a la zona de treball va ser curt però amb fort pendent, i un grup de voltors dibuixant cercles sobre els seus caps ja feien pensar en una dura jornada de treball.

Dos dels guardes  del Parc, en Txevi Buigas i en Joan Pareja van fer-los de guies durant tota la jornada, organitzant la feina, donant ànims i amanint l’ambient amb unes quantes rondalles i llegendes de la zona!

2 hores i mitja treballant sota la calor van servir per tornar a fer visibles mitja dotzena de places de la ruta que la vegetació havia conquerit de nou; desbrossar, llaurar el terra i amuntegar pedres van ser les feines que va tocar fer. Mentre treballaven, els voluntaris imaginaven les  condicions en les que els carboners devien viure en aquell mateix lloc una cinquantena d’anys enrere. Com devia ser passar-se setmanes senceres vivint al costat de les carboneres amb els companys, per jornals de 40 pessetes? El carboneig a la Vall de Sau va desaparèixer als anys 60, i avui en dia només ens queden com a testimonis vius d’aquell estil de vida un parell de caps de colla carboners.

Un cop van donar la feina per enllestida, en Txevi va explicar com construïen la xemeneia, part central i columna vertebral de la carbonera. A continuació i després de molts litres d’aigua fresca, cap a l’àrea d’esplai dels Vernets de Ca la Marta a gaudir d’un dinar de germanor sota l’ombra d’una alzina. Després de recórrer un tram de l’itinerari “Els arbres del torrent de la Polleda”, sobretaula al bar del Ferrer de Tall, i becaina a l’autocar de tornada cap a Barcelona.

Tornarem Guilleries, la bellesa dels teus cingles i la màgia de les teves rondalles ens ha tornat a fascinar; tot i que procurarem fer-ho en una altra època, quan la calor no sigui tan asfixiant!

Condicionament de l’entorn de la riera de Martinet

El passat dissabte 27 de maig, una vintena de membres del Cercle varen dur a terme una actuació de voluntariat a la riera de Martinet, al Parc Natural del Montseny.

L’objectiu de l’activitat va consistir a condicionar l’entorn de la riera de Martinet, realitzant una intervenció a la resclosa existent, col·locant un hotel d’insectes i analitzant la qualitat del riu Martinet. Aquestes actuacions es varen realitzar endinsant-nos en l’itinerari dels sentits del Parc Natural del Montseny.

Un cop a la resclosa, els membres del Cercle de Voluntaris, de l’Associació Habitats i de l’Associació Martinet es varen dividir en dos grups per tal de dur a terme dues actuacions de voluntariat. Un grup va dur a terme una anàlisi del riu Martinet i l’altre grup es va quedar a la resclosa per tal d’acabar la resclosa de Martinet i condicionar l’entorn.

El grup que va analitzar el riu Martinet, va continuar caminant pel camí dels sentits fins al gorg de la sort. Un cop allà, a cada voluntari del grup se li va entregar una fitxa de camp. Les persones participants varen analitzar la qualitat hidromorfològica, observant l’hàbitat, el bosc de ribera, el cabal i les alteracions. També va analitzar la qualitat fisioquímica, observant la temperatura i la transparència de l’aigua. I la qualitat biològica, observant els macroinvertebrats i la biodiversitat. El resultat de l’índex de macroinvertebrats va concloure que la qualitat era molt bona.

El grup que va condicionar l’entorn de la resclosa, va realitzar una intervenció a la resclosa, arranjant el camí del pas de l’aigua i preparant el terreny per tal de col·locar un hotel d’insectes. Un cop col·locat l’hotel d’insectes, els membres del grup varen esperar l’arribada del grup que va analitzar la qualitat del riu per tal de destapar i inaugurar l’hotel d’insectes.

Un cop finalitzades les tasques, el grup que va analitzar el riu Martinet, va anar a trobar al grup que va condicionar la resclosa i varen exposar els resultats de l’anàlisi de qualitat que havien realitzat. Seguidament, el grup que va condicionar la resclosa va ensenyar les tasques dutes a terme.

Cap als voltants de les 13.15h vàrem donar per finalitzar la tasca, ens vàrem acomiadar de les persones de l’Associació Habitats i de l’Associació Martinet i vàrem iniciar el camí de tornada cap a l’autocar, aparcat a la Font dels Enamorats, per tal de desplaçar-nos fins a l’Ecogranja Salgot, on ens va rebre la Dolors Salgot.

L’Ecogranja, va ser creada l’any 1928 pel senyor  Antoni Salgot en una casa de la Plaça Major d’Aiguafreda, que encara avui es manté com a obrador. El seu esperit d’innovació i creixement el portaren a adquirir les primeres cambres frigorífiques automàtiques als Estats Units. Va contribuir a introduir a Catalunya una raça de porc provinent d’Anglaterra anomenada Large-White, tot un salt qualitatiu per a la xarcuteria del moment.

 Durant la visita guiada, els membres del Cercle varen descobrir el funcionament d’una granja ecològica. Un cop finalitzada la visita guiada, la Dolors ens va oferir una degustació de fuets de l’ecogranja. Cap a les 15.15h, vàrem finalitzar la visita guiada a l’Ecogranja i ens vàrem dirigir a la Font dels Enamorats per realitzar l’àpat de germanor.

 Un cop finalitzat l’àpat, cap a les 16h vàrem emprendre el camí de tornada a Barcelona, aprofitant el trajecte per a passar l’enquesta de satisfacció. Vàrem realitzar dues parades -a la Sagrera i al xamfrà de la cruïlla de Rosselló-Urgell, on vàrem acomiadar els darrers voluntaris.

Millora ambiental i eliminació d’espècies al·lòctones a la pedrera d’Alella

El passat dissabte vàrem dur a terme una actuació de millora ambiental a la pedrera d’·Alella, el Parc de la Serralada de Marina. Vàrem eliminar espècies al·lòctones, omplint un contenidor de 15m cúbics.

L’objectiu de l’activitat va consistir a realitzar una millora ambiental a la pedrera d’Alella, eliminant espècies al·lòctones. La pedrera d’Alella és un projecte de recuperació morfològica i restauració ecològica. Els membres del Cercle varen eliminar: Tabac de jardí (Nicotiana glauca), Ricí (Ricinus communis), Rumex sp i  Bleda (Beta vulgaris).

Per tal de dur a terme l’activitat de voluntariat, es varen fer diversos grups de treball de 4 o 5 persones i es varen repartir en diversos trams de la pedrera d’Alella. Cada grup de treball disposava de tisores de podar (grans i petites) i ulleres protectores -els membres del Cercle que les varen  voler-. Tota la tasca de l’actuació es va dur a terme sota la guia del tècnic i el guarda del Parc.

Els membres del Cercle varen treballar en cadena per tal d’anar eliminant les diferents espècies al·lòctones. Els membres varen  tallar , trinxar i transportar les plantes fins al contenidor.

 Cap als voltants de les 13h vàrem donar per finalitzar la tasca i vàrem iniciar el camí de tornada cap a l’autocar per tal de desplaçar-nos fins al Celler Can Magarola, una de les masies més antigues d’Alella. Situada a la part més alta de la Riera Coma Clara, ha estat testimoni, des d’aquesta situació privilegiada, de més de 700 anys de la mil·lenària història del poble. Per aquest motiu fou triada com a seu del museu que havia de recollir el patrimoni històric, etnològic i museístic d’Alella.

Al Celler Can Magarola vàrem poder gaudir d’un tast de vins del municipi d’Alella, que vàrem acompanyar amb un àpat de germanor al patí exterior del celler. Un cop finalitzat l’àpat, als voltants de les 14.30h, ens vàrem dirigir al municipi d’Alella per gaudir de temps lliure, per comprar vins i per visitar la plaça de la vila i fer el cafè. 

Finalment, a les 16h vàrem emprendre el camí de tornada a Barcelona, aprofitant el trajecte per a passar l’enquesta de satisfacció. Vàrem realitzar dues parades -a la Sagrera i al xamfrà de la cruïlla de Rosselló-Urgell, on vàrem acomiadar els darrers voluntaris.

Retirada d’objectes i deixalles a espais molt freqüentats

El passat dissabte 6 de maig, 25 persones voluntàries varen participar en una actuació de voluntariat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

L’objectiu de l’activitat era retirar mobles, estris de cuina i altres objectes d’una balma ocupada. Aquesta actuació de voluntariat estava emmarcada en la campanya Let’s Clean Up Europe i es va dur a terme a les Agulles de Mata-rodona, al municipi de Mura. La campanya és una acción común en toda Europa para concienciar sobre la cantidad de residuos que tiramos de forma incontrolada en la naturaleza y promover  la recogida de estos residuos vertidos ilegalmente en los bosques, playas, márgenes de ríos, etc.

Per tal d’assolir l’objectiu, els membres del Cercle de Voluntaris varen disposar de motixilles per tal de transportar les deixalles amb més facilitat fins al punt de recollida.

Els membres del Cercle varen recollir  fins a una vintena de sacs grans (50litres) de l’interior de la blama i de l’entorn. Per tal de recollir les deixalles d’una manera més organitzada, els membres del Cercle varen treballar en cadena. Els membres del Cercle varen realitzar l’actuació de voluntariat fins a les 13h.

Un cop finalitzada la tasca, la balma ocupada va quedar lliure de deixalles. Ara, els visitants del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac podran gaudir de l’indret gràcies a l’actuació del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals.

A les 13h  vàrem iniciar el camí de retorn cap a l’autocar, que ens esperava a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari.  Ens vàrem acomiadar del personal del parc i ens vàrem desplaçar a l’Àrea d’Esplai del Torrent de l’Escaiola, per gaudir del dinar de germanor.

A les 15.45h  vàrem iniciar el retorn a Barcelona amb autocar, realitzant dues parades, a la Sagrera i al xamfrà de la cruïlla de Rosselló-Urgell, arribant a Barcelona a les 17h i aprofitant el trajecte per passar l’enquesta de satisfacció.

Arranjament de camins

El dissabte  22 d’abril , un grup de 24 persones voluntàries varen participar en una actuació de voluntariat, al Parc del Castell de Montesquiu.

L’objectiu de l’activitat era arranjar el camí de la Font del Castell de Montesquiu. Per tal d’arranjar el camí els membres del Cercle varen recollir rocs i varen tornar a col·locar les lloses que estaven descalçades. Els membres del Cercle de Voluntaris varen arranjar dos trams del camí per tal que les persones visitants caminessin més còmodes pel parc del Castell de Montesquiu.

Les 24 persones del Cercle es varen dividir en dos punts al llarg del camí que condueix a la Font del Castell de Montesquiu. Els diferents grups, per tal d’arranjar el camí, varen recopilar pedres i varen col·locar lloses per marcar el camí. A continuació, varen col·locar ciment per tal de fixar les pedres i evitar que, amb el pas de les persones visitants al parc, les pedres es descol·loquessin.

Cap als voltants de les 12.50h vàrem donar per finalitzada l’activitat de voluntariat i vàrem fer camí de tornada cap al Castell de Montesquiu, on vàrem gaudir d’una visita guiada amb tot luxe de detalls, acompanyats de la Cristina Ferrández Canyadell, guia del Castell. El Castell de Montesquiu és el símbol més emblemàtic del parc. Des dels seus orígens, la primera notícia data del 1285, la casa forta de Montesquiu va ser concebuda com a residència dels senyors del terme de Besora. La protecció i la conservació de què gaudeix el parc suposa una garantia de qualitat de totes les fons i rieres de la zona.

Un cop finalitzada la visita al Castell de Montesquiu, ens vàrem dirigir a l’àrea d’esplai de la font del Castell Xic per gaudir d’un àpat de germanor. Per finalitzar la jornada, vàrem fer una passejada pels jardins abans de fer camí cap a l’autocar.

 

Suport a l’organització de la plantada popular de Tiana

El diumenge 2 d’abril , un grup de 26 persoens volun`taries varen participar en una actuació de voluntariat, al Parc de la Serralada de Marina.

L’objectiu de l’actuació era donar suport a l’organització de la plantada popular de Tiana.

Les persones voluntàries es varen dividir en 3 grups per dur a terme les diverses tasques a realitzar. Un primer grup, format per 4 persones voluntàries, es va situar al punt d’informació per rebre a les persones participants en la plantada popular. Un segon grup, format per 13 persones voluntàries va preparar el terreny per tal que les persones participants poguessin plantar una espècie aromàtica. Un tercer grup també es va encarregar de preparar el terreny per a la plantada però en una zona més allunyada.

El primer grup que es trobava al punt d’informació, es va encarregar d’entregar les espècies aromàtiques a les persones participants, els varen indicar on es trobaven els bidons d’aigua i els varen indicar el camí per a plantar l’espècie aromàtica a la zona assignada.

El segon i el tercer grup de persones voluntàries es varen encarregar de preparar el terreny per dur a terme la plantada i varen acompanyar a les persones participants per tal d’ajudar-los en la plantació de les espècies aromàtiques. Les persones participants es dirigien a la zona assignada, després de passar pel punt d’informació, i ajudats amb una aixada feien el forat a la terra, traient l’espècie aromàtica del test i la plantaven al lloc corresponent.

Val a dir que es varen plantar 300 espècies aromàtiques. Els membres del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals varen ajudar a plantar sàlvia, romaní, farigola, estepa, espígol i espernallac.

Un cop finalitzada la tasca, els membres del Cercle varen poder gaudir dels diferents tallers que hi havien  a la plantada popular de Tiana. Hi havia tallers de reconeixement de plantes, de fer bosses d’olor i de construcció de caixes niu, entre d’altres.

Cap als voltants de les 13.15h vàrem donar per finalitzada la tasca i ens vàrem dirigir cap a l’Observatori Astronòmic de Tiana, on es duen a terme activitats de recerca astronòmica que es desenvolupen principalment en el camp de l’astronomia planetària (estudi sistemàtic de Júpiter i Mart), i dels asteroides, sense deixar de banda altres temes com la fotografia d’objectes de cel profund o l’estudi del Sol i de la Lluna.

Expertes en medi ambient

Qui són les dones expertes en medi ambient? El cercador d’expertes dona visibilitat a les dones especialistes implicades en tots els àmbits.

 

El recurs promogut per l’Institut Català de les Dones es posa a la disposició dels mitjans de comunicació, per facilitar la presència de dones en els espais d’opinió.

El vincle entre dona i mediambienat ha contribuït amb  grans aportacions al pensament i l’acció ambiental. Rachel Carson  va ser pionera de l’ecologisme, Donella Meadows va exposar la necessitat de posar limits al creixement, i  Gro Bruntland va crear el concepte de desenvolupament sostenible. Al llarg de la història han estat moltes dones a impulsar reflexions ambientals i despertar consciències.

El cercador d’expertes  pot donar visibilitat a les dones que diariament treballen avui  en la recerca ambiental, la conservació de la natura, i des de les entitats i associacions ambientals es mobilitzen com a activistes implicades en la millora social i ambiental de l’entorn.

L’actualització de la pàgina web del cercador, que es va presentar al febrer de 2017, facilita el procès per donar-se d’alta.

El valor dels boscos urbans

L’Atles del Fòrum Europeu de Boscos Urbans és una eina participativa en la qual es pot col·laborar recollint projectes i iniciatives sobre els boscos urbans i els seus marges.

 

Del 31 de maig al 2 de juny se celebra a Barcelona el Fòrum Europeu sobre Boscos Urbans, amb l’objectiu de debatre i difondre l’important rol dels arbres i boscos a les àrees urbanes. Es pot col·laborar en el Fòrum també participant en l’elaboració de l’Atles de Boscos Urbans. Cal enviar experiències identificades en ciutats europees, d’iniciatives socials o projectes de gestió basats en la connectivitat ecològica o la restauració del paisatge, caracteritzats per un propòsit: promoure el valor de la xarxa biofísica del territori, respectant les infraestructures verdes, i creant espais en transició, marges i vores saludables i d’alta qualitat.

L’Atles contempla de moment experiències com l’Anella Verda de Viena, el projecte de naturalització d’espais verds i parcel·les vacants al barri de Lakua a Vitòria, o el Pla del Verd i la Biodiversitat 2012-2020 de Barcelona.

El bosc a la ciutat del segle XXI

El Fòrum, que celebra enguany 20 anys, se celebra sota el títol “Les vores del bosc urbà. Franges, marges i espais de transició“, i amb l’objectiu de posar sobre la taula la rellevància dels boscos urbans i periurbans per construir un paisatge sostenible i saludable en la ciutat del segle XXI. El bosc urbà, especialment les seves vores, pot jugar un paper fonamental en la millora de les condicions ambientals i en la preservació de la biodiversitat. Té un paper decisiu en la regulació de l’erosió i la hidrologia, així com en la resiliència de la ciutat i en la adaptació al canvi climàtic.

Aspectes com la connectivitat ecològica, els serveis ecosistèmics i la biodiversitat, i també temes com el vessant social de la gestió forestal a la ciutat, o la planificació de les vores en relació a la nova cultura del lleure, formen part de la mentalitat de les ciutats segle XXI.
El Congrés vol afrontar aquests aspectes abordant la relació la ciutat i els seus espais oberts. Una relació fruit d’un mosaic territorial d’espais, espais físics que actuen com a corredors i acullen els fluxos de persones, mercaderia i energia, i tota aquella activitat que representa el fet urbà.

Per què les vores?

L’infraestructura verda guanya protagonisme, en particular en tots aquells espais de marge que han quedat al límit entre les infraestructures viàries i altres usos. En una nova perspectiva deixen de ser línies administratives buides per esdevenir espais estratègics per a l’ecologia, el lleure i la producció.

El Fòrum

L‘Associació Europea de Boscos Urbans està composada per un col·lectiu de persones especialistes que traslladen els resultats dels estudis científics i de les experiències a informació útil per a l’ús professional i la presa de decisiós en gestió pública. El Fòrum d’enguany està organitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i està dirigit als diferents actors implicats en la gestió dels boscos urbans, espais verds i la gestió del paisatge, la planificació urbana i el desenvolupament sostenible, per compartir l’experiència interdisciplinària i bones pràctiques.

Conferències i visites

El programa definitiu del Fòrum encara no està presentat. Tot i així es pot saber que es dedicarà la primera jornada a la connectivitat i als valors ecològics. La jornada de l’1 juny es dedica al valor social i econòmic del bosc urbà. Quant a proveïdor de serveis ecosistèmics avaluables econòmicament, el bosc urbà té un impacte social en les comunitats. Proveeix d’oportunitats pel lleure, millora la salut i el benestar de la població, i contribueix a l’estalvi energètic en calefacció o refrigeració. Salut, lleure, inclusió social, economia local, economia circular i serveis ecosistemes esdevenen paraules claus.

La jornada del 2 juny està dedicada a analitzar la complexitat en la gestió integral dels boscos urbans. Es presenta un model de planificació que ha d’incloure la perspectiva ecològica i la socioeconòmica. Solucions basades en la natura, gestió sostenible i els serveis eco sistèmics. esdevenen paraules claus.

S’afrontarà també els repte de com cal comunicar aquests projectes, atès l’entorn ecològic molt canviant i l’actual percepció social dels espais agroforestals. Les pràctiques participatives que impliquin la ciutadania i les estratègies de comunicació a emprar, esdevenen paraules claus per la governança i la presa de decisions dels Boscos Urbans.

El darrer dia es planteja una visita a una de les infraestructures verdes emblemàtiques de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Es pot tramitar la inscripció a un preu reduït fins al 30 d’abril.