Arxiu de la categoria: Notícies

Trobada anual del Cercle de Voluntaris

El dijous 20 de febrer es va organitzar la trobada anual del Cercle de Voluntaris a l’Edifici del Vagó (Barcelona). Durant l’acte es van presentar les activitats programades enguany i les noves fitxes divulgatives a més de valorar el programa del 2019.

El coordinador de Serveis d’Espais Naturals, Jordi Padrós, va donar la benvinguda als assistents i va valorar la tasca duta a terme pels voluntaris i voluntàries durant tot l’any 2019 i va traslladar l’agraïment de tots els parcs a les persones que formen part del Cercle de Voluntaris.

Tot seguit, Laia Martínez, del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, va repassar les activitats realitzades durant l’any passat així com el perfil de les persones que, actualment, formen part del projecte, tot subratllant les valoracions que els voluntaris han fet sobre les diverses actuacions i formacions que s’han organitzat.

Per acabar, Elixabete Urretavizcaya, de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals, va anunciar les activitats que es realitzaran durant l’any 2020 i va presentar les noves fitxes divulgatives d’aprofundiment.

Amb sis temàtiques diferents, les fitxes es vinculen amb les actuacions que els voluntaris realitzen habitualment. Són: pedra seca; eines i seguretat; plantes invasores; plantació i sembra; esporga d’arbres, i capses niu. Podeu descarregar aquestes fitxes a la secció “Per saber-ne més“, a la pàgina web del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals.

26 de Gener Dia Mundial de l’Educació ambiental

El 26 de gener se celebra el Dia Mundial de l’Educació Ambiental amb el propòsit de conscienciar la ciutadania perquè conservi i protegeixi el medi ambient amb la realització d’accions i activitats.

Es considera que la primera recomanació oficial de nivell internacional que postula la necessitat d’utilitzar l’eina educativa com a resposta a la problemàtica ambiental és la Declaració sobre el Medi Humà, document final de la Conferència de Nacions Unides sobre el Medi Humà, celebrada a la ciutat sueca d’Estocolm del 5 al 16 de juny de 1972.

El document proposa com a objectiu de l’educació ambiental “que la població mundial prengui consciència del medi ambient i s’interessi per ell i pels problemes relacionats,i que compti amb els coneixements, les actituds, les aptituds, la motivació i el desig necessaris per treballar individualment i col·lectivament en la recerca de solucions als problemes actuals i per prevenir els que puguin aparèixer d’ara endavant.”

El 26 de gener se celebra el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. La celebració té el seu origen en 1975, any en què es va celebrar a Belgrad (capital llavors de Iugoslàvia i actual capital de Sèrbia), el Seminari Internacional d’Educació Ambiental, en què van participar experts de més de 70 països.

En aquest esdeveniment es van establir els principis de l’educació ambiental en el marc dels programes de les Nacions Unides. Com a resultat es va publicar la Carta de Belgrad, en la qual es plasmen les reivindicacions fonamentals i els principals objectius de l’educació ambiental.

Uns anys més tard, el 1987, es va consensuar la definició més estesa d’educació ambiental al Congrés Internacional d’Educació i Formació sobre Medi Ambient celebrat a Moscou: “L’educació ambiental és un procés permanent en el qual els individus i les comunitats prenen consciència del seu medi i aprenen els coneixements, els valors, les destreses, l’experiència i, també, la determinació que els capaciten per actuar, individualment i col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals presents i futurs.

La celebració, el 1992, de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro introdueix el concepte de desenvolupament sostenible que fa evolucionar amb el temps el concepte d’educació ambiental pel d’educació per a la sostenibilitat entès com una forma d’educació per a la ciutadania, compromesa i activa.

Així, deu anys més tard, la Declaració de Johannesburg sobre Desenvolupament Sostenible i el VI Programa d’Acció Ambiental de la UE(2001-2010) insisteixen en la necessitat de la participació i l’acció a favor de la sostenibilitat.

L’Assemblea de Nacions Unides va declarar el Decenni de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible el període comprés entre 2005-2014 i convida als Governs de tot el món a integrar l’educació per al desenvolupament sostenible en els plans d’acció nacionals.

La nova Agenda 2015-2030 per al desenvolupament sostenible aprovada per Nacions Unides situa en el seu nucli els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS son universals, transformadors i inclusius i persegueixen l’objectiu de garantir una vida sostenible, pacífica, pròspera i equitativa arreu del món, per a tothom, ara i en el futur. L’educació és, d’una banda, un objectiu en si mateix i, de l’altra, una via per assolir la resta d’ODS. No és només una part essencial del desenvolupament sostenible, sinó també un instrument clau per aconseguir-lo.

A Catalunya prop de 1.300 centres educatius de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) tenen, entre altres finalitats, la de fomentar el debat intern per avançar en la conceptualització d’una educació per a la sostenibilitat, concepte que va més enllà que l’educació ambiental en el sentit que considera la perspectiva humana i social a més de la dimensió científica com a essencials per a la protecció ambiental.

La societat civil organitzada també ha fet seus els objectius de l’educació ambiental: a Catalunya, més de dues-centes associacions i fundacions ambientals fomenten la implicació de la ciutadania en la protecció del medi ambient i la conservació de la natura.

La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen i es recomana fer servir les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…) i els hashtags / paraules clau #EA26 #EducacioAmbiental i #DiaMundialEducacioAmbiental

Més informació als enllaços de la Societat Catalana d’Educació AmbientalGeneralitat de Catalunya i Diputació de Barcelona.

Font: https://www.sostenible.cat/acte/dia-mundial-de-leducacio-ambiental

 

JORNADA DE FORMACIÓ CONTÍNUA A CAN MATEU (VILANOVA DE SAU), “LA VIDA A LA CINGLERA”

PARC NATURAL DE LES GUILLERIES – SAVASSONA.

Una seixantena de voluntaris i voluntàries gaudeixen de dues edicions de la formació, realitzades el 23 de novembre i el 14 de desembre, sobre els cingles; la seva formació i composició, i la seva flora i fauna característica.

En arribar a Can Mateu l’Eli Urretabizkaia ens dona la benvinguda junt a l’Alba Ludevid, tècnica d’ús públic i educació ambiental, i al Jordi Riera, director del parc natural, qui ens fan una petita introducció sobre l’espai natural de les Guilleries-Savassona i sobre l’escola de natura Can Mateu.

Tot seguit esmorzem, i per començar el dia amb una mica de moviment, fem una dinàmica per conèixer a tots els companys i companyes amb les  quals compartirem el dia. Una vegada ja estem ben actius passem a començar la formació.

El Jordi Vilà , geòleg, ens explica els secrets de la formació de les cingleres i les característiques que podem trobar a la que trobem a l’entorn del pantà de Sau; la cinglera vermella i la blanca.

Seguim les intervencions amb la ponència del Jordi Faus i el Carles Martorell, biòlegs, que ens expliquen l’ecosistema de la cinglera; la seva fauna i flora característica.

En acabar anem a fer l’itinerari sensorial guiat per la Júlia García amb l’objectiu de poder observar de primera mà tots els coneixements teòrics esmentats prèviament.

Després de veure el pantà de Sau amb la característica cinglera i abans de fer la tornada cap a casa, dinem acompanyats de tots els voluntaris i voluntàries a Can Mateu i fem una petita tertúlia al voltant de l’activitat inicial.

ACTUACIÓ AL PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

Plantació destinada a incrementar la diversitat d’arbres a la finca de Can Bosc. Parc del Montnegre i el Corredor.

Un grup de més de vint voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a tasques de plantació per tal de facilitar la recuperació del bosc del Parc del Montnegre i el Corredor.

Un cop vam arribar a Dosrius ens vam endinsar al Parc del Montnegre fins arribar al Santuari del Corredor.Vam esmorzar l’entrepà i la fruita i vam conèixer al Jordi Jürgens, enginyer de monts i gerent de l’espai natural, qui ens ens explicà com és i quines característiques distingeixen al parc natural del Montnegre i el Corredor; està cobert al 90% per bosc, on les espècies d’arbres més abundants són el pi pinyer i l’alzina.

Un cop acabada la introducció ens vam traslladar al lloc delimitat per a l’actuació, on el Jordi ens van explicar què anàvem a fer: la plantació de 320 pins pinastre i 40 nogueres. Les persones de la colla de manteniment, Xavi Puig i Julia Rodríguez, ens dividiren en dos grups per a fer l’actuació en zones diferents. Avançat el matí ens vam reunir els dos grups a la mateixa zona per tal de rematar la plantació.

Un cop realitzada la feina, ja a mig matí, vam donar una passejada fins a la zona de l’actuació realitzada anteriorment pel cercle de voluntaris el 09 de novembre d’aquest mateix any.

Després d’observar el resultat de l’actuació anterior, ens dirigírem cap al Santuari del Corredor, on la Gemma Conesa, del centre d’informació, ens va fer una petita explicació de la història del Santuari, de les seves característiques i de la seva situació geogràfica.

Ja acabada la visita vam anar a gaudir d’un merescut dinar i ens vam preparar per a la tornada a Barcelona.

ACTUACIÓ AL PARC NATURAL DEL MONTSENY

RESTAURACIÓ DE L’HÀBITAT DE RIBERA AL MONTSENY

Una trentena de voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a tasques de recuperació de l’hàbitat de ribera a l’interior del parc natural del Montseny.

Un cop vam arribar al lloc acordat amb els tècnics, vam esmorzar i la Jordina Grau ens va explicar quines tasques hauríem de fer i un poc de context del Parc Natural. El guarda forestal, Antonio Álvarez, ens explicà la varietat de flora i fauna que habita al Montseny.

Acabada la introducció ens vam endinsar al Parc del Montseny per una pista forestal fins arribar a la zona de l’actuació.

Els components del grup de manteniment forestal, Óscar Solé i el Joan Comellas, ens van explicar en què consistiria exactament l’actuació. Hauríem de consolidar els marges de ribera mitjançant els pals i fustes que prèviament havien apilat.

Per a realitzar aquestes tasques, vam dividir el grup en dos per nivell de dificultat; un anava amb l’Óscar i l’altre amb el Joan, i ens repartirem al llarg de la ribera per tal d’abastir entre totes i tots la llargària de la ribera.

Un cop realitzada la feina, ja a mig matí, vam dedicar una estona relaxada per a gaudir de l’entorn i fer-nos unes fotos de grup amb la colla del parc.

Després ens vam disposar a fer el camí invers per tal de gaudir d’un merescut dinar al sol i preparar-nos per a tornar a Barcelona.

 

ACTUACIÓ AL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

Plantació destinada a incrementar la diversitat d’arbres a la finca de Can Bosc.

Parc del Montnegre i el Corredor.

Una trentena de voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a tasques de plantació per tal facilitar la recuperació  del bosc del Parc del Montnegre i el Corredor.

Un cop vam arribar a Dosrius ens vam endinsar al Parc del Montnegre fins arribar al Santuari del Corredor.

Amb l’esmorzar a la mà vam conèixer al Jordi Jürgens, enginyer de monts, qui ens ens explicà com és i quines característiques distingeixen al parc natural del Montnegre i el Corredor, que està cobert al 90% per bosc, on les espècies d’arbres més abundants són el pi pinyer i l’alzina.

Un cop acabat l’esmorzar ens vam traslladar al lloc delimitat per a l’actuació, on el Jordi, ens van explicar què anàvem a fer: primer de tot la plantació de 320 pins pinastre i 40 moixeres. Els tècnics forestals Xavi i el Fran ens feren una demostració de com portar a terme aquesta tasca correctament.

Un cop realitzada la feina, ja a mig matí, vam procedir a reforçar la tanca que envolta tot el terreny protegit i destinat a la recuperació del bosc mitjançant branques i troncs.

Un cop acabada l’actuació ens dirigírem cap al Santuari del Corredor, on la Gemma, del centre d’informació, ens va fer una petita explicació de la història del Santuari, de les seves característiques i de la seva situació geogràfica.

Ja acabada la visita vam anar a gaudir d’un merescut dinar i preparar-nos per a la tornada a Barcelona.

ACTUACIÓ AL PARC DEL GARRAF

Arranjament del safareig de Mas Vendrell, del camí de la font del Pi i de la font del Pi. Parc del Garraf.

Una trentena de voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a diverses tasques de recuperació i neteja dels entorns del safareig de Mas Vendrell i la Font del Pi, situat al parc del Garraf.

Un cop vam arribar a Olivella ens vam endinsar al Parc del Garraf fins arribar a la zona de l’actuació.

Després d’esmorzar, vam conèixer a la Sofía Aparicio, cap d’ús públic i conservació, qui ens va fer una explicació de les tasques del dia: recollida de llenya per a la caldera de biomassa de la Pleta i l’eliminació i neteja d’arrels, esporga i desbrossada de vegetació de la Font del Pi i del camí per a accedir-hi i també del safareig del Mas Vendrell.

Per a realitzar aquestes tasques, vam dividir el grup en dos per tal d’abastir i realitzar totes les tasques.

Un cop realitzada la feina, ja a mig matí, vam tenir la xerrada de Joan Camps, pagès del territori, qui va explicar què es feia allà i com havia canviat amb el pas del temps. També va intervenir l’historiador Vicenç Carbonell, expert en topografia, qui porta molt de temps recorrent aquest territori.

Després ens vam disposar a fer el camí invers per tal de gaudir d’un merescut dinar i preparar-nos per a tornar a Barcelona.

ACTUACIÓ AL PARC DE LA SERRALADA DE LITORAL

Arranjament del recinte sobirà del Castell de Sant Miquel. Parc de la Serralada Litoral.

Una vintena de voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a diverses tasques de recuperació i neteja dels entorns del Castell de Sant Miquel.

Un cop arribem a Vallromanes ens endinsem al Parc de la Serralada Litoral fins arribar al peu de les restes d’un antic poblat iber i del castell de Sant Miquel, just a la frontera entre Vallromanes i Montornès del Vallès.

Després d’esmorzar, coneixem a la Laura León, sobreguarda del parc, al Diego Fernandez i en José Veler guardes forestals del parc, qui ens fan una explicació de la tasca del dia: extreure tota la llenya dels entorns del castell.

Els dies previs a la nostra actuació el personal del parc van participar en l’extracció de la vegetació del recinte sobirà del castell de Sant Miquel, així que nosaltres completem les tasques del Parc de la Serralada Litoral traslladant totes les restes vegetals per un corriol de difícil accés.

Treballem de valent cooperativament, ja que ens situem tots els voluntaris i voluntàries al llarg del corriol i ens organitzem en una gran cadena humana per traslladar tota la llenya fins a un remolc situat a peus del corriol.

Després d’una estoneta de feina fem un agraït descans on gaudim d’una engrescada xerrada per part d’en Ferran Díaz (Tècnic de patrimoni de Montornès) tot seien en el que havia estat el pati d’armes del castell, zona on es duia la vida quotidiana del castell i ens trasllada a l’època medieval explicant la construcció del Castell al segle XI i la vida portada en aquesta zona, tot fent un repàs del poblat iber datat entre el segle V i el III aC.

Per últim i gràcies als guardes del Parc aprofitem les restes d’esporga retirades per fer una foguera (amb permís dels agents rurals) i fer una benvinguda botifarrada, acompanyada d’un bon porró de vi.

 

 

ACTUACIÓ AL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

Eliminació de l’arbre invasor d’Ailanthus altissima, recollida de deixalles i consulta sobre usos del Parc.

Una vintena de voluntaris i voluntàries del cercle, aquest dissabte 5 d’octubre realitzen tres tasques diferents en la zona propera a la Casa Nova de l’Obac al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

En arribar al punt de trobada, ens espera en Josep Canals, tècnic d’ús públic del Parc i en Bartomeu Mas, de la colla de manteniments forestal, qui ens fan una gran rebuda.

Primer de tot esmorzem per agafar energies abans de començar amb les feines del dia.

Després d’omplir la panxa en Josep ens explica totes les tasques del dia i s’apropa fins a la zona de l’actuació més personal del Parc que es distribueix en les diferents tasques:

Eliminació de l’Ailanthus altissima. Amb l’ajuda d’en Bartomeu i en Gerard Sarrià es tallen els peus d’aquest arbre, espècie exòtica invasora dels nostres ecosistemes i originària de la Xina.

Recollida de deixalles. En Damià Hoyos i en Miquel Vivet, porten a un grup de voluntaris i voluntàries a una zona on s’acumula moltes deixalles! Amb l’ajuda d’unes pinces fan molt bona feina.

Enquestes als ciclistes. Acompanyats per en Josep i la Sònia Llobet, es queden on molts ciclistes fan una aturada per descansar, aprofiten per fer enquestes sobre els usos que fan de la zona del parc i els informen de la normativa de la zona que prohibeix passar amb bicicleta per corriols i la limitació de velocitat 10 km/h present a les pistes forestals.

En acabar totes les feines de la jornada fem la visita a l’exposició de la Casa Nova de l’Obac i anem a fer una passejada per un camí adaptat a persones amb mobilitat reduïda a la Casa de l’Obac Vell. Durant el camí en Josep Canals ens descobreix tots els secrets de la família Obac i el seu origen a aquesta casa, que més endavant decideixen canviat per la Casa Nova. Podem observar entre altres restes de la torre original i com estava construïda amb la tècnica de l’opus spicatum.

Per acabar la jornada dinem tots junts, al costat de la Casa Nova de l’Obac on acabem d’aprofitar el sol del dia.