Mostra totes les entrades de Cercle de Voluntaris

L’agrupació GEPEC realitzarà recuperació de murs de pedra seca

Durant tot el mes de juny GEPEC, organitza diverses activitats de recuperació de murs de pedra seca

 

Es realitzaran en diferents dies i en diferents horaris.

Horaris del mes de juny:

  • dissabte 9: tot el dia.
  • dilluns 11, dimarts 12, dimecres 13:  de 8h a 1h3.
  • dijous 14 i divendres 15: a partir 8h tot el dia.
  • dissabte i diumenge 16 i 17: a partir 8h o 9h tot el dia.
  • dilluns 18 i dimarts 19: a partir de les 8h tot el dia.
  • dimecres 20 i dijous 21: de 8h a 13h.

 

Per a més informació adreceu-vos aquí.

29 de juny i 1 de Juliol ADEFFA organitza un cens visual de llúdriga

1r Cens visual de llúdriga a la Riera de Merlès

El proper 29 de juny i 1 de Juliol l’associació ADEFFA organitza un cens visual de llúdriga i altra fauna d’ecosistemes aquàtics continentals

Es realitza un cens visual dels animals aquàtics en un tram de la Riera de Merlès que
compren 30 km aproximadament, es descarta la zona de la capçalera per dificultat
d’accés, per sanitat i per menys densitat de la fauna objecte de cens.
Preferentment es vol conèixer la distribució actual de la llúdriga a la Riera de Merlès, ja
que per observació de rastres s’estima que hi ha hagut un augment de les poblacions.

S’utilitzarà la metodologia dissenyada pel Dr. Jordi Ruiz Olmo, que s’ha dut a terme
durant molts anys en diferents rius de Catalunya. S’intentarà que hi hagi
aproximadament uns 50 observadors, distribuïts a llarg del riu en llocs predeterminats
per l’organització. Es faran 4 observacions, que comprenen dos unitats de cens:
divendres al vespre i dissabte a la matinada (una unitat de cens) i dissabte vespre i
diumenge matinada (l’altra unitat de cens. L’horari de matinada és de les 5:30 h a les
7:30 h i de vespre, de les 20 h a les 22 h. La trobada de tots els observadors serà al
Centre Camadoca de Santa Maria de Merlès, una hora abans d’iniciar el cens excepte
en el primer dia, que la trobada és a les 17h. per la xerrada informativa sobre la
metodologia que farem servir i l’evolució de la llúdriga a Catalunya a càrrec del mateix
Dr. Jordi Ruiz-Olmo. L’assistència és obligatòria si es participa al cens.

Per més informació aneu aquí, les inscripcions es tancaran el dijous 14 de juny

CRANC SENYAL I ELS SEUS EFECTES DEVASTADORS

 

El Cranc Senyal (Pacifastacus leniusculus) és un cranc de riu introduït durant els anys 70, és d’origen nord-americà i va arribar als cursos fluvials del nostre territori a través de les fugues dels centres de cultiu de crancs. L’activitat econòmica derivada de la cria de crancs en aquella època tenia un gran pes, en gran causa pel ràpid creixement que tenia l’espècie nord-americana en comparació amb l’autòctona (Austropotamobius pallipes).

El Cranc Senyal ha pogut sobreviure en el nostre territori gràcies a les seves característiques fisiològiques com la gran tolerància a la manca d’oxigen, a la contaminació, a forts períodes de manca d’aliment i sobretot a la resistència a la sequera. Són aquests motius pels quals l’espècie autòctona no pot competir-hi amb l’espècie invasora.

També s’ha de tenir en compte un factor molt important a la competència entre aquestes dues espècies, el Cranc Senyal és portador d’un paràsit anomenat Aphanomyces astaci, el qual genera una malaltia anomenada Afanomicosi. Que per a ell no suposa cap inconvenient a causa del seu sistema immunitari, en canvi als crancs autòctons sí, ja que els hi provoca una infecció i posteriorment la mort de la població sencera.

Per últim, les mesura per evitar encara més l’expansió d’aquesta espècie en els nostres ecosistemes, principalment conscienciar a la població sobre la problemàtica actual d’una espècie invasora i així intentar que els ciutadans no comprin més Crancs Senyals i sobretot que no els alliberin al medi natural.

Una espècie invasora pot causar un dany econòmic, ambiental o fins i tot dany en la salut humana. Aquestes espècies són una amenaça important perquè poden provocar canvis en els hàbitats i alterar la funció dels ecosistemes.

 

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiques_invasores/gestio_fauna_invasora/cranc_roig_america_altres_especies_cranc/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Afanomicosi http://ecosistemacat.blogspot.com/2008/09/cranc-senyal.html

 

 

 

Mostreig i captura de cranc senyal a la Riera Major

Una vintena de voluntaris i voluntàries del cercle, aquest dissabte 2 de juny es mullen per combatre les espècies invasores del nostre entorn a l’Espai de les Guilleries-Savassona.

En arribar a la Riera Major, ens esperen en Joan i en Txevi, guardes del Parc, amb un bon esmorzar a taula: coca de Folgueroles, xocolata i cafè per començar el dia amb energia.

Un cop tenim la panxa ben plena, ens situen a l’entorn de l’Espai Natural i ens fan una àmplia explicació de l’impacte que provoquen les espècies invasores, aquelles que vénen de fora i pressionen a les espècies autòctones, presentant-nos alguns exemples àmpliament coneguts per tots com la tortuga de florida, la cotorra de Kramercargol poma...però sobretot fem una immersió en el cas del cranc senyal, originari d’Amèrica i portador d’un fong que transmet i provoca la mort al nostre cranc de riu.

Després de conèixer al crustaci ens calcem unes bones botes d’aigua i ens capbussem a la riera, en primer lloc recollim els crancs que cauen a les nanses col·locades amb esquer durant la nit per en Txevi i en Joan, seguidament amb l’ajuda de pinces o senzillament amb les mans anem fent captures per la zona. Després de capturar 26 exemplars, amb l’ajuda dels experts, sexem cada un dels individus de la captura i els retirem de la riera.

Un petit grup de voluntaris i voluntàries fan inspecció de la riera per determinar, amb l’ajuda d’uns petits invertebrats, quin és l’estat de salut de la Riera Major.

Finalment anem a Sant Julià de Vilatorta per dinar i acabar de passar un bon dia amb els companys i companyes de l’activitat.

Condicionament dels itineraris d’accés al Castell de Montclús

Els voluntaris del cercle, aquest dissabte 26 de maig extreuen deixalles i condicionen el camí al Castell de Montclús, a més de desbrossar els entorns del Castell.

Els voluntaris i voluntàries del Cercle celebren aquest dissabte el dia europeu dels Parcs al Parc Natural del Montseny, reserva de la biosfera, fent una actuació de condicionament.
En arribar a Sant Esteve de Palautordera, els espera en Lluís (Cap d’unitat d’ús públic i educació ambiental) conjuntament amb la Carme i la Cinta (educadores de l’ADEMC) aprofitant el 40è aniversari de la proclamació de la Reserva de la Biosfera al Parc aprofiten per fer una gran presentació de la zona, dels itineraris de l’entorn i sobre el patrimoni del lloc, on cal destacar al Castell de Montclús.

Un cop ja situats comencem la caminada fins al Castell, un grup va directament per tal de netejar tots els entorns i la paret del mateix castell, ja que aquesta primavera tan plujosa ha fet que la vegetació creixi molt, podent accelerar el procés de degradació d’aquest patrimoni, tot això ho fan amb l’ajuda del Joan de manteniment forestal.

Un altre grup aprofita la pujada per recollir totes les deixalles que hi havia per la zona, cal destacar que la zona estava molt neta i cuidada, per tant no va donar gaire feina, a mig camí fan millores a l’itinerari d’accés al castell recol·locant les fites malmeses i també reconstruint les escales de l’itinerari, ja que les pluges i l’erosió fan de les seves…així que afegeixen uns bons carretons de sorra per millorar-ho, sota la supervisió d’en José i en Guillem de manteniment forestal

En acabar amb la tasca del dia la Carme i la Cinta ens expliquen la llegenda del Castell de Montclús i la seva història, donant a conèixer els secrets amagats d’aquest Patrimoni, fins i tot el seu passadís secret!

SETMANA DE LA NATURA 2018 DEL 26 DE MAIG AL 5 DE JUNY, PARTICIPA!

Què és?

La Setmana de la Natura és una campanya a tot Catalunya per conscienciar sobre la importància de tenir cura de la natura i el nostre entorn. Tindrà lloc entre el 26 de maig i el 5 de juny de 2018, durant els 10 dies, i es realitzaran activitats al mar, a la muntanya i a la ciutat.

Qui hi pot participar?

Tothom hi pot participar, des dels més joves fins als més grans, perquè tots podem actuar per la natura.

Quines activitats s’hi faran?

La Setmana de la Natura comptarà amb més de 300 d’activitats de la mà d’entitats ambientals i organitzacions de tot Catalunya, entre les quals es podrà gaudir d’excursions, tallers, visites guiades, activitats familiars, exposicions, activitats infantils, sortides de camp i moltes més!

Si vols participar-hi en la Setmana, busca al mapa l’activitat que s’adeqüi als teus interessos i apunta-t’hi!

 

Dia Europeu dels Parcs, 24 de maig

Del 19 al 27 de maig, activitats gratuïtes per a tothom

Per commemorar el Dia Europeu dels Parcs, us convidem a participar en alguna de les més de cinquanta activitats gratuïtes, a la Xarxa de Parcs Naturals  del 19 al 27 de maig. Hi trobareu caminades a peu, rutes guiades, jornades de portes obertes, matinals festives, tallers infantils, exposicions, audiovisuals, concursos de fotografia, recitals poètics, Parcs i biblioteques, etc. En algunes, us hi haureu d’inscriure prèviament.
Consulta aquí, les activitats gratuïtes que s’organitzen els caps de setmana del 19 al 27 de maig. Tot un ventall ampli d’activitats que, de ben segur, no us decebran!

Construcció i col·locació de caixes niu de ratpenats i esporga de pins al Parc del Garraf.

Els voluntaris del cercle, aquest dissabte 12 de maig col·loquen una trentena de caixes niu i fan neteja dels pins de l’entorn al Parc del Garraf.

Comencem el matí amb una boira densa que desapareix en arribar al Parc del Garraf on ens espera la Sofia Paricio, la cap d’unitat d’ús públic i conservació, qui ens dona la benvinguda al punt de trobada, ens fa una petita introducció sobre la tasca a realitzar durant la jornada i ens acompanya al la zona d’actuació, en aquests cas al municipi de Sitges.

Al punt de trobada en espera en Jordi Serra, biòleg expert en quiròpters, o més coneguts com a ratpenats, on ens desmunta mites sobre aquests mamífers voladors que van aparèixer fa 65.000 milions d’anys, ens ensenya la importància que tenen en els nostres ecosistemes i com ens deslliurem d’unes tones de mosquits gràcies a la seva intervenció.

Un cop presentat el protagonista del dia, en distribuïm en diferents grups, cada un d’ells acompanyat per un expert de l’entorn en Jordi Gili, en David Mateo o en Francesc Boil, guardes forestals del Parc del Garraf.

Cada grup realitza les tasques de construcció de 50 caixes niu de ratpenats, la col·locació de 31 d’aquests refugis i l’esporga de pins de l’entorn per tal d’evitar al màxim el risc d’incendis a la zona.

En finalitzar la tasca ens apropem fins al poble de Jafra per dinar i agafar energies després de tot el matí i acabar ben contents, ja que  gràcies a la feina ben feta cap ratpenat es quedarà sense refugi durant la seva migració!

Arranjament del Camí Ral de Tavèrnoles a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona

Una trentena de voluntaris del cercle, aquest diumenge 6 de maig arreglen les escales del camí ral de Tavèrnoles a Folgueroles i netegen la font i el safareig de Foquers a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

Ni la pluja que ens va acompanyar durant part del matí va ser capaç de parar l’entusiasme de la trentena de voluntaris que aquest diumenge es van apropar a Tavèrnoles a realitzar tasques de millora de l’entorn.

En arribar a la zona d’actuació ens espera en Jordi Riera, director de l’Espai Natural, qui ens situa en la zona, ens dóna una àmplia explicació sobre l’Espai de les Guilleries-Savassona i sobre la tasca que es realitzarà durant el dia.
Després d’esmorzar i agafar energies per passar el dia ens apropem a la zona d’actuació acompanyats dels millors guies en Txevi Buigas i en Joan Pareja, guardes del parc i coneixedors de tot l’entorn.

La meitat dels voluntaris s’atansen a les escales que formen el camí ral de Tavèrnoles a Folgueroles acompanyats d’en Joan per tal de recol·locar totes aquelles escales que el temps i la intempèrie han desplaçat, retirar la vegetació que les rodeja i neteja la zona de desguàs d’aigua per evitar l’erosió a zones no desitjades.

L’altre grup de voluntàries es queden acompanyats d’en Txevi a la font de Foquers on es retira la vegetació, fullaraca i terra que la rodeja, es neteja la zona de desaigua i es treuen tots els sediments del fons del safareig.

En acabar el matí, millora el temps i tot dinant gaudim dels primers rajos de sol del dia.