ENTREVISTA A SOFIA PARICIO: tècnica d’ús públic i educació ambiental dels parcs del Garraf, Olèrdola i Foix
– Quina és la teva formació i des de quan estàs vinculada a la Diputació de Barcelona?
La meva formació és com a geògrafa; també he fet estudis de gestió i educació ambiental.
Estic vinculada a la Diputació de Barcelona des del 2002, quan vaig començar a treballar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac com a administrativa. Després de fer diferents feines, entre elles la d’informadora, guaita o guarda, a la tardor de 2003 vaig començar de tècnica d’ús públic i educació ambiental.
– Des quan ets tècnica d’ús públic del Garraf, Olèrdola i Foix?
Des del 2005, tot i que entre finals del 2007 i el 2012 vaig estar al Parc Natural del Montseny, on vaig aprendre molt.
– Per què vares triar aquesta professió?
Això de triar, és molt dir. Vaig descobrir la Geografia a l’institut i a la universitat vaig confirmar que era el que volia: per una banda, tenia tots els temes mediambientals que m’agradaven i, per l’altra, abraçava la part de Geografia Humana, que estudia la interrelació del territori amb les persones. En aquella època, jo el que volia era dedicar-me professionalment a la gestió del territori d’espais naturals protegits, tot i que no sabia com, ja que llavors no existia la figura de tècnic d’ús públic als parcs.
Per casualitats de la vida, fent unes pràctiques a una enginyeria de Terrassa , vaig entrar en contacte amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i més tard em van trucar per anar a treballar. Com ja he dit abans, va ser aquí quan, després d’ocupar diferents llocs de treball, vaig guanyar la plaça de tècnic d’ús públic de parcs naturals de la Diputació que lligava molt amb tots els coneixements que tenia de la carrera i dels altres estudis que havia fet.
– En què consisteix la teva feina?
En gestionar l’ús públic o social dels parcs en què treballo. Sobretot, miro de fer compatible la conservació del Parc i l’ús que les persones fan de l’espai: residir-hi, excursions, activitats esportives, aplecs, filmacions, cacera, etc. Per aquesta tasca és molt important tenir informació de tot el que es fa i coordinar-ho amb tots els agents implicats, per tal que no hi hagi cap problema. Aquesta coordinació inclou els treballadors del Parc i els equipaments que gestiona directament o indirecta la Diputació. Igualment, la relació amb els ajuntaments i les entitats del territori és fonamental.
També porto projectes força complexos com ara és el Sistema de Qualitat (SICTED) i la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), dels tres parcs.
– Hi ha alguna problemàtica, projecte o repte especial en els parcs del Garraf, Olèrdola i Foix?
Un dels reptes actuals és fer compatible les activitats organitzades d’ús públic amb la conservació i els habitants dels municipis. En els últims anys hi ha hagut un augment exponencial de la quantitat d’activitats i de les persones que hi participen.
Un projecte important, i també un repte, és el que estem encetant actualment: la Carta Europea de Turisme Sostenible. Un projecte participatiu des del principi, ja que els agents privats del territori col•laboren en la definició del model d’ús públic i turisme que volem per als tres parcs.
– Com veus la vinculació del Cercle de Voluntaris amb el parcs on treballes i amb la Xarxa de Parcs Naturals en general?
El Cercle de Voluntaris té una vinculació excepcional amb tots els parcs on he treballat. Sempre tenen una gran predisposició i són proactius, proposen alternatives i no hi veuen dificultats. És un plaer treballar amb ells.
– Has conegut de prop la feina que fan els voluntaris als parcs on has treballat? Com valores la seva tasca?
La seva tasca és excepcional. Malgrat una actuació del Cercle sempre comporta feina per a l’equip del parc, abans i després, el comptar amb aquests voluntaris puntualment ens permet abordar algunes feines que nosaltres, desbordats pel dia a dia, no podem assumir.
A més, des del parc aprofitem aquestes actuacions per fer una tasca de sensibilització molt important, ja que arriba a unes persones molt conscienciades que ho poden transmetre als seus coneguts i familiars. I els ha arribat perquè veuen les problemàtiques in situ i participen de la seva solució, els en fem partícips.
– Com veus el futur del Cercle i quines millores aportaries en la seva gestió?
El futur del Cercle el veig amb optimisme. Cada vegada hi ha més gent que té temps i ganes de fer coses pels altres i, sobretot, tenir un contacte amb la natura. I això ens ha de permetre, als gestors dels parcs, involucrar la ciutadania amb el territori i fer-ne educació ambiental. És molt més important el que s’enduen ells d’una acció en un parc, que la feina que deixen al territori.
Una millora seria tenir més recursos per poder fer més activitats de voluntariat del Cercle durant tot l’any, i a tots els parcs, i coordinar-nos amb les empreses i entitats que demanen també fer-hi coses al territori.
– Què diries a les persones que rumien si fer-se voluntaris del Cercle i que encara no han donat el pas?
Que ho provin, que coneixeran a persones molt motivades i amb ganes de fer feina, amants de la natura i que ràpidament l’acolliran en el grup.
A banda, coneixeran els espais naturals que gestiona la Diputació de Barcelona, junt amb molts equipaments. I una aportació extra és que podran participar en primera persona en la gestió d’aquests territoris, coneixent la feina que fem els tècnics i que moltes vegades és desconeguda al gran públic.
