El fet que conservar la natura és un problema immediat i urgent, és una opinió majoritària. Hi ha una creixent preocupació pel canvi climàtic. La percepció de la qualitat de rius i rieres torna a suspendre.

Quina és la percepció general de la ciutadania sobre l’estat ambiental de Catalunya? Quins hàbits ambientals té la població catalana? Han estat publicats els resultats del darrer estudi d’opinió elaborat des del Departament de Territori i Sostenibilitat, el passat més de setembre.

La ciutadania considera que conservar la natura és urgent.

Gairebé la totalitat de la població considera que la conservació de la natura és un problema immediat i urgent; que la natura s’ha de protegir encara que suposi un cost elevat; que els ciutadans podem fer moltes coses per protegir i conservar la natura, i que les activitats econòmiques que es beneficien de la natura haurien d’ajudar a conservar-la.

Més de la meitat dels catalans també consideren que les entitats ambientals fan una tasca important de protecció del medi ambient.

Hi ha un desacord amb considerar que les amenaces a la biodiversitat només siguin importants en regions molt singulars i fràgils; també hi ha desacord en considerar que la declaració d’un espai naturals com protegits freni el desenvolupament econòmic i no contribueix a millorar la qualitat de vida.

Continua existint dualitat d’opinions quant al bon estat del patrimoni natural de Catalunya i si s’hi dediquen els necessaris per a la conservació de la natura. – percepcions que han variat molt poc des de la primera consulta de novembre de 2009 -.
Un 89 % dels catalans coneix alguna entitat ambiental

Un 89% coneix alguna associació o fundació que treballi en la protecció de millora del medi ambient. Les entitats més conegudes són Greenpeace i WWF, seguides amb molta diferència pel Gepec, Ipcena i l’Iaeden. Tot i així, el percentatge de catalans que participen en alguna associació o fundació ambiental és el 4%. En el perfil dels que hi col·laboren destaquen les persones entre 30 i 44 anys, amb estudis alts, que es connecten diàriament a Internet i viuen a Barcelona.

Augmenta la preocupació pel canvi climàtic

Pel que fa la percepció general de l’estat ambiental, la contaminació, a nivell general i de l’aire, el canvi climàtic/efecte hivernacle i els residus són percebuts com els principals problemes ambientals. De fet el percentatge de persones a qui el canvi climàtic preocupa molt pujat del 31 al 43% , i continua preocupnat bastant a un altre 41 % . Actualment un 80% afirma prendre mesures per reduir-lo.
Com arriba la informació ambiental?

Cal destacar que existeix la percepció majoritària (64%) que la difusió de la informació que fan les administracions sobre temes ambientals és insuficient.

Algunes dades significatives

El 80% dels consultats es mostren d’acord amb l’ampliació a les ciutats dels espais dedicats a vianants, bicicletes i transport públic, malgrat que això suposi una reducció de l’espai destinat al cotxe.
Més del 75% considera la possibilitat de comprar un vehicle elèctric o hibrid
També es desprèn que les persones consultades residents a Barcelona i en municipis amb més de 50.000 habitants tornen a ser les que valoren pitjor tots els aspectes ambientals del seu entorni. Per contra, les persones consultades residents en municipis petits, i a Lleida o a Girona, continuen valorant-les millor.
La percepció sobre la qualitat de rius i rieres torna a suspendre, tot i haver augmentat lleugerament, mentre que es manté al mateix nivell la dels boscos o el soroll
Hi ha una percepció generalitzada que el desenvolupament de l’energia eòlica és beneficiós per Catalunya, un percentatge lleugerament superior a l’anterior enquesta. El nivell d’oposició a un parc eòlic en la zona de residència és d’un 16%, lleugerament superior al del 2014. El 75 % de la gent s’hi mostraria favorable.
Un 46% té en compte amb bastant o molt de pes els certificats ecològics i les etiquetes ambientals dels productes en el moment de consumir.

Per a conèixer tots els detalls, es pot consultar l’informe complet a la pàgina de la Generalitat.

L’exposició “Camins de natura, itineraris vitals”, que es presenta al Palau Robert a partir del 10 de setembre, convida a reflexionar sobre el paper dels educadors ambientals i com repercuteix la natura en el desenvolupament de les persones.

Aquesta iniciativa coincideix amb els 40 anys de la creació del primer itinerari de natura a Catalunya i a l’Estat (el 1975 al bosc de Santiga, a Barberà del Vallès) i amb els 30 anys de la creació de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) el 1985. Dos moments històrics i especialment rellevants dins la tradició ambientalista i associativa dels catalans, que van donar un impuls molt important a l’educació ambiental del nostre país.

L’exposició, que té com a comissari Albert Torras, explica la necessària relació i implicació que les persones han de tenir amb la natura, en el seu desenvolupament i conservació, tenint en compte els vincles i les dependències existents.

El contingut de l’exposició es desenvolupa en els àmbits següents: L’educació ambiental; L’educador ambiental; Les escoles de natura, Connectant i organitzant-se, i Els itineraris educatius.

La mostra també vol donar a conèixer els itineraris d’educació ambiental existents a Catalunya. Per això se n’han seleccionat 52 per a aquesta exposició. Són itineraris que recorren diferents punts del territori català. La majoria posen en relleu els aspectes naturals però també se n’hi presenten altres que mostren aspectes culturals, tecnològics o industrials. Els itineraris de natura no són només una part del nostre coneixement, sinó una part de les nostres vivències que configuren el caràcter i la personalitat. Com deia el poeta Alfred Tennyson: “Sóc part de tot el que he trobat al meu camí”.

El guió i la coordinació del projecte l’han portat a terme el comissari i un equip de treball de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, format per Isabel Alves, Alba Castelltort, Josep Maria Llorach, Lluís Pagespetit, Bea Ramírez. També ha col·laborat en la revisió del guió Loreto Rubio, de Sinergia Value. La museografia és de MiBa Arquitectes, el disseny, de Dani Rubio i el web, de Maria Beltran.

Aquest projecte compta amb el patrocini de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i la Fundació La Caixa.

S’han programat sortides guiades (gratuïtes amb reserva prèvia) amb educadors als itineraris que es presenten a l’exposició per experimentar i comprendre millor allò que ens envolta durant el període en què aquesta està oberta al públic. A més, l’exposició podrà ser visitada per grups escolars o de lleure i comptarà amb la presència d’un educador ambiental que facilitarà l’acollida i el material de suport.

També es poden seguir, en aquest període expositiu, activitats paral·leles com les “III Jornades Pan-europees d’educació ambiental cap a la sostenibilitat” (www.catalonia.environmental-education.org) o el Fòrum d’Educació Ambiental que organitzarà la SCEA. Totes les activitats i sortides es poden consultar al web: www.caminsdenatura.cat

Formen part del Consell Assessor de l’exposició Jaume Terradas, Martí Boada, Teresa Franquesa, Josep Planas, Cristina Palés, Elena Forcada, Helena del Pozo, Gonçal Luna, Josep Melero, Ana Romero, Fermí Ballvé, Olga Villacampa i Loreto Rubio.

Durant els mesos de gener a juny del 2015, el Cercle de Voluntaris ha realitzat un total d’11 activitats de voluntariat ambiental a 7 dels espais protegits de la Xarxa de Parcs Naturals. L’interès de les propostes i el compromís dels voluntaris ha comportat una alta participació i grau de satisfacció dels assistents.

Al butlletí dels parcs d’aquesta quinzena trobaràs la notícia.

http://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/cercle-balanc-molt-positiu-del-primer-semestre-d%E2%80%99activitats-del-cercle-de-voluntaris-dels-parcs-naturals

l Servei de Joventut d’Olivella organitza, des del Centre Cívic El Punt i amb el suport de la Diputació de Barcelona, un casal d’estiu alternatiu per a aquest juliol en què es combina la participació dels nois i noies en l’excavació arqueològica al Castell Vell d’Olivella amb l’oferta lúdica i esportiva.

El casal es durà a terme els matins, de dilluns a divendres, de les 8.30 a les 14 h, entre els dies 6 i 24 de juliol. Està adreçat a joves d’entre 14 i 16 anys i el seu preu és de 50 euros.

La proposta d’activitats combina la participació dels joves en l’excavació arqueològica al Castell Vell d’Olivella, documentat ja l’any 992 i dirigida pels arqueòlegs de Tríade. Serveis Culturals, amb una oferta lúdica i esportiva com, per exemple, caiac, pàdel surf o piscina. També és possible una col·laboració de monitoratge amb els jocs infantils a la Festa Major d’Olivella, el diumenge, 26 de juliol, a la tarda .

Per a més informació, podeu trucar al telèfon 938 968 499 o adreçar-vos al Centre Cívic El Punt (c. Aquari, s/n – Mas Milà).

Tríade. Serveis Culturals també organitza, entre el 29 de juny i el 10 de juliol i per a joves d’entre 12 i 16 anys del Garraf i el Penedès, l’Arqueocasal, al Pla dels Albats, castell d’Olèrdola.