La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el vicepresident segon de la Diputació, Marc Castells, han presentat aquest dilluns el projecte de les Vies Blaves, per recuperar la llera del riu Llobregat i els seus principals afluents, l’Anoia i el Cardener.
Un projecte de país

El projecte de les Vies Blaves neix com un instrument prioritari per a la dinamització turística de les comarques de Barcelona. Al llarg dels rius es faran actuacions per a millorar el recorregut, recuperar camins històrics i fer accessibles a la ciutadania espais naturals fins ara desconeguts o descuidats. Segons el vicepresident segon de la Diputació, Marc Castells, «és un projecte de Mancomunitat: anirà més enllà d’aquest mandat. Nosaltres tenim la satisfacció d’engegar-lo, però és de gran abast. Descobrirem paisatges nous i increïble», ha reblat.

«Les Vies Blaves responen a una de les prioritats estratègiques del Pla de Mandat», ha explicat la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa. «El seu objectiu és posar en valor el territori i el paisatge des del respecte als espais naturals protegits», ha afegit.
Tres Vies Blaves

La columna vertebral del projecte és la Via Blava Llobregat, que resseguirà la llera del riu Llobregat –l’únic que neix i mor a la demarcació de Barcelona-. Aquesta Via Blava Llobregat recorrerà 186 quilòmetres, des de les fonts de Castellar de n’Hug fins a la desembocadura d’El Prat de Llobregat, passant per indrets com Sant Benet de Bages o Montserrat, i recorrent les comarques del Berguedà, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès. També s’adequaran 110 quilòmetres de variants i accessos i té un pressupost de 14 milions d’euros.

Els principals afluents del riu Llobregat, el Cardener i l’Anoia, també seran Vies Blaves. La Via Blava Cardener, amb una inversió prevista de 5 milions d’euros, seguirà 50 quilòmetres per la comarca del Bages, entrant per Cardona i confluint amb la Via Blava Llobregat a Castellgalí. La Via Blava Anoia seguirà els 70 quilòmetres de riu per l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. Començarà a la confluència dels camins de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i Argençola; i passarà per Jorba fins arribar a la Via del Llobregat a Martorell. La inversió prevista, en aquest cas, és de 6 milions d’euros.

Un projecte per a més de 5 milions de persones

Les Vies Blaves passaran per 65 municipis i recorreran 3 parcs naturals, 12 espais naturals protegits, 8 espais turístics i més de 5.000 places d’allotjament. Tota aquesta àrea té un àrea d’influència de més de 5 milions de persones, el 70% dels catalans, que hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància. La dimensió del projecte el fa pioner al sud d’Europa. Les Vies Blaves són, a més, un projecte viu. En aquest sentit, la Diputació ja està en contacte amb altres institucions d’altres demarcacions perquè «sigui exportable a tot el país i es converteixi en un referent arreu del món», ha explicat el vicepresident segon de la Corporació, Marc Castells.

La Diputació de Barcelona assumeix íntegrament el pressupost de les Vies Blaves, que es calcula en 25 milions d’euros. També el de la redacció de Pla director urbanístic (PDU) del projecte, que el Departament de Territori i Sostenibilitat encarregarà demà dimarts. Així ho ha explicat durant la presentació del projecte el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que ha agraït «la iniciativa a la Diputació de Barcelona: gràcies per pensar en gran. És un projecte molt potent que és possible perquè el país ha fet un esforç extraordinari en el sanejament de les seves aigües», ha dit.

Un cop fet aquest tràmit, es licitarà la redacció del Pla i està previst que es pugui aprovar definitivament en un termini de 18 mesos. Durant la redacció d’aquest PDU, es crearà una comissió de seguiment amb representants de la Diputació de Barcelona, la Generalitat i els equips redactors. Aquest mes de juliol també comencen els tràmits per a la contractació del projecte executiu de la Via Blava Llobregat. Al setembre s’iniciarà el procés per a la redacció del projecte Via Blava Cardener i la segona fase de la Via Blava Anoia, atès que el projecte executiu de la primera fase ja està redactat.

Definició i objectius

El Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis Forestals (PVI) de la província de Barcelona és el conjunt d’accions informatives, dissuasòries i d’anticipació, dirigides a evitar l’inici dels incendis forestals.
Característiques

El Pla s’estructura en zones de vigilància. Cada zona disposa d’un centre de comunicacions, on hi ha un/a operador/a i un/a enginyer/a de zona. L’operador/a està permanentment en contacte amb les diferents unitats mòbils d’informació i vigilància, que són la cel.lula operativa bàsica del pla.

El Pla el redacten i executen coordinadament els Ajuntaments, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i la Diputació de Barcelona.

El Pla està coordinat amb el serveis d’extinció d’incendis i serveis forestals de la Generalitat de Catalunya.
Dades generals

El PVI s’executa anualment a totes les comarques de la província de Barcelona des de l’any 2001. El seu operatiu es el següent:

Superfície vigilada: 472.979 ha
Zones de vigilància: 9
Informadors/es: 170
Operadors/es comunicacions: 25
Enginyers/es: 9
Vehicles: 91
Municipis: 268
ADF i Federacions d’ADF: 127

El nou número conté diversos articles sobre la gestió d’aquest espai natural protegit. També ha aparegut l’Agenda d’activitats programades entre juliol i setembre.

L’article central de l’edició d’estiu explica els 25 anys del projecte Voluntaris de Collserola, el funcionament d’aquest projecte de participació ciutadana i les accions que s’han previst per commemorar aquesta fita.

Altres informacions presents en aquest número són, entre d’altres, el buidatge del pantà de Vallvidrera com a mesura per gestionar la població d’amfibis o el dispositiu de prevenció d’incendis forestals.

També es fa ressò del segell de qualitat que han rebut les activitats educatives del programa “El curs al parc”.

Acompanyant el butlletí s’ha editat l’agenda d’activitats d’estiu amb nombroses propostes per gaudir i descobrir el parc durant els mesos de juliol a setembre.

Ambdues publicacions es poden descarregar des del web del parc. També trobareu l’edició en format paper als centres d’informació del parc.

Fins ara només es disposava del llistat d’espècies indicadores, però enguany ha estat possible complementar aquesta metodologia amb una Guia il·lustrada amb les fotos de les espècies indicadores, per tal de facilitar-ne la identificació en l’avaluació que es realitza a camp. Aquesta guia s’ha pogut realitzar gràcies a la cessió de bona part de les imatges per part de la web de Floracatalana.

En el marc del “Projecte de coneixement, millora i conservació de les pastures del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (2009-2012)”, l’any 2010 es va elaborar una metodologia per a l’avaluació de l’estat de conservació de les pastures.

Amb aquesta metodologia es volia obtenir un model estandarditzat per avaluar l’estat de conservació de les pastures de manera senzilla i que el pogués posar en pràctica qualsevol persona amb uns mínims coneixements botànics. Es va partir d’un model implantat en parcs naturals de França i d’Alemanya (Mestelan, Sainte Marie, Vansteelant, 2007) que es va adaptar a les característiques i els condicionants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L’any 2014, els botànics Carme Casas i Andreu Salvat van elaborar el “Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats. Adaptació per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya”, document en el qual es recull una versió evolucionada de la proposta inicial presentada el 2010 i que es va assajar a l’Espai Natura Cingles de l’Avenc de Tavertet, gestionat per la Fundació Catalunya-La Pedrera.

La base de la metodologia per a l’avaluació de l’estat de conservació de les pastures consisteix en la realització d’un transsecte a través de la pastura en què s’han d’identificar una sèrie d’espècies de flora indicadores d’un bon estat de conservació. En funció del nombre d’espècies identificades es cataloga l’estat de conservació de la pastura. Les espècies seleccionades són de fàcil identificació quan estan florides.

Fins ara només es disposava del llistat d’espècies indicadores, però enguany ha estat possible complementar aquesta metodologia amb una “Guia il·lustrada amb les fotos de les espècies indicadores”, per tal de facilitar-ne la identificació en l’avaluació que es realitza a camp. Aquesta guia ha estat elaborada pel botànic Andreu Salvat i s’ha pogut realitzar gràcies a la cessió de bona part de les imatges per part de la web de Floracatalana.

Tant el “Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats. Adaptació per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya” com la “Guia fotogràfica de plantes per a l’avaluació de l’estat de conservació de les pastures” es poden consultar al Centre de Documentació i estan descarregables a la pàgina web del Parc Natural.

Creada pel CREAF i GBIF.ES, Natusfera consta d’un portal web i d’una aplicació mòbil que permeten registrar i compartir fotos, ubicació i altre tipus d’informació d’éssers vius observats a la natura. L’Associació Europea de Ciència Ciutadana considera Natusfera la seva plataforma de referència i proposa traduir-la al màxim nombre de llengües possibles.

Des d’ara, totes les persones que vulguin registrar i compartir observacions de la natura, conèixer altres naturalistes i aprendre sobre el món natural es poden registrar a Natusfera, descarregar l’app i començar a crear els seus propis projectes o quaderns de camp virtuals.

Natusfera, que s’ha presentat al Reial Jardí Botànic-CSIC, és una plataforma de ciència ciutadana creada pel CREAF i coordinada des de GBIF Espanya, disponible actualment en castellà, gallec, català, euskera i anglès. La seva tecnologia és una adaptació d’iNaturalist, una plataforma nord-americana que funciona molt bé entre la comunitat angloparlant i a Mèxic. Natusfera neix per posicionar-se com la plataforma de ciència ciutadana de referència a Europa per estudiar la biodiversitat.

Es tracta d’una plataforma digital, de codi obert i fàcil d’utilitzar que no requereix de coneixements tècnics. “Un fet molt significatiu és que està a l’abast de qualsevol persona i permet pujar fotos, fins i tot sons, dels éssers vius que un trobi en la naturalesa, identificar-les, ordenar-les i crear llistes o projectes personalitzats. La plataforma és, al seu torn, una xarxa virtual on tots els seus usuaris estan connectats i s’ajuden uns als altres a identificar espècies o a omplir de dades les múltiples projectes. Una eina digital molt útil al servei de la societat”, apunta Jesús Muñoz, director del Reial Jardí Botànic i responsable de la Unitat de Coordinació del Node Nacional de GBIF Espanya.

Segons Bernat Claramunt, investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona que lidera el projecte, “hem creat una plataforma que serà capaç de créixer segons les necessitats dels mateixos usuaris, i que té com un dels seus objectius principals crear sinergies i comunicar-se amb altres plataformes semblants a nivell local, nacional i internacional”.

Les dades ciutadanes pujades a Natusfera nodriran projectes científics

També es pretén que les dades massives generades pels usuaris de Natusfera, prèviament validades per experts dins de la comunitat, passin a formar part de les bases de dades connectades a la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat (GBIF, per les sigles en anglès) i puguin ser consultades a través dels seus portals de dades.

Per a Cristina Villaverde, coordinadora tècnica de GBIF Espanya, “aquestes dades més locals quedaran avalades per una organització mundial que publica informació de biodiversitat de tot el planeta i de la qual es nodreixen milers de projectes científics” i afegeix “d’aquesta manera donarem l’oportunitat a petits col·lectius sense molta infraestructura de crear els seus propis projectes i d’integrar les seves dades en plataformes globals”.

Natusfera aspira a ser l’eina central de biodiversitat i ciència ciutadana d’Europa

Part de l’equip fundador de Natusfera està implicat directament en els òrgans de gestió de l’Associació Europea de Ciència Ciutadana (ECSA, per les sigles en anglès). Jaume Piera, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) i del CREAF, i membre fundador d’aquesta associació, apunta que “Natusfera serà la primera plataforma recolzada per la ECSA i s’oferirà a nivell europeu a tots els col·lectius que vulguin desenvolupar projectes de biodiversitat amb ciutadans”.

Des de la mateixa ECSA, s’ha proposat traduir Natusfera al màxim nombre de llengües europees. Per a això, s’utilitzarà la plataforma col·laborativa de traducció Crowdin. En aquest sentit, EU-BON, el gran projecte europeu per crear la xarxa europea d’observació de la biodiversitat, ja ha valorat positivament utilitzar Natusfera com la seva plataforma de ciència ciutadana de referència.

Natusfera és una plataforma finançada per la FECYT, Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, l’Obra Social “La Caixa”, el Node Nacional de Biodiversitat a Espanya (GBIF.ES) i l’ICM-CSIC. L’administració, coordinació, manteniment i gestió dels continguts es realitza a través del CREAF i GBIF.ES.

Després d’un esplèndid cap de setmana literari a Farrera, el proper divendres 22 de juliol a les 20 h us esperem al Parc Natural de la Serra de Collserola on podreu escoltar l’espectacle ‘Llunàtics’, amb Màrius Sampere, David Castillo, Enric Casasses i Núria Martínez-Vernis.

Aquest serà el primer cop que el Parc Natural de la Serra de Collserola participa del cicle Poesia als parcs. Lletres i paisatges. L’espai escollit per a realitzar aquest recital (que té la nit i la lluna com a pretext) serà el pati del MUHBA Vil·la Joana, recentment rehabilitat. Per tal d’arrodonir la proposta, a partir de les 5 h de la tarda es podrà fer una visita lliure a aquest espai, situat molt a prop del Centre d’Informació del Parc de Collserola. També hi haurà tast de vi produït al Parc Natural de Collserola.

El cicle “Poesia als parcs. Lletres i paisatge 2016”, tanmateix, no s’atura i oferirà recitals poeticomusicals fins al mes de novembre. Aquests són els següent recitals programats:

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

​Dissabte, 6 d’agost, a les 19 h – Als voltants de l’ermita de Santa Reparada, Cinclaus. Camí de Cinc Claus, s/n. L’Escala.

Dins del Festival Poemestiu. 
Meritxell Cucurella-Jorba i Maria Antònia Massanet, poetes. Laia Saperas, flauta travessera, flauta moderna i traverso.

Parco Geominerario Storico Ambientale della Sardegna

Divendres, 2 de setembre – Sardenya, Itàlia.

“Amor nova ne catxa la vella”, Montserrat Castellà, veu i música.

Parco di Porto Conte

Dissabte, 3 de setembre, a les 18 h – Lo Quarter, l’Alguer. Sardenya, Itàlia.

“Amor nova ne catxa la vella”, Montserrat Castellà, veu i música.

Descarregueu-vos el programa complet d’aquest 2016 a l’enllaç següent.

Poesia als parcs. Lletres i paisatges és una iniciativa de la Diputació de Barcelona que compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i s’emmarca dins el programa cultural Viu el parc de la Xarxa de Parcs Naturals. Actualment, Tramoia Cultura coordina el cicle.

Des de l’any 2004, aquest cicle ajuda a difondre la poesia com una expressió artística lligada a la natura i, especialment, als espais protegits de la Xarxa de Parcs Naturals i d’altres de fora de Catalunya. Trobareu tota la informació a la pàgina web i al Facebook de Poesia als parcs i al canal Youtube tots els vídeos dels recitals oferts.