Un estudi posa de manifest que els processos pels quals les ciutats potencien la construcció i recuperació d’espais naturals no beneficien a tots els ciutadans per igual.
Un projecte de l’ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de “gentrificació verda” pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.
Les ciutats que creen o restauren béns o infraestructures verdes contribueixen a mitjà i llarg termini a l’exclusió de col·lectius socials més vulnerables. Així es desprèn d’un estudi realitzat per un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) liderat per la sociòloga i geògrafa Isabelle Anguelovski que ha analitzat com el perfil socioeconòmic dels veïns varia significativament quan la seva zona de residència experimenta un procés de “reverdiment” amb la creació de parcs, àrees verdes, o corredors ecològics.
L’estudi posa de manifest que els processos pels quals les ciutats potencien la construcció i recuperació d’espais naturals no beneficien a tots els ciutadans per igual. Es tracta del procés denominat com “gentrificació verda” pel qual la població original d’un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada per nous habitants amb major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs i zones verdes, i per l’oferta d’habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i de venda dels habitatges experimenta un increment considerable, de manera que els col·lectius més vulnerables no poden fer front als preus i han d’acabar marxant a viure a altres zones, menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa.
“La nostra hipòtesi és que les ciutats més verdes es tornen més desigualitàries i injustes” explica Isabelle Anguelovski, coordinadora d’un projecte científic que pretén aprofundir sobre aquest tema i avaluar l’impacte social que provoca la introducció de la naturalesa en els barris. “Cal millorar la qualitat ambiental dels barris, verdificarlos, però no a qualsevol preu”, comenta Anguelovski qui incideix en la necessitat que aquest tipus de processos s’acompanyi de polítiques que controlin l’especulació immobiliària a la zona, promoguin les promocions de habitatge social, limitin les llicències de lloguer de curt termini o fomentin la creació de xarxes de suport entre els veïns i entre comerços locals.
Per a la realització del seu projecte Greenlulus (Green Locally Unwanted Land Uses), Anguelovski ha rebut una subvenció de 1,5 milions d’euros de la Unió Europea (Starting Grant de l’European Research Council). Durant els propers cinc anys, un ampli equip coordinat per Anguelovski compararà la situació de 20 ciutats d’Europa i altres 20 d’Estats Units, amb l’objectiu d’elaborar un rànquing de les ciutats ambientalment més justes així com el seu impacte social i en la salut dels residents.
Aquest projecte compta ja amb un estudi pilot realitzat a la ciutat de Barcelona que evidencia la “gentrificació verda”. L’estudi Avaluant els impactes de la gentrificació ambiental en els barris històricament vulnerables de Barcelona va analitzar com ha variat el perfil socioeconòmic de les persones residents al costat de 18 parcs i jardins creats a Barcelona entre 1992 i principis de la dècada del 2000, a Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Ciutat Vella i Horta-Guinardó. Els resultats mostren com en alguns barris, la millora ambiental de l’entorn ha provocat una revalorització dels habitatges que ha acabat per expulsar les classes més vulnerables per deixar pas a ciutadans amb rendes més altes.
L’estudi utilitza sis indicadors: inquilins amb títol universitari; immigrants no comunitaris, immigrants procedents de països del Nord; residents majors de 65 anys sols; increment de la renda dels habitants i el valor de l’habitatge. Els investigadors consideren que es produeix “gentrificació verda” quan es detecten tres d’aquests paràmetres de forma simultània. Així succeeix en els parcs de Poblenou i Nova Icària, tots dos a Sant Martí, i als jardins Príncep de Girona, a Horta.
Aquest fenomen es nota de manera extraordinària a la zona pròxima al parc de Poblenou, on els veïns amb un mínim d’una llicenciatura que viuen a menys de 100 metres de la zona verda han augmentat en un 689% enfront del 139% de la mitjana de Sant Martí. L’increment també va ser significatiu en els parcs de les Cascades, Port Olímpic, Nova Icària i Carles I.
Els ingressos de les famílies que resideixen en zones properes als parcs van créixer considerablement (20,5% al Poblenou) i la presència d’estrangers de països del nord es va disparar en alguns casos fins al 3791% als voltants del parc de Poblenou, davant al 228% de tot el conjunt de Sant Martí, mentre que la xifra d’estrangers procedents de països del sud va descendir. Per contra, en altres barriades més estigmatitzades de Nou Barris o de Sant Andreu on no s’ha produït “verdificació” s’ha incrementat el percentatge de famílies de col·lectius més vulnerables, amb la hipòtesi que procedeixen dels barris que s’han aburgesat com conseqüència de les millores ambientals. Si bé aquestes zones es beneficien de nous espais verds, algunes són també zones on encara falta dinamitzar el teixit comercial local, millorar la qualitat de les escoles, i crear nous motors d’activitat econòmica per als veïns més vulnerables.