La nova tecnologia proporciona una important eina perquè la ciutadania tingui un paper més actiu en el desenvolupament sostenible, a través de la col·laboració amb els col·lectius científics en projectes de recerca.

A través de la ciència ciutadana es pot aportar informació valuosa, que després podrà ser utilitzada per millorar la comprensió d’un problema, oferir respostes, i posar en pràctica polítiques que facin front a molts dels desafiaments de la societat actual.

Es multpliquen les dades

Des de la biologia a l’astronomia, van apareixent nous camps de recerca en els que poder contribuir, indicant espècies d’animals o vegetals, fenòmens o paràmetres ambientals, monitoritzant papallones, ocells o cetacis, elaborant mapes, o extraient informació de les dades obertes. La implicació de la ciutadania és valuosa, i, també necessària, per a la recerca: el nombre de dades que es poden obtenir amb la participació pública, supera per molt la capacitat de treball dels equips de recerca, i permet obtenir resultats sobre majors marcs geogràfics o escales temporals més llargues.

Participació en ciència

Les persones que s’impliquen plantegen també noves preguntes, i ajuden a co-crear una nova cultura científica. Al mateix temps, adquireixen nous coneixements i habilitats, i una comprensió més profunda de l’obra científica, d’una manera atractiva.

No es tracta només de fer ciència amb el suport de molt voluntaris i voluntàries, sinó una nova fórmula col·laborativa. Es parla de crowdsourcing, quan el voluntariat se centra en la captació i processament de dades; d’intel·ligència distribuïda, quan el voluntariat dedica l’esforç a la interpretació de les dades; de ciència participada, quan la definició de problemes, reptes i objectius es fa de forma conjunta, i de ciència col·laborativa, quan el pla de recerca complet està dissenyat de forma col·laborativa, amb la finalitat de tenir un impacte directe sobre l’entorn immediat del ciutadà, i motivar accions específiques.

La ciutat de Barcelona disposa d’una oficina de ciència ciutadana, i d’un catàleg amb 20 propostes. Gràcies als nous instruments tecnològics, especialment les aplicacions smartphone, que simplifiquen la comunicació i l’intercanvi de dades, apareixen cada dia noves iniciatives.

Presentem 10 projectes de ciència ciutadana:

1. Fenodato

El projecte Fenodato, del CREAF, convida a la ciutadania a recollir dades científiques sobre els efectes del canvi climàtic en la vida de plantes i animals. Es tracta de recollir amb precisió observacions sobre 10 espècies, comunes  i facilment reconeixibles al nostre territori

2. IasTracker

L’app de ciència ciutadana IAStracker convida tothom a localitzar les espècies invasores en el mapa.

3. Observadors del Mar

Inclou 12 programes de recerca marina, en el qual les observacions aportades per qui està en conacte amb el mar són importants.

4. Lost at night: Mapes nocturns de la terra

Es tracta de 3 projectes basats en la ciència col·laborativa, impulsats per un grup d’experts en astrofísica i astronomia de la Universitat Complutense de Madrid, que investiguen sobre la contaminació lumínica i el consum d’energia en el nostre planeta.

5.Orenetes.cat

Persones aficionades a l’ornitologia de totes les edats, ornitòlegs professionals, i  també associacions d’escoltisme, esplais  i lleure, així com  centres educatius, poden participar en les estudi de les orenetes cuablanques de la seva localitat com a eina pedagògica,  com una forma d’endinsar-se en el coneixement de la natura.

6. Mosquito Alert

MosquitoAlert és la nova denominació de l’app Tigratrapp, activa des de fa 9 anys. És una plataforma de ciència ciutadana que uneix en la lluita contra els mosquits que transmeten malalties, als col·lectius ciutadans, científics, i al de les persones dedicades a la gestió publica

7. Citi Sense

Un sistema de seguiment d’informació ambiental, basat en l’ús comunitari d’aplicacions innovadores

8. I Naturalist

una comunitat en línia construida a partir de la suma d’observacions de la biodiversitat a tot el món i amb dades en obert perquè pugui ser una eina de treball per tots aquells que contribueixen a la preservació de la flora i la fauna.

9. Ornitho

Ornitho.cat és un projecte de ciència ciutadana on es comparteixen observacions de fauna en territori català d’ocells, mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules, papallones diürnes i cigales. Actualment, però, el volum més important d’informació que conté, en un 98,5%, correspon a ocells.

10. Fotoidentificació de Balenes i Dofins del litoral català

Des del 2013, l’Associació Cetàcea va iniciar el projecte de foto identificació. En una primera fase es va centrar en el seguiment del rorqual comú. El gran nombre d’albirament d’altres espècies, especialment dofins mulars, caps d’olla i dofins llistats, els ha fet ampliar el projecte. En cada albirament de cetacis es detecta un o més individus, que són identificats a través de la seva aleta dorsal. Cada aleta dorsal amb les seves marques permet identificar individualment a l’animal, gràcies a una tasca que en gran part es realitza amb l’ajuda dels voluntaris i voluntàries ambientals que classifiquen les fotos.

Es tracta de la 24ª edició d’un festival que reuneix entitats ambientals iorganitzacions naturalistes en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, amb un extens programa d’activitats destinat a un públic divers. Anellaments d’aus, visites guiades, o ornitocaiac, són alguns dels exemples que permeten apropar-se al món de l’ornitologia i gaudir dels paisatges del parc natural.

Una ocasió per visitar el centre de fauna

Cada dia d’11 a 12 h es pot visitar el centre de fauna de El Cortalet,especialitzat en la recuperació de fauna salvatge. Els animals ferits que hi arriben es rehabiliten per posteriorment alliberar-los. El centre de fauna, actualment cogestionat per l’entitat ambiental Iaeden, també porta a terme una tasca d’educació i sensibilització ambiental; així com tasques d’investigació i recerca.

Exposicions

Es pot visitar l’exposició  “Humor als Aiguamolls de l’Empordà” del científic i fotògraf Germain Malé. Es tracta d’una mostra fotogràfica que combina imatges del Parc amb comentaris simpàtics de cada instantània.

També es podrà visitar la mostra “Projecte LIFE Potamo Fauna“, del Consorci del Ter. Es tracta de 14 plafons amb els quals es dóna a conèixer les diferents espècies de fauna autòctones que es volen conservar a aquests rius, així com sensibilitzar a la població sobre el perill de les espècies invasores. La mostra té com a objectiu informar de les actuacions que es porten a terme en el marc del projecte europeu LIFE Potamo Fauna.

La visita a l’espai Empordana’t, a la Farinera de Castelló d’Empúries, és una recorregut que proposa un tast dels quatre grans espais protegits de l’Empordà (Montgrí, les illes Medes i el riu Ter, Cap de Creus, l’Albera i els Aiguamolls de l’Empordà), una passejada per deixar-se seduir pel seu patrimoni natural, cultural i intangible, i descobrir com gaudir-ne.

Visites als espais naturals, censos i alliberaments d’aus

Durant aquests dies es poden aprofitar les visites guiades en diversos espais del parc: als voltants del Cortalet, a l’estany de Vilaüt, a les closes de la Gallinera o als ajocadors del Fluvià.
Dijous 8 a les 12 es presentaran les dades del projecte de recuperació de falciots. Posteriorment és previst l’alliberament de fauna recuperada al centre del Cortalet. Dissabte a les 16.00 h es pot participar al cens hivernant dels ajocadors del Fluvià. Durant el cap de setmana es podrà participar en els anellaments cientifics.
Dissabte està prevista una activitat de ornitocaiac, és a dir, una sortida en caiac a la recerca d’ocells hivernants. Per els més petits estan previstes activitats específiques, amb contes i tallers.

El Festival al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà està coorganitzat per entitats ambientals com Iaeden, Apnae, o l’Institut Català d’Ornitologia, la Cooperativa La Copa i el Consorci del Ter.

El Projecte Hiking Europe promou una xarxa d’itineraris de senderisme de 1.170 km per facilitar la descoberta del patrimoni natural i cultural, en àrees rurals europees que van del Priorat a Dalmàcia, dels Apenins als penya-segats del Donegal.

Jornada tècnica orientada a totes aquelles persones vinculades amb els boscos, interessades per desenvolupar les potencialitats terapèutiques de caminar en boscos madurs.

Els boscos madurs configuren un paisatge d’una gran bellesa, i amb uns valors que la societat aprecia cada vegada més, sobretot per afavorir el benestar emocional de les persones.

Són un dels ecosistemes més complexos, rics i estables, i alhora un dels més escassos a Catalunya degut a la seva explotació durant mil·lennis. Només resten petits rodals sovint arraconats en indrets de difícil accés.

A partir del treball realitzat en recerca biomèdica dins un itinerari forestal terapèutic situat al Parc Natural de la Garrotxa, es presenta una jornada on es vol analitzar l’estat de conservació dels boscos madurs a la comarca i considerar les possibilitats per a dur-hi a terme accions relacionades amb els recursos terapèutics associats a aquestes masses forestals. La jornada va adreçada a propietaris forestals, gestors de boscos, guies de natura i públic en general interessat en la matèria.

El programa de la jornada és el següent:

09.15 h Obertura de la jornada Sr. Francesc Xavier Puig, director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

09.30 h Avaluació de l’estat de conservació dels boscos madurs a la Garrotxa Sr. Joan Montserrat, enginyer forestal del PNZVG.

10.00 h Reserves forestals en els plans de gestió de finques privades Sr. Ricard Farriol, cap de l’Àrea de Planificació del CPF.

10.30 h Mecanismes per la creació de reserves forestals Sr. Jaume Hidalgo, enginyer forestal de la Fundació Accionatura.

11.30 h Els valors immaterials dels boscos madurs Sr. Josep M. Mallarach, doctor en Biologia i coordinador de l’Associació Silene.

12.00 h Els valors i la comunicació amb els arbres i els boscos Sr. Josep Gordi, professor de Geografia de la UDG.

12.30 h Guia de boscos terapèutics: la reconnexió personal amb la natura Sra. Isabel Verdaguer, diplomada en Turisme i especialista en activitats de la natura.

13.00 h Debat

14.00 h Dinar

15.30 h Sortida guiada per un itinerari terapèutic Sra. Isabel Verdaguer, diplomada en Turisme i especialista en activitats de la natura. Sr. Albert Martínez, veterinari de fauna salvatge.

17.00 h Recerca biomèdica en l’itinerari terapèutic Dr. Secundí López-Sousa, neuròleg de l’ Hospital Josep Trueta.

17.30 h Torn de preguntes

18.30 h Fi de la jornada

La jornada és gratuïta. Per a més informació i inscripcions podeu contactar amb: Eva Calm (Tel.: 972264666 – A/e: eva.calmp@gencat.cat). També us podeu inscriure a través del servei de Preinscripcions a jornades del PATT del portal RuralCat: www.ruralcat.net/preinscripcionspatt

Està organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i el Parc  Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Del 24 de novembre al 18 de desembre es realitza la vuitena edició del curs “Iniciació al Voluntariat Ambiental”, dirigit a totes aquelles persones interessades a iniciar-se al voluntariat ambiental.

Ja està oberta la inscripció a la 9a edició de l’Escola de Pastors, la iniciativa de l’Associació Rurbans que acompanya les persones que desitgen treballar immerses en la natura fent de pastores.

http://xarxanet.org/ambiental/noticies/triar-ser-pastors

La UdG obre la segona edició del curs de Postgrau dedicat als “Significats i valors espirituals de la natura”, que és pioner a Catalunya.

La relació amb la natura desperta emocions i sentiments, i ha estat, des d’antic, origen d’espiritualitat. L’estudi i el coneixement “ortodox” de la natura i els seus fets és el que s’enquadra des de la perspectiva científica. Tot i així, continua viva la capacitat de la natura de meravellar, sovint fins i tot de la mà de les descobertes científiques sobre el seu funcionament.

Aquesta capacitat de meravellar i despertar emocions constitueix la base del sentiment espiritual de la natura. Un sentiment ben humà, expressat des de les diferents cultures, religions, i també des del laïcisme.

En els darrers anys augmenta a tot Europa l’interès pels significats i valors espirituals de la natura, tant d’una manera general com, especialment, per determinats llocs i paisatges. També a Catalunya creix el nombre de persones que se senten atretes per indrets o paisatges particulars connectats amb aquests valors.

El Postgrau

El curs “Significats i Valors Espirituals de la Natura: percepció, comunicació, gestió i integració” aprofundeix en aquesta relació, donant recursos per a identificar i valoritzar els elements que tenen valor espiritual, i també comunicar-los i gestionar-los adequadament.

Es tracta de la segona edició d’una formació que ha estat pionera a Catalunya i a la resta de l’Estat. Pretén abordar el sagrat que hi ha dins de la natura i les raons últimes per les quals ens hi comprometem, així com “les implicacions que aquestes tenen de cara a l’ètica personal i col·lectiva, en la línia de l’anomenada “ecologia pregona“.

Un dels objectius que té és integrar aquesta visió a la pràctica professional, és a dir, en el funcionament quotidià de les organitzacions i entitats, siguin públiques, privades o del tercer sector.

Professorat

Organitzat per la Universitat de Girona, l’equip docent del curs està format per divuit professionals de disciplines tan variades com la biologia, geografia, història, filosofia, teologia, psicologia i pedagogia, entre altres.

Està dirigit per Josep Maria Mallarach, doctor i, entre altres, coordinador de l’associació Silene, dedicada al foment dels valors espirituals de la natura i coordinat per Josep Gordi, professor de Geografia a la Universitat de Girona, autor dels llibres “Tornar a la natura” i “Arbres i Paisatge” i degà de la Facultat de Lletres.

A qui s’adreça

Aquest postgrau està pensat per a persones que se senten atretes per aquesta visió  de la natura, tant al marge o no d’una confessió religiosa, i per a les que la natura pot constituir un valor afegit en les seves activitats habituals, entre altres:

• Guies o responsables d’activitats que es desenvolupen en ambients naturals.
• Professionals de l’educació ambiental i de la interpretació del patrimoni natural i cultural associat.
• Gestors i responsables del patrimoni natural (espais natural protegits).
• Docents interessants en la temàtica,
• Professionals de la salut interessats en els efectes terapèutics que els valors immaterials de la natura tenen en determinades patologies.

Tot o per parts

Aquest diploma està format per tres cursos (en els que es poden assistir de forma independent):

• Curs d’Especialització en Significats i Valors Espirituals de la Natura segons les Tradicions Espirituals de la Humanitat*, equivalent als fonaments teòrics
• Curs d’Especialització en Actituds, Eines i Tècniques per Fomentar els Significats i Valors Espirituals de la Natura, com poden ser el silenci, la contemplació, la pregària o la meditació.
• Curs d’Especialització en Comunicació i Integració dels Significats i Valors Espirituals de la Natura, és a dir, la seva aplicació tenint en compte aquests valors segons els diferents espais naturals.

El curs s’impartirà a la Facultat de Lletres de la UdG i també en alguns llocs singulars.

Amb la col·laboració d’entitats ambientals

El Postgrau compta amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos, però també d’entitats com Silene, la Xarxa de Custòdia del Territori (xct), Minyons Escoltes i Guies de Catalunya o la Fundació Catalunya la Pedrera.

Comença a finals de l’hivern

La matrícula ja és oberta i el curs s’impartirà les tardes de divendres i alguns caps de setmana, del 3 de febrer al 14 de juliol del 2017 a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona però també en llocs significatius d’aquest àmbit.

Més informació al web

“Enganxa’t al verd” és la campanya amb la qual l’Associació de Naturalistes de Girona busca estimular la responsabilitat ambiental de la més jove ciutadania gironina.

Es tracta d’un joc educatiu en forma de gimcana per  despertar la curiositat, difondre el coneixement i promoure l’acció al voltant de 4 temàtiques ambientals que tenen un gran impacte en la ciutat: el consum responsable, el canvi climàtic, el territori i el riu Ter.

Els nois i noies, d’edats compreses d’entre 12 a 15 anys, hauran de superar reptes ambientals que els portaran a relacionar els coneixements teòrics amb la realitat de la seva ciutat, actuant sobre el malbaratament alimentari, el consum de peix responsable, la petjada ecològica, la presència de purins al territori, la biodiversitat urbana o actuant pel riu Ter.

Es poden inscriure en grups de 5 a 8 persones, i cal realitzar les proves abans de 26 de novembre.

El grup guanyador serà premiat per la seva creativitat, originalitat, capacitat de treball en equip, grau d’aprofundiment en la temàtica en qüestió i correcció en les respostes.
El 9 de desembre, un jurat de l’Associació de Naturalistes de Girona comunicarà quin ha estat l’equip guanyador, que obtindrà un premi sorpresa. A més a més podrà gaudir, en companyia de tot el seu cau o esplai, d’una activitat gratuïta de temàtica ambiental.

Es tracta d’una campanya dels “Natus” en col·laboració amb l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Girona.

Podeu veure les bases del joc en aquest enllaç, o contactar amb l’entitat a info@naturalistesgirona.org o bé a voluntariat@naturalistesgirona.org.