Let’s clean up convida a lluitar contra l’abandó de residus a la natura

Tot i les millores contínues en la gestió de residus, quan sortim a passejar per boscos i platges descobrim encara, contínuament, i pràcticament en tots els ambients, residus entre els arbres, els matolls, a la sorra o entre les roques. Cada any, milions de tones de residus són abandonats i acaben en oceans, platges, boscos, i en tot espai natural. La causa és d’origen humà, i està lligada als models de producció i consum de la nostra societat, a polítiques de gestió inadequades i a la manca de sensibilitat en moltes persones.
Let’s clean up Europe és l’acció que ha nascut per fer front a la problemàtica de l’abandó de residus a la natura i donar visibilitat al tema. Des de fa 5 anys, al maig, la ciutadania organitzada en associacions, escoles, o a través dels seus ajuntaments, mostra el seu compromís sortint a la natura a comprovar que encara està envaïda per residus abandonats. Es recullen, es pesen, es classifiquen. Representen una dada per reclamar una responsabilitat, que porti a canvi de model en el consum, en la millora de la gestió, i en l’acció de cada persona. Alhora, Let’s Clean Up és una millora directa sobre un espai concret. I, clarament, un moment de reflexió col·lectiva.

 

La propera campanya Let’s Clean Up Europe se celebra el 12,13 i 14 de maig de 2017. Les entitats, associacions i col·lectius que vulguin participar poden inscriure una acció de neteja a un espai natural fins al 31 de març, omplint el formulari d’inscripció LCUE 2017.

 

Com organitzar una acció

Cal identificar el lloc sobre el qual es vol actuar, reunir un equip impulsor, triar una persona coordinadora responsable i inscriure l’acció. Si la neteja es realitzarà a una platja, es pot participar en el seminari previ que la Junta de Residus , coordinadora de la campanya a Catalunya, organitza per aprendre a caracteritzar els residus de marine littering.
Es pot buscar el suport econòmic d’un patrocinador, i fer una crida a la participació per ampliar l’equip de Let’s Clean Up.

El dia de la jornada de neteja, caldrà trobar-se amb l’equip i recollir els residus abandonats. Interessa classificar-los, sempre que sigui possible, i anar amb compte amb el vidre i els residus perillosos. La jornada ha de servir també per transmetre el missatge de les 3 R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar. Val la pena documentar les troballes i les actuacions amb fotografies i vídeos, que es poden compartir a les xarxes socials amb l’etiqueta #letscleanup o #letscleanEurope o #letscleanupCat. Finalment es pot resumir la jornada indicant les quantitats trobades en un informe per enviar a l’organització.
Es pot fer us dels materials de comunicació de la EWWR, descarregables des de la pàgina web.

 

Una campanya europea

Lets Clean Up és una campanya de primavera vinculada amb la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR), que se celebra a la tardor.  Ciutadans i ciutadanes de 17 estats europeus, membres o no de la UE, realitzaran actes de diversos tipus per posar en evidència la problemàtica. Moltes de les accions tindran llocs en mars, platges i oceans, vinculades a la problemàtica del marine litter, i a les campanyes #CleanSeas i #OceanSummit.

 

La Eco-marató italiana “Keep clean and run”

A Italia han creat també la iniciativa Keep clean and run, una trail running  de 350 Km que enguany recorrerà del Vesuvio a l’Etna, en la que els i les “eco-runners” alhora corren i s’ajupen a recollir residus durant tot el trajecte.Un eco-marató en la qual les persones corredores, carregades de motxilla, gps i camara fotografica, recullen i fotografien els residus abandonats al llarg del trajecte.

Recuperació i artialització d’una barraca de vinya a Puigmoltó

Acció al Parc del Garraf

Quasi una quarantena de membres del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals varen participar en una acció de voluntariat a la finca de Puigmoltó, al Parc del Garraf.

L’objectiu de l’activitat era recuperar i artialitzar barraques de vinya de pedra seca i condicionar l’entorn.

Els membres del Cercle de voluntaris es varen dividir en tres grups. Dos grups de persones voluntàries han ajudat a construir dues barraques de vinya de pedra seca i han despedregat l’enrunament. El tercer grup ha construït murs de pedra, ha preparat la vegetació per realitzar el LandArt i ha fet un plapé (amuntegar rocs).

I per arrodonir la jornada ens vàrem dirigir al Centre Cívic El Roure i vàrem gaudir d’un àpat de germanor.

Millora ambiental dels entorns del monestir de Sant Jeroni de la Murtra

El Dissabte 11 de març, vàrem realitzar una millora ambiental dels accessos a Sant Jeroni  de la Murtra, al Parc de la Serralada de Marina.

Un grup de treball va dur a terme una actuació de senyalització de la zona i plantació de llavor d’albellatge i plantes ruderals. El segon grup, va dur a terme una plantació d’oms i roures als talussos de delimitació del camí de Sant Jeroni de la Murtra.

Per arrodonir la jornada, vàrem iniciar el camí de Sant Jeroni de la Murtra per visitar el Conreu Sereny, un projecte d’agroecologia dedicat a la producció i comercialització de verdura i fruita ecològica.

A continuació, ens vàrem dirigir al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i vàrem gaudir de les explicacions del Toni Navarrete Galera. El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, d’estil gòtic, va ser fundat el 1416 i va rebre grans personatges històrics com els Reis Catòlics o Cristòfor Colom.

Plantació i arranjament d’unes tanques vegetals

El passat dissabte, 25 de febrer, els membres del Voluntaris dels Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona varen dur a terme una actuació de voluntariat al Parc Agrari del Baix LlobregatLes persones voluntàries varen realitzar tasques de poda i manteniment de la tanca vegetal de l’arborètum, i varen plantar diverses espècies de plantes a la zona d’horta.

En primer lloc, els membres del Cercle es varen dirigir a l’arborètum per realitzar les tasques de poda, ja que les pluges del dia anterior no permetien realitzar la plantada a la zona d’horta, a primera hora del matí.

Per tal de realitzar les tasques de poda, els voluntaris del Cercle es varen distribuir per l’arborètum en petits grups de 4 o 5 persones. Els membres del Cercle de Voluntaris disposaven d’aixades i tisores de podar, petites i grans. A l’arborètum, els membres del Cercle, hi varen trobar: Teucri blau o flor blava, romaní, sàlvia, farigola, espígol i carolina.

A la zona de l’arborètum, les persones voluntàries varen realitzar el manteniment de la plantació que constitueix la tanca vegetal, formada per arbustos d’espècies autòctones que han d’actuar com a reservori de fauna útil. Per dur a terme la tasca, els voluntaris varen retirar branques seques i varen reduir el volum d’algunes espècies. Finalment, es va triturar el material retirat i es va distribuir entre els arbres per a la seva incorporació al sòl com adob.

A continuació, i acabada la tasca a l’arborètum, els membres del Cercle es varen dirigir a la zona d’horta. Es varen realitzar 5 grups de 4 i 5 persones i es va dur a terme la plantació d’una nova tanca vegetal. Es varen realitzar dues franges en les quals es varen plantar les següents espècies: aloç, caps blancs, boixac, herba de Sant Jordi, Fonoll marí, espígol, poliol d’aigua, orenga, llentiscle, romaní, romaní postrat, sàlvia i ginesta, magraner, ginesta i marfull.

 

La protecció de l’altre delta

Només 1000 hectàrees del Delta del Llobregat, de les 3500 recomanades pels criteris científics, estan protegides. SOS Delta llança un projecte de ciència ciutadana per reivindicar el valor d’aquestes àrees de “l’Altre Delta”.

Un projecte de ciència ciutadana

Sos Delta fa una crida a tothom que desitgi implicar-se en un projecte participatiu i cooperatiu de ciència ciutadana, per ajudar a reivindicar la riquesa biològica i el valor ecològic de “l’Altre Delta”, situat fora de les reserves naturals, més desconegut i oblidat.

Convida a apropar-se a “l’altre Delta”, i compartir les observacions, de fauna, de flora o de paisatge, amb una foto, un sentiment o un pensament que ajudi a donar valor a aquests espais. Cal indicar l’espècie, el lloc i el moment de l’avistament – dia i hora-, i, sobretot, identificar-les amb l’etiqueta #lAltreDelta, tant en Facebook com a Twitter o Instagram. SOS Delta recopilarà les cites en un noticiari cooperatiu.

Els sectors protegits es poden localitzar en aquest mapa, mentres que es pot consultar la proposta d’ampliació de SEO/BirdLife en aquest plànol, o el  mapa elaborat des de SOS Delta amb punts que són d’especial interès.

El segon sistema deltaic de Catalunya

El Llobregat neix a Castellar de n’Hug, i desemboca 175 quilòmetres més tard generant una gran plana deltaica entre les serres de l’Ordal i el Garraf a Sud, i Collserola i Montjuïc a nord. És el segon sistema deltaic en importància a Catalunya, després del delta de l’Ebre. La tercera zona humida més important de Catalunya. Presenta ecosistemes palustres molt rics, extremadament fràgils, malmesos i poc representats a Catalunya. Les llacunes i les zones aigualoses litorals i les dunes naturals tenen un gran interès de conservació. Són, a més, un punt important de migració i hivernada d’aus.

Només una petita part del Delta del Llobregat està protegida.

La proximitat de Barcelona al delta ha fet que gran part de la seva superfície que abans eren aiguamolls, pinedes o terra dedicada al conreu d’hortalisses i fruites, hagi estat sotmesa a una forta urbanització i càrrega d’infraestructures: autopistes, zones industrials, instal·lacions portuàries, l’aeroport del Prat i zones d’habitatges i comercials. El Delta del Llobregat ha perdut més del 90% dels seus espais naturals originaris i el 60% de la seva superfície total ha desaparegut per donar cabuda a instal·lacions industrials, urbanístiques i viàries. Tot i que hi ha un increment de la sensibilització ambiental en els darrers anys, el Delta del Llobregat encara està sotmés a dinàmiques no sostenibles.

Només es conserven una petita part d’aiguamolls (Remolar-Filipines, la Ricarda, estany de cal Tet, platja de ca l’Arana, la Murtra, entre d’altres), que tot i que estan molt afectats i envoltats de zones degradades, representen en conjunt la tercera zona humida més important de Catalunya.

Els espais naturals del Delta del Llobregat formen part de la xarxa Natura 2000 com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), una figura de protecció que reconeix la seva importància en el marc de la directiva Hàbitats de la Unió Europea.

Reivindicant major superfície de protecció

Existeixen àrees considerades d’interès científic, que tot i així van ser excloses de protecció d’acord amb criteris polítics i urbanístics, i no científics. Des de fa anys les entitats del Baix Llobregat que formen part de la plataforma Sos Delta, com DepanaSeo Bird Life o La Saboga, reclamen la protecció d’aquestes zones del delta del Llobregat.

Constaten la reivindicació amb l’ampli coneixement de la diversitat ornitològica. Cada any enriqueixen les dades amb censos d’aus, que es realitzen amb la col·laboració de nombrosos col·lectius ambientals i científics, i desenes de persones voluntàries. Els resultats han estat difosos a través del Noticiari Ornitològic “l’Altre Delta“, que ja ha arribat a la seva 50 edició.

Els reptes que té Catalunya en patrimoni natural i biodiversitat

Ha nascut ConservacióCAT, un col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de Catalunya, que pretén ser el referent per a les institucions catalanes i els mitjans de comunicació. Proposen un full de ruta.

  • ConservacioCAT neix davant del "gran retrocés de les polítiques públiques de conservació de la natura a Catalunya, el més greu en els darrers 20 anys"

    ConservacioCAT neix davant del “gran retrocés de les polítiques públiques de conservació de la natura a Catalunya, el més greu en els darrers 20 anys”

  • Detecten "una manca de connexió del món professional de la conservació de la natura amb la societat".

    Detecten “una manca de connexió del món professional de la conservació de la natura amb la societat”.

  • Creuen que "Catalunya requereix d’una política forta i efectiva de conservació del patrimoni natural"

    Creuen que “Catalunya requereix d’una política forta i efectiva de conservació del patrimoni natural”

  • La diagnosi s'ha presentant a totes les forces polítiques en vistes el 27s (imatges: ConservacióCAT)

    La diagnosi s’ha presentant a totes les forces polítiques en vistes el 27s (imatges: ConservacióCAT)

Ha nascut ConservacióCAT, un col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de Catalunya, que pretén ser el referent per a les institucions catalanes i els mitjans de comunicació. Proposen un full de ruta.

ConservacióCAT és un col·lectiu de professionals de la conservació de la natura constituït per persones de formació diversa (biòlegs, ambientòlegs, enginyers forestals i agrònoms, geòlegs, geògrafs, economistes…) i que treballen per compte propi o vinculats a l’administració pública, a organismes o entitats ambientals, empreses o centres acadèmics.

No són un centre de recerca, ni una entitat ecologista o de divulgació de la natura; sinó que volen “esdevenir el col·lectiu de referència en matèria de biodiversitat i patrimoni natural per a les institucions del país i els mitjans de comunicació”.

10 raons per conservar el patrimoni natural i la biodiversitat

Recentment han difós el seu estudi “La biodiversitat i el patrimoni natural a Catalunya. Estat actual i propostes de futur“. Hi exposen “10 raons de pes que justifiquen conservar el patrimoni natural i la biodiversitat” i fan una descripció de l’estat de les polítiques de conservació en aquesta matèria en territori català.

Propostes de futur

A més de la diagnosi, proposen un nou model de governança per a la conservació de la natura a Catalunya, “que engloba tant el sector públic com a la resta d’actors del patrimoni natural (tercer sector, comunitats, privat, sector productiu i altres)”.

Per últim, fan un seguit de propostes per al nou govern, un full de ruta amb les accions més urgents i prioritàries que caldria emprendre, que es reuneixen en 18 eixos temàtics agrupats en 6 àmbits:

  • Establir el marc legal i implantar les estratègies necessàries per a garantir la conservació del patrimoni natural de Catalunya.
  • Aprofundir en el coneixement del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya i el seu paper en el nou escenari de canvi climàtic.
  • Planificar i gestionar eficaçment els espais naturals protegits i els diferents elements que composen el patrimoni natural del país, afavorint la implicació de la societat en la conservació de la natura.
  • Garantir i concretar la prevalença i tranversalitat del patrimoni natural en les polítiques sectorials.
  • Considerar el valor de la biodiversitat i el seu impacte en l’economia catalana i atendre la responsabilitat exterior de Catalunya en la conservació de la biodiversitat global.
  • Millorar la comunicació, la formació i l’educació envers la biodiversitat.

 

Per més informació, consulteu el document La biodiversitat i el patrimoni natural a Catalunya. Estat actual i propostes de futur i el web de ConservacióCAT.

App dels itineraris senyalitzats

Planifica la teves rutes pels parcs amb l’app Itineraris Parcs. Més de 180 itineraris senyalitzats i més de 440 elements d’interès. Informació de l’itinerari, perfil topogràfic, dificultat, recursos multimèdia, avisos i alertes, punts d’informació i contacte. L’app és gratuïta i disponible per Android i iOS i configurable en català i castellà.

Els itineraris senyalitzats de la Xarxa de Parcs Naturals són itineraris homologats, que es troben identificats en el territori amb plafons informatius i fites d’inici. Transcorren per indrets dels espais naturals i donen a conèixer als usuaris els elements rellevants del patrimoni natural, històric i cultural, alhora que garanteixen l’equilibri i la conservació de l’entorn.

App de tots els parcs

 Tots els parcs de la Xarxa de Parcs Naturals, Foix, Guilleries-Savassona, Litoral, Marina, Montseny, Montesquiu, Garraf, Montnegre Corredor, Sant Llorenç-Obac, Olèrdola i Parc Agrari del Baix Llobregat, disposen d’aplicacions mòbils disponibles tant per iOS com Android. També el Parc Fluvial del Besòs i el Parc a taula. Descarregueu-vos-les!

http://parcs.diba.cat/aplicacions-mobils

Seo Bird Life presenta una web app per identificar aus

Claus per identificar cada ocell

En entrar a l’app-web, es troben diferents pestanyes que ens fan preguntes sobre la distribució, la grandària, el color o la forma del bec de l’au observada, entre d’altres. Com a la majoria de guies d’identificació d’éssers vius, l’app està estructurada seguint claus dicotòmiques, és a dir, a través de preguntes que tenen només dues respostes i, contestades successivament, porten a la identificació de l’organisme. Per tant, cada selecció realitzada ens anirà reduint el nombre d’aus fins a arribar a l’espècie buscada.
De cada espècie es mostra una fitxa informativa amb les seves dades, i la seva denominació en català, gallec, euskera, i anglès, a banda del castellà, que és l’idioma de l’app.

Destinada a tot tipus de persones usuàries

L’Identificador d’aus de Seo Bird Life és una eina nova que ofereix una solució visual i intuïtiva per conèixer les aus que trobem mentre passegem pel camp o la ciutat. Està destinat per a qualsevol tipus de persona usuària, sigui quin sigui el coneixement en ornitologia. L’app inclou informació de totes les aus presents de forma habitual a Espanya, tant residents, com estivals o hivernants.

Contribuir a la plataforma e-Bird

Qui ho desitgi pot compartir la seva observació enviant-la a la plataforma internacional e-Bird, i contribuint d’aquesta forma a un projecte de ciència ciutadana. Cada persona pot contribuir activament en la recerca, ja que les dades passen a formar part de l’extensa xarxa documental que utilitzen tant SEO/BirdLife com nombroses organitzacions internacionals per a extreure informació científica important en matèria de seguiment d’aus. Disposar del nombre més gran de dades és essencial a l’hora de planificar o proposar programes de conservació d’espècies.

L’entitat SEO/BirdLife ha desenvolupat aquesta eina amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), organisme depenent del Ministerio de Economia y Competitividad. Es tracta d’un projecte obert pel qual conviden a les persones usuàries a aportar suggeriments per la millora de l’app, enviant-los a seo@seo.org.

La protecció de l’altre delta

Un projecte de ciència ciutadana

Sos Delta fa una crida a tothom que desitgi implicar-se en un projecte participatiu i cooperatiu de ciència ciutadana, per ajudar a reivindicar la riquesa biològica i el valor ecològic de “l’Altre Delta”, situat fora de les reserves naturals, més desconegut i oblidat.

Convida a apropar-se a “l’altre Delta”, i compartir les observacions, de fauna, de flora o de paisatge, amb una foto, un sentiment o un pensament que ajudi a donar valor a aquests espais. Cal indicar l’espècie, el lloc i el moment de l’avistament – dia i hora-, i, sobretot, identificar-les amb l’etiqueta #lAltreDelta, tant en Facebook com a Twitter o Instagram. SOS Delta recopilarà les cites en un noticiari cooperatiu.

Els sectors protegits es poden localitzar en aquest mapa, mentres que es pot consultar la proposta d’ampliació de SEO/BirdLife en aquest plànol, o el  mapa elaborat des de SOS Delta amb punts que són d’especial interès.

El segon sistema deltaic de Catalunya

El Llobregat neix a Castellar de n’Hug, i desemboca 175 quilòmetres més tard generant una gran plana deltaica entre les serres de l’Ordal i el Garraf a Sud, i Collserola i Montjuïc a nord. És el segon sistema deltaic en importància a Catalunya, després del delta de l’Ebre. La tercera zona humida més important de Catalunya. Presenta ecosistemes palustres molt rics, extremadament fràgils, malmesos i poc representats a Catalunya. Les llacunes i les zones aigualoses litorals i les dunes naturals tenen un gran interès de conservació. Són, a més, un punt important de migració i hivernada d’aus.

Només una petita part del Delta del Llobregat està protegida.

La proximitat de Barcelona al delta ha fet que gran part de la seva superfície que abans eren aiguamolls, pinedes o terra dedicada al conreu d’hortalisses i fruites, hagi estat sotmesa a una forta urbanització i càrrega d’infraestructures: autopistes, zones industrials, instal·lacions portuàries, l’aeroport del Prat i zones d’habitatges i comercials. El Delta del Llobregat ha perdut més del 90% dels seus espais naturals originaris i el 60% de la seva superfície total ha desaparegut per donar cabuda a instal·lacions industrials, urbanístiques i viàries. Tot i que hi ha un increment de la sensibilització ambiental en els darrers anys, el Delta del Llobregat encara està sotmés a dinàmiques no sostenibles.

Només es conserven una petita part d’aiguamolls (Remolar-Filipines, la Ricarda, estany de cal Tet, platja de ca l’Arana, la Murtra, entre d’altres), que tot i que estan molt afectats i envoltats de zones degradades, representen en conjunt la tercera zona humida més important de Catalunya.

Els espais naturals del Delta del Llobregat formen part de la xarxa Natura 2000 com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), una figura de protecció que reconeix la seva importància en el marc de la directiva Hàbitats de la Unió Europea.

Reivindicant major superfície de protecció

Existeixen àrees considerades d’interès científic, que tot i així van ser excloses de protecció d’acord amb criteris polítics i urbanístics, i no científics. Des de fa anys les entitats del Baix Llobregat que formen part de la plataforma Sos Delta, com DepanaSeo Bird Life o La Saboga, reclamen la protecció d’aquestes zones del delta del Llobregat.

Constaten la reivindicació amb l’ampli coneixement de la diversitat ornitològica. Cada any enriqueixen les dades amb censos d’aus, que es realitzen amb la col·laboració de nombrosos col·lectius ambientals i científics, i desenes de persones voluntàries. Els resultats han estat difosos a través del Noticiari Ornitològic “l’Altre Delta“, que ja ha arribat a la seva 50 edició.

Com gestionar una finca agroecològica amb eficiència i qualitat

Es tracta de la setena edició del curs ofert per la Fundació Emys de Riudarenes, i té per objectiu dotar les persones participants de coneixements i tècniques per poder gestionar un hort ecològic amb eficiència i qualitat. Està destinat tant a persones ja vinculades amb explotacions agràries i que desitgin reconvertir-les a l’agricultura ecològica, com a joves agricultors i agricultores en procés d’incorporació, com a persones que gestionin un hort d’autoconsum i tinguin un mínim coneixement sobre horticultura.

En aquesta edició s’han incorporat sessions més específiques sobre el sòl, l’agricultura regenerativa i l’agricultura d’alt valor natural.

Del gener al novembre

El curs consta de 16 sessions, equivalents a 64 hores, en les que es combina una exposició teòrica amb la posada en pràctica dels coneixements introduïts. Estan organitzades amb el següent calendari

  • 28/01/2017 · Planificació i mecanització d’horta ecològica
  • 18/02/2017 · Conservació de llavors ecològica i elaboració de planter
  • 04/03/2017 · Bases tècniques de producció ecològica de fruiters
  • 25/03/2017 · Fertilització, purins i adobs verds per a horta ecològica
  • 08/04/2017 · Edafología hortícola (el sòl)
  • 22/04/2017 · Agricultura regenerativa. Introducció i bases
  • 13/05/2017 · Sistemes de reg per a horta ecològica
  • 27/05/2017 · Plagues i malalties en horticultura ecològica
  • 10/06/2017 · Prevenció i terapèutica horticultura
  • Pendent · Herbes remeieres i els seus usos en l’horta o Compostatge i vermicompost per a horta ecològica
  • 01/07/2017 · Cultius d’hivern i sistemes de protecció
  • 16/09/2017 · Conserves i elaborats ecològics amb productes d’horta
  • 07/10/2017 · Horticultura d’alt valor nutritiu. Com produir vegetals sans, gustosos i amb altes concentracions de nutrients
  • 28/10/2017 · Com fer més eficient i rendible una explotació hortícola ecològica; els fluxos de l’aigua, energia i primeres matèries
  • 11/11/2017 · Màrqueting, distribució i venda de producció ecològica
  • 25/11/2017 · Horticultura d’alt valor natural

Aprenenent de professionals en actiu

L’equip de professorat està format per persones professionals i tècniques de la producció ecològica, com Killian Sampol, enginyer tècnic agrícola i productor ecològic; Jordi Puig, ambientòleg, assessor i productor ecològic; Xavi Fontanet, biòleg i enginyer tècnic agrícola; Manel Cunill, enginyer agrícola i assessor de productors; Bàrbara López, enginyera tècnica agrícola; Imma Lladó, propietària i tècnica elaboradora de conserves i elaborats del Rebost de la Selva i cap de producció de Can Moragues; i Alexandra Masó, consultora estratègica de mercat, especialitzada en assessorament i gestió d’empreses; Imma Lladó, cap de producció de conserves i elaborats de l’obrador de Can Moragues.

Reconeixement del Departament d’Agricultura

El curs tindrà l’homologació del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya com a formació oficial dels productors en procés d’incorporació en el sector agrari (Codi homologació pendent). Per obtenir el certificat de realització caldrà assistir a un mínim del 80% de les sessions. La certificació s’expedeix un cop finalitzat el curs.

Per a més informació, es pot contactar al 972164957 o a mcasalprim@fundacioemys.org.