Qui són les dones expertes en medi ambient? El cercador d’expertes dona visibilitat a les dones especialistes implicades en tots els àmbits.

El recurs promogut per l’Institut Català de les Dones es posa a la disposició dels mitjans de comunicació, per facilitar la presència de dones en els espais d’opinió.

El vincle entre dona i mediambienat ha contribuït amb  grans aportacions al pensament i l’acció ambiental. Rachel Carson  va ser pionera de l’ecologisme, Donella Meadows va exposar la necessitat de posar limits al creixement, i  Gro Bruntland va crear el concepte de desenvolupament sostenible. Al llarg de la història han estat moltes dones a impulsar reflexions ambientals i despertar consciències.

El cercador d’expertes  pot donar visibilitat a les dones que diariament treballen avui  en la recerca ambiental, la conservació de la natura, i des de les entitats i associacions ambientals es mobilitzen com a activistes implicades en la millora social i ambiental de l’entorn.

L’actualització de la pàgina web del cercador, que es va presentar al febrer de 2017, facilita el procès per donar-se d’alta.

L’Atles del Fòrum Europeu de Boscos Urbans és una eina participativa en la qual es pot col·laborar recollint projectes i iniciatives sobre els boscos urbans i els seus marges.

Del 31 de maig al 2 de juny se celebra a Barcelona el Fòrum Europeu sobre Boscos Urbans, amb l’objectiu de debatre i difondre l’important rol dels arbres i boscos a les àrees urbanes. Es pot col·laborar en el Fòrum també participant en l’elaboració de l’Atles de Boscos Urbans. Cal enviar experiències identificades en ciutats europees, d’iniciatives socials o projectes de gestió basats en la connectivitat ecològica o la restauració del paisatge, caracteritzats per un propòsit: promoure el valor de la xarxa biofísica del territori, respectant les infraestructures verdes, i creant espais en transició, marges i vores saludables i d’alta qualitat.

L’Atles contempla de moment experiències com l’Anella Verda de Viena, el projecte de naturalització d’espais verds i parcel·les vacants al barri de Lakua a Vitòria, o el Pla del Verd i la Biodiversitat 2012-2020 de Barcelona.

El bosc a la ciutat del segle XXI

El Fòrum, que celebra enguany 20 anys, se celebra sota el títol “Les vores del bosc urbà. Franges, marges i espais de transició“, i amb l’objectiu de posar sobre la taula la rellevància dels boscos urbans i periurbans per construir un paisatge sostenible i saludable en la ciutat del segle XXI. El bosc urbà, especialment les seves vores, pot jugar un paper fonamental en la millora de les condicions ambientals i en la preservació de la biodiversitat. Té un paper decisiu en la regulació de l’erosió i la hidrologia, així com en la resiliència de la ciutat i en la adaptació al canvi climàtic.

Aspectes com la connectivitat ecològica, els serveis ecosistèmics i la biodiversitat, i també temes com el vessant social de la gestió forestal a la ciutat, o la planificació de les vores en relació a la nova cultura del lleure, formen part de la mentalitat de les ciutats segle XXI.
El Congrés vol afrontar aquests aspectes abordant la relació la ciutat i els seus espais oberts. Una relació fruit d’un mosaic territorial d’espais, espais físics que actuen com a corredors i acullen els fluxos de persones, mercaderia i energia, i tota aquella activitat que representa el fet urbà.

Per què les vores?

L’infraestructura verda guanya protagonisme, en particular en tots aquells espais de marge que han quedat al límit entre les infraestructures viàries i altres usos. En una nova perspectiva deixen de ser línies administratives buides per esdevenir espais estratègics per a l’ecologia, el lleure i la producció.

El Fòrum

L‘Associació Europea de Boscos Urbans està composada per un col·lectiu de persones especialistes que traslladen els resultats dels estudis científics i de les experiències a informació útil per a l’ús professional i la presa de decisiós en gestió pública. El Fòrum d’enguany està organitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i està dirigit als diferents actors implicats en la gestió dels boscos urbans, espais verds i la gestió del paisatge, la planificació urbana i el desenvolupament sostenible, per compartir l’experiència interdisciplinària i bones pràctiques.

Conferències i visites

El programa definitiu del Fòrum encara no està presentat. Tot i així es pot saber que es dedicarà la primera jornada a la connectivitat i als valors ecològics. La jornada de l’1 juny es dedica al valor social i econòmic del bosc urbà. Quant a proveïdor de serveis ecosistèmics avaluables econòmicament, el bosc urbà té un impacte social en les comunitats. Proveeix d’oportunitats pel lleure, millora la salut i el benestar de la població, i contribueix a l’estalvi energètic en calefacció o refrigeració. Salut, lleure, inclusió social, economia local, economia circular i serveis ecosistemes esdevenen paraules claus.

La jornada del 2 juny està dedicada a analitzar la complexitat en la gestió integral dels boscos urbans. Es presenta un model de planificació que ha d’incloure la perspectiva ecològica i la socioeconòmica. Solucions basades en la natura, gestió sostenible i els serveis eco sistèmics. esdevenen paraules claus.

S’afrontarà també els repte de com cal comunicar aquests projectes, atès l’entorn ecològic molt canviant i l’actual percepció social dels espais agroforestals. Les pràctiques participatives que impliquin la ciutadania i les estratègies de comunicació a emprar, esdevenen paraules claus per la governança i la presa de decisions dels Boscos Urbans.

El darrer dia es planteja una visita a una de les infraestructures verdes emblemàtiques de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Es pot tramitar la inscripció a un preu reduït fins al 30 d’abril.

Del 20 al 30 de març se celebra la Setmana de les alternatives als pesticides, una campanya internacional i anual que aquest any arriba a la seva 12a edició.

La primavera arriba amb el sol, flors i ocells cantant però també amb la fumigació amb pesticides als camps. Per aquest motiu, Ecologistes en acció organitza una sèrie de convocatòries a diferents ciutats de l’estat espanyol per informar sobre els efectes que els pesticides tenen sobre la salut i el medi ambient i sobre els mètodes alternatius que existeixen.

• 18 de març a Barcelona: Jornada Ciutat fumigada o ciutat saludable, quina ciutat volem?
• 22 de març a Bilbao: Mesa informativa Vivir sin pesticidas
• 29 de març a Las Palmas: Cinefórum Semana sin pesticidas
• 18 d’abril a Madrid: Jornada La voz de las victimas, los oídos de la sociedad

Entre els aspectes que es reivindiquen durant aquesta setmana es troben:

• Vull aliments sense verí, gràcies! 
  La OMS estima que una cinquena part dels 12 milions de casos de càncer que es diagnostiquen cada any a tot el món es poden atribuir a exposicions ambientals i ocupacionals, així com moltes altres malalties vinculades a l’exposició química ambiental com són l’alimentació, l’estil de vida i el medi ambient.
• Un món sense glifosat és possible​
  El glifosat és el principi actiu que tenen gran part dels herbicides químics que s’utilitzen a cultius, espais públics com ara parcs i jardins.
  La OMS va classificar-lo l’any 2015 com a “probablement cancerigen” en base a estudis que vinculen aquesta substància amb el càncer de fetge, de ronyó, de pàncreas i el limfoma. També està vinculat a problemes reproductius de la població, neurològics i hormonals. Per aquest motiu un grup d’organitzacions d’arreu d’Europa ha demanat la seva prohibició.
• Necessitem terres sans per produir aliments sans
  El terra és un recurs natural no renovable molt important per moltes funcions ambientals, socials i econòmiques, entre la que destaca la producció d’aliments. L’ús intensiu de pesticides provoca la seva degradació i contaminació.
• Hi ha alternatives i són senzilles

L’ús de pesticides contamina l’aigua, el terra, els aliments i deriva en un problema ecològic i sanitari important. Molts plaguicides han estat retirats després d’anys d’ús. L’agroecologia planteja alternatives basades en coneixements científics i tecnològics moderns així com en coneixements agronòmics tradicionals pagesos. La gestió ecològiques de les plagues és clau per frenar l’ús massiu de pesticides i l’alt impacte que implica per la salut i el medi ambient. El cultiu ecològic no para de créixer i cada vegada s’estenen més les alternatives de producció sostenibles i socialment justes en l’aprofitament dels recursos naturals. Menjar ecològic és una manera de contribuir a un món sostenible.

Tot i les millores contínues en la gestió de residus, quan sortim a passejar per boscos i platges descobrim encara, contínuament, i pràcticament en tots els ambients, residus entre els arbres, els matolls, a la sorra o entre les roques. Cada any, milions de tones de residus són abandonats i acaben en oceans, platges, boscos, i en tot espai natural. La causa és d’origen humà, i està lligada als models de producció i consum de la nostra societat, a polítiques de gestió inadequades i a la manca de sensibilitat en moltes persones.
Let’s clean up Europe és l’acció que ha nascut per fer front a la problemàtica de l’abandó de residus a la natura i donar visibilitat al tema. Des de fa 5 anys, al maig, la ciutadania organitzada en associacions, escoles, o a través dels seus ajuntaments, mostra el seu compromís sortint a la natura a comprovar que encara està envaïda per residus abandonats. Es recullen, es pesen, es classifiquen. Representen una dada per reclamar una responsabilitat, que porti a canvi de model en el consum, en la millora de la gestió, i en l’acció de cada persona. Alhora, Let’s Clean Up és una millora directa sobre un espai concret. I, clarament, un moment de reflexió col·lectiva.

La propera campanya Let’s Clean Up Europe se celebra el 12,13 i 14 de maig de 2017. Les entitats, associacions i col·lectius que vulguin participar poden inscriure una acció de neteja a un espai natural fins al 31 de març, omplint el formulari d’inscripció LCUE 2017.

Com organitzar una acció

Cal identificar el lloc sobre el qual es vol actuar, reunir un equip impulsor, triar una persona coordinadora responsable i inscriure l’acció. Si la neteja es realitzarà a una platja, es pot participar en el seminari previ que la Junta de Residus , coordinadora de la campanya a Catalunya, organitza per aprendre a caracteritzar els residus de marine littering.
Es pot buscar el suport econòmic d’un patrocinador, i fer una crida a la participació per ampliar l’equip de Let’s Clean Up.

El dia de la jornada de neteja, caldrà trobar-se amb l’equip i recollir els residus abandonats. Interessa classificar-los, sempre que sigui possible, i anar amb compte amb el vidre i els residus perillosos. La jornada ha de servir també per transmetre el missatge de les 3 R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar. Val la pena documentar les troballes i les actuacions amb fotografies i vídeos, que es poden compartir a les xarxes socials amb l’etiqueta #letscleanup o #letscleanEurope o #letscleanupCat. Finalment es pot resumir la jornada indicant les quantitats trobades en un informe per enviar a l’organització.
Es pot fer us dels materials de comunicació de la EWWR, descarregables des de la pàgina web.

Una campanya europea

Lets Clean Up és una campanya de primavera vinculada amb la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR), que se celebra a la tardor.  Ciutadans i ciutadanes de 17 estats europeus, membres o no de la UE, realitzaran actes de diversos tipus per posar en evidència la problemàtica. Moltes de les accions tindran llocs en mars, platges i oceans, vinculades a la problemàtica del marine litter, i a les campanyes #CleanSeas i #OceanSummit.

La Eco-marató italiana “Keep clean and run”

A Italia han creat també la iniciativa Keep clean and run, una trail running  de 350 Km que enguany recorrerà del Vesuvio a l’Etna, en la que els i les “eco-runners” alhora corren i s’ajupen a recollir residus durant tot el trajecte.Un eco-marató en la qual les persones corredores, carregades de motxilla, gps i camara fotografica, recullen i fotografien els residus abandonats al llarg del trajecte.

Només 1000 hectàrees del Delta del Llobregat, de les 3500 recomanades pels criteris científics, estan protegides. SOS Delta llança un projecte de ciència ciutadana per reivindicar el valor d’aquestes àrees de “l’Altre Delta”.

Un projecte de ciència ciutadana

Sos Delta fa una crida a tothom que desitgi implicar-se en un projecte participatiu i cooperatiu de ciència ciutadana, per ajudar a reivindicar la riquesa biològica i el valor ecològic de “l’Altre Delta”, situat fora de les reserves naturals, més desconegut i oblidat.

Convida a apropar-se a “l’altre Delta”, i compartir les observacions, de fauna, de flora o de paisatge, amb una foto, un sentiment o un pensament que ajudi a donar valor a aquests espais. Cal indicar l’espècie, el lloc i el moment de l’avistament – dia i hora-, i, sobretot, identificar-les amb l’etiqueta #lAltreDelta, tant en Facebook com a Twitter o Instagram. SOS Delta recopilarà les cites en un noticiari cooperatiu.

Els sectors protegits es poden localitzar en aquest mapa, mentres que es pot consultar la proposta d’ampliació de SEO/BirdLife en aquest plànol, o el  mapa elaborat des de SOS Delta amb punts que són d’especial interès.

El segon sistema deltaic de Catalunya

El Llobregat neix a Castellar de n’Hug, i desemboca 175 quilòmetres més tard generant una gran plana deltaica entre les serres de l’Ordal i el Garraf a Sud, i Collserola i Montjuïc a nord. És el segon sistema deltaic en importància a Catalunya, després del delta de l’Ebre. La tercera zona humida més important de Catalunya. Presenta ecosistemes palustres molt rics, extremadament fràgils, malmesos i poc representats a Catalunya. Les llacunes i les zones aigualoses litorals i les dunes naturals tenen un gran interès de conservació. Són, a més, un punt important de migració i hivernada d’aus.

Només una petita part del Delta del Llobregat està protegida.

La proximitat de Barcelona al delta ha fet que gran part de la seva superfície que abans eren aiguamolls, pinedes o terra dedicada al conreu d’hortalisses i fruites, hagi estat sotmesa a una forta urbanització i càrrega d’infraestructures: autopistes, zones industrials, instal·lacions portuàries, l’aeroport del Prat i zones d’habitatges i comercials. El Delta del Llobregat ha perdut més del 90% dels seus espais naturals originaris i el 60% de la seva superfície total ha desaparegut per donar cabuda a instal·lacions industrials, urbanístiques i viàries. Tot i que hi ha un increment de la sensibilització ambiental en els darrers anys, el Delta del Llobregat encara està sotmés a dinàmiques no sostenibles.

Només es conserven una petita part d’aiguamolls (Remolar-Filipines, la Ricarda, estany de cal Tet, platja de ca l’Arana, la Murtra, entre d’altres), que tot i que estan molt afectats i envoltats de zones degradades, representen en conjunt la tercera zona humida més important de Catalunya.

Els espais naturals del Delta del Llobregat formen part de la xarxa Natura 2000 com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), una figura de protecció que reconeix la seva importància en el marc de la directiva Hàbitats de la Unió Europea.

Reivindicant major superfície de protecció

Existeixen àrees considerades d’interès científic, que tot i així van ser excloses de protecció d’acord amb criteris polítics i urbanístics, i no científics. Des de fa anys les entitats del Baix Llobregat que formen part de la plataforma Sos Delta, com Depana, Seo Bird Life o La Saboga, reclamen la protecció d’aquestes zones del delta del Llobregat.

Constaten la reivindicació amb l’ampli coneixement de la diversitat ornitològica. Cada any enriqueixen les dades amb censos d’aus, que es realitzen amb la col·laboració de nombrosos col·lectius ambientals i científics, i desenes de persones voluntàries. Els resultats han estat difosos a través del Noticiari Ornitològic “l’Altre Delta“, que ja ha arribat a la seva 50 edició.

Ha nascut ConservacióCAT, un col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de Catalunya, que pretén ser el referent per a les institucions catalanes i els mitjans de comunicació. Proposen un full de ruta.