Arxiu de la categoria: Notícies

L’ONCE transcriu en braille els darrers contes de la col·lecció ‘La Xara i el Pau’, ambientats als espais de la Xarxa de Parcs Naturals

Els tres darrers contes de la col·lecció “La Xara i el Pau”, ambientats en els diferents espais de la Xarxa de Parcs Naturals, han estat transcrits al sistema braille per l’ONCE. Els llibres van adreçats tant als escolars cecs que participen al programa Viu el parc com també als usuaris dels centres d’informació dels parcs.

Els tres darrers contes de la col·lecció transcrits en sistema braille per l’ONCE van ser lliurats pel director del Centre de Recursos Educatius ONCE Barcelona, Manel Eiximeno, al coordinador de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, Reca Vidiella. Es tracta dels corresponents als parcs de Collserola, Foix i Parc Agrari del Baix Llobregat i s’afegeixen als ja editats fins ara per l’editorial Mediterrània i ambientats en els parcs del Garraf, Montseny, Castell de Montesquiu, Olèrdola, Serralada de Marina, Montnegre i el Corredor, Guilleries-Savassona, Serralada Litoral i Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Els llibres van adreçats als alumnes cecs que participen al programa Viu el parc, que es duu a terme des de fa vint-i-tres anys i disposa d’un programa escolar específic destinat als alumnes de 5è de primària de les escoles dels municipis que tenen el seu àmbit dins la Xarxa de Parcs Naturals.

Anualment, participen en el programa Viu el parc uns 6.000 nens i nenes que pertanyen a 150 escoles situades a 76 municipis de deu parcs naturals. Aquests alumnes, a banda de participar en activitats específiques a l’aula i al parc, també reben un conte sobre el territori protagonitzat per la Xara i el Pau, els quals, mercès al text de Gonçal Luna i les il·lustracions de Susanna Campillo, viuen aventures diverses.

Entre el col·lectiu escolar que participa en el programa Viu el parc, hi ha alumnes que tenen alguna discapacitat física o sensorial. A Catalunya, hi ha 1.500 infants cecs i deficients visuals escolaritzats. L’ONCE i la Diputació de Barcelona treballen plegats per atendre’ls amb el préstec de materials i eines adequades perquè puguin desenvolupar les activitats que es duen a terme.

A més a més, a les oficines dels parcs naturals es disposarà d’un exemplar d’aquests contes en braille per tenir-los a disposició del públic que el demani en préstec. L’ONCE imprimirà nous exemplars quan l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona ho sol·liciti.

La guia ‘Què són les plantes invasores’ explica la problemàtica d’aquest tipus d’espècies a la jardineria

La publicació repassa les conseqüències negatives de les plantes invasores, una autèntica amenaça per a la conservació de la biodiversitat, i presenta una sèrie d’espècies ornamentals alternatives que poden substituir les no desitjades.

L’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), la Fundació de la Jardineria i el Paisatge, l’Associació de Professionals dels Espais Verd (APEVC), l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Gremi de Jardineria de Catalunya, l’Associació d’Agricultors Viveristes de Barcelona i el Consorci han editat una guia divulgativa sobre la problemàtica de les plantes invasores que es completa amb consells per a la jardineria.

La publicació és un resum del document elaborat per aquestes mateixes institucions en el marc del grup de treball iniciat l’any 2011 arran d’una jornada de treball sobre la problemàtica de les espècies exòtiques a Collserola en què van participar representants de les diverses entitats i tècnics municipals de medi ambient i jardineria dels nou ajuntaments inclosos al parc.

La guia fa un repàs de les conseqüències negatives de les plantes invasores, incidint en el fet que les invasions biològiques constitueixen una amenaça per a la conservació de la biodiversitat, i del paper que hi representa la jardineria, tant a nivell públic com privat. A partir d’un llistat d’espècies invasores utilitzades en jardineria i presents al Parc Natural de la Serra de Collserola es presenten una sèrie d’espècies ornamentals alternatives com a opcions per substituir les espècies no desitjades.

Rutes teatralitzades inclusives, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Les visites teatralitzades guiades s’han programat un cop al mes durant el 2015, exceptuant els mesos de juliol, agost i desembre. L’itinerari, que porta per nom “NatUra, un viatge pels sentits”, el realitzen dos actors i un educador ambiental i es desenvolupa a l’itinerari adaptat de la Casa Nova de l’Obac a l’Obac Vell.

Si bé dirigides a tots els públics i a totes les edats, en aquestes visites teatralitzades gratuïtes es facilita especialment l’accés i la participació de persones amb diversitat funcional de forma inclusiva.

A més a més, existeix la possibilitat de demanar un intèrpret de llenguatge de signes i del préstec de material adaptat per a la millora de la mobilitat durant l’itinerari. En el moment de fer la reserva, cal indicar si es requereix d’aquests serveis.

Les rutes teatralitzades inclusives donen vida al patrimoni natural, cultural i etnogràfic i permeten descobrir els seus orígens i evolució d’una manera amena i associada a un record agradable. Fer-ho així reforça la vinculació afectiva amb l’espai i motiva una actitud de respecte. No en va els espais naturals són el millor escenari possible per integrar natura, cultura i història mitjançant l’expressió artística i el llenguatge simbòlic del teatre.

Properes dates:

25 d’abril, 30 de maig, 20 de juny, 26 de setembre, 24 d’octubre i 21 de novembre.

Horari: de les 10.30 a les 12 h.

Longitud: 800 metres. Dificultat: baixa.

Lloc: Casa Nova de l’Obac (ctra. B-122 de Terrassa a Rellinars, km 9,8).

Cal portar calçat adequat per caminar i roba adient per a l’època de l’any i realitzar prèviament la inscripció trucant al telèfon 937 855 461 (de dl. a dv., de les 8.30 a les 17.30 h) o mitjançant el correu electrònic p.santllorenc.obac@diba.cat.

Es prenen mesures per reduir la mortalitat de l’avifauna del Parc Natural de la Serra de Collserola

Endesa ha instal·lat, recentment, 230 dispositius de protecció per l’avifauna a una línia d’alta tensió que creua el Parc Natural de la Serra de Collserola. Es tracta de cintes de neoprè en forma d’x que pengen del cablejat, i en moure’s per l’acció del vent, dissuadeixen les aus d’apropar-s’hi. A més de protegir els ocells, aquesta mesura reforça la seguretat de la línia.
El gran nombre de línies elèctriques que travessen Collserola representen un fort impacte ambiental, tant pel que fa al paisatge com pels riscos de col·lisió i/o electrocució per a les aus, o els riscos d’incendi per a la vegetació.
Des de l’any 1993, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i la companyia Endesa (abans Fecsa-Endesa, Fecsa, Enher i REE) han treballat de manera conjunta, – mitjançant diferents comissions tècniques i convenis de col·laboració- , amb l’objectiu de racionalitzar i reduir l’impacte ambiental de la gran xarxa de línies elèctriques que travessen Collserola.
És ben conegut que les col·lisions amb línies elèctriques provoquen la mort de nombrosos ocells, sobretot de rapinyaires i d’altres grans aus planejadors en general. No obstant això, al Parc resulta força difícil de quantificar el seu impacte real degut a l’orografia i sobretot al tipus de vegetació present que fa que sigui molt difícil localitzar els animals després del xoc. El Parc acull la presència tant d’exemplars nidificants i hivernants, mentre que durant l’època de migració hi ha un pas abundant d’espècies susceptibles a aquestes col·lisions. A banda de les col·lisions, en ocasions al Parc també s’han mort alguns rapinyaires emblemàtics a causa d’electrocucions que reben en posar-se a determinades torres elèctriques mal protegides, com ha estat sobretot el cas del duc als últims anys. Per tant, les diferents mesures de mitigació hi són del tot necessàries per tal de reduir aquestes problemàtiques.
Un altre front de treball és el soterrament i/o eliminació de part del traçat de les línies. Així des de l’any 1993 ja s’han retirat 37.529 metres de línies i s’han soterrat 13.948 metres més. Resten però 115 Km de línies aèries de mitja tensió (11 i 25 Kv) i 125 km de línies de transport (66, 110, 220 i 380 Kv) encara ocupant el paisatge de la serra.