Només 1000 hectàrees del Delta del Llobregat, de les 3500 recomanades pels criteris científics, estan protegides. SOS Delta llança un projecte de ciència ciutadana per reivindicar el valor d’aquestes àrees de “l’Altre Delta”.
Un projecte de ciència ciutadana
Sos Delta fa una crida a tothom que desitgi implicar-se en un projecte participatiu i cooperatiu de ciència ciutadana, per ajudar a reivindicar la riquesa biològica i el valor ecològic de “l’Altre Delta”, situat fora de les reserves naturals, més desconegut i oblidat.
Convida a apropar-se a “l’altre Delta”, i compartir les observacions, de fauna, de flora o de paisatge, amb una foto, un sentiment o un pensament que ajudi a donar valor a aquests espais. Cal indicar l’espècie, el lloc i el moment de l’avistament – dia i hora-, i, sobretot, identificar-les amb l’etiqueta #lAltreDelta, tant en Facebook com a Twitter o Instagram. SOS Delta recopilarà les cites en un noticiari cooperatiu.
Els sectors protegits es poden localitzar en aquest mapa, mentres que es pot consultar la proposta d’ampliació de SEO/BirdLife en aquest plànol, o el mapa elaborat des de SOS Delta amb punts que són d’especial interès.
El segon sistema deltaic de Catalunya
El Llobregat neix a Castellar de n’Hug, i desemboca 175 quilòmetres més tard generant una gran plana deltaica entre les serres de l’Ordal i el Garraf a Sud, i Collserola i Montjuïc a nord. És el segon sistema deltaic en importància a Catalunya, després del delta de l’Ebre. La tercera zona humida més important de Catalunya. Presenta ecosistemes palustres molt rics, extremadament fràgils, malmesos i poc representats a Catalunya. Les llacunes i les zones aigualoses litorals i les dunes naturals tenen un gran interès de conservació. Són, a més, un punt important de migració i hivernada d’aus.
Només una petita part del Delta del Llobregat està protegida.
La proximitat de Barcelona al delta ha fet que gran part de la seva superfície que abans eren aiguamolls, pinedes o terra dedicada al conreu d’hortalisses i fruites, hagi estat sotmesa a una forta urbanització i càrrega d’infraestructures: autopistes, zones industrials, instal·lacions portuàries, l’aeroport del Prat i zones d’habitatges i comercials. El Delta del Llobregat ha perdut més del 90% dels seus espais naturals originaris i el 60% de la seva superfície total ha desaparegut per donar cabuda a instal·lacions industrials, urbanístiques i viàries. Tot i que hi ha un increment de la sensibilització ambiental en els darrers anys, el Delta del Llobregat encara està sotmés a dinàmiques no sostenibles.
Només es conserven una petita part d’aiguamolls (Remolar-Filipines, la Ricarda, estany de cal Tet, platja de ca l’Arana, la Murtra, entre d’altres), que tot i que estan molt afectats i envoltats de zones degradades, representen en conjunt la tercera zona humida més important de Catalunya.
Els espais naturals del Delta del Llobregat formen part de la xarxa Natura 2000 com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), una figura de protecció que reconeix la seva importància en el marc de la directiva Hàbitats de la Unió Europea.
Reivindicant major superfície de protecció
Existeixen àrees considerades d’interès científic, que tot i així van ser excloses de protecció d’acord amb criteris polítics i urbanístics, i no científics. Des de fa anys les entitats del Baix Llobregat que formen part de la plataforma Sos Delta, com Depana, Seo Bird Life o La Saboga, reclamen la protecció d’aquestes zones del delta del Llobregat.
Constaten la reivindicació amb l’ampli coneixement de la diversitat ornitològica. Cada any enriqueixen les dades amb censos d’aus, que es realitzen amb la col·laboració de nombrosos col·lectius ambientals i científics, i desenes de persones voluntàries. Els resultats han estat difosos a través del Noticiari Ornitològic “l’Altre Delta“, que ja ha arribat a la seva 50 edició.
