L’actuació principal de la jornada va consistir en la neteja de vegetació espontània, especialment gramínies i altres espècies herbàcies que, a causa de les pluges recents, havien crescut de manera descontrolada. Aquesta proliferació vegetal dificultava considerablement l’accés i els treballs de prospecció i excavació, motiu pel qual es va decidir intervenir amb eines manuals per desbrossar una àmplia àrea del poblat. Els voluntaris van treballar al llarg del matí, contribuint de manera efectiva a la millora de les condicions del jaciment de cara a les properes intervencions arqueològiques. 

La jornada va començar al matí a Sant Bartomeu de les Cabanyes, des d’on es van iniciar una caminada fins al jaciment. Un cop al poblat, es va dur a terme una visita guiada a càrrec de l’arqueòleg Jordi Herm, qui va oferir als assistents una introducció a la història i a les característiques d’aquest assentament ibèric. 

El poblat de Céllecs, de caràcter defensiu i amb una extensió aproximada de dues hectàrees, està adaptat al relleu natural del turó. La seva localització estratègica permetia controlar visualment gran part de la plana i les valls circumdants, tot i que no disposava de visibilitat directa cap al mar. Aquesta funció estava ja coberta per altres poblats com el de Burriac, que exercien un paper de vigilància de la franja litoral. 

Durant la visita es van mostrar diverses estances ja excavades i es van comentar alguns dels materials arqueològics recuperats en les campanyes anteriors. Es va posar en relleu l’estat incipient d’algunes zones del jaciment, on encara queda una part important de treball. 

Aquesta espècie, originàriament ornamental, es creu que es va introduir a la zona des d’una masia propera i que ha estat dispersada per ocells a través dels seus fruits. La Serenoa repens es localitzava sobretot en zones humides, especialment als marges de la riera de Tavèrnoles, a prop de la font.

Durant la jornada es van identificar i arrencar exemplars de totes les mides, des de plançons fins a peus molt grans i ben arrelats. Alguns requerien un esforç considerable per ser eliminats, però gràcies al treball en equip es va poder retirar tot el material vegetal present a la zona afectada.

Després de la tasca, el grup va aprofitar l’oportunitat per fer una sortida cultural i paisatgística. Van visitar l’ermita de Sant Feliuet de Savassona, un petit temple romànic situat en un turó amb vistes privilegiades sobre la plana de Vic. També van explorar dos elements singulars del patrimoni geològic i cultural: la pedra de les Bruixes, amb gravats prehistòrics que han inspirat llegendes locals, i la pedra de l’Home, una altra formació rocosa d’especial interès, especialment simbòlic. 

L’activitat va comptar amb el suport tècnic del personal de l’Espai Natural, entre ells Paco Almagro, tècnic de conservació, i Anna Mimoso, guarda forestal, que van oferir suport logístic i organitzatiu durant tota la jornada.

La tasca de voluntariat va consistir a desmuntar el filferro que unia els diversos pals de fusta de l’estructura del tancat, recollir-lo de manera segura i extreure els pals que es trobaven clavats al terra. Per optimitzar l’esforç, el grup es va dividir en dos equips que van començar la feina des del mateix punt, però en direccions oposades.

Gràcies a la bona coordinació i a la col·laboració de totes les persones participants, es van poder retirar aproximadament 160 metres lineals de tancat, deixant lliure tota la secció que era visible des del camí.

La jornada va comptar amb el suport tècnic i logístic del personal del Parc: el guarda forestal Albert Baró i els tècnics de manteniment forestal Esteve Sidera, Albert Sala i Daniel Carbonell, que van assistir els equips en tot moment per garantir una actuació segura i eficient.

L’acció va tenir com a objectiu principal la millora de l’hàbitat per afavorir la presència de papallones autòctones, espècies que actuen com a importants bioindicadors de l’estat de salut dels ecosistemes. Una de les tasques més rellevants va ser la retirada manual del Senecio pterophorus, una planta invasora d’origen sud-africà que, des de la seva arribada a Catalunya l’any 1982, ha anat colonitzant espais naturals i dificultant el creixement de la flora autòctona.

Aquesta proliferació de vegetació invasora provoca una pèrdua de biodiversitat vegetal que repercuteix negativament en les comunitats de papallones, afavorint només les espècies més generalistes. Per revertir aquesta situació, els participants van retirar manualment el Senecio pterophorus al llarg del transsecte (camí o línia virtual en el qual es compten i registren les papallones que es veuen) i van plantar espècies nutrícies com oms (Ulmus minor), aladers (Rhamnus alaternus) i òlbies (Lavatera olbia) en zones estratègiques.

Paral·lelament, els participants van tenir ocasió d’aprendre com es duu a terme el cens de papallones en el marc del programa Catalan Butterfly Monitoring Scheme (BMS), que estudia la població i distribució d’aquests insectes com a indicadors de salut ambiental. Durant la jornada, es van poder observar espècies característiques de l’indret, com la llimonera (Gonopteryx rhamni), la cleòpatra (Gonopteryx cleopatra), la blanqueta i la blanca de la col (Pieris rapae i Pieris brassicae), la bruna del bosc (Pararge aegeria), la saltabardisses cintada (Pironia bathseba), la vanessa dels cards (Vanessa cardui), la margenera comuna (Lasiommata megera), la blaveta de l’heura (Celastrina argiolus) i la papallona reina (Papilio machaon).