El dissabte 25 de maig els voluntaris i voluntàries del Cercle celebren el Dia Europeu dels Parcs i extreuen més de 2.000 peus de seneci del cap, espècie invasora present als entorns de Collformic al Parc Natural del Montseny.

En arribar a Collformic ens dóna la benvinguda la pluja, però una mica d’aigua no frena ni als voluntaris ni al Narcís i la Gemma tècnics de la Diputació de Girona ni a l’Òscar i en Guillem de la colla de manteniment forestal, qui ens situen i fan una gran rebuda.

Un cop situats en Narcís i la Gemma presenten al protagonista de la jornada, el seneci del cap (Senecio inaequidens), planta exòtica i invasora present en els entorns de Collformic.

El seneci del cap és una planta originària d’Àfrica del sud i va ser introduïda de forma accidental a través de llana importada. La seva presència comporta problemes sobretot per la ramaderia, ja que és una planta tòxica pels ramats, normalment no se la mengen però si envaeix un prat, els ramats no es poden alimentar i per tant la zona queda inservible. Per saber-ne més.

Un cop s’identifica a l’espècie es comença a treballar de valent per poder extreure el màxim de peus de l’entorn, fins a arribar a extreure més de 2.000 peus d’aquesta planta, cada peu fa de mitjana 10.000 llavors, així que la feina feta val el doble, ja que es redueix la seva capacitat reproductora.

Després d’haver treballat de valent es recuperen les forces dinant tots plegats a Collformic, fins i tot es pot gaudir d’uns raigs de sol per acabar el dia de voluntariat al Parc Natural del Montseny.

Millora de l’entorn de la masia de Sant Moí al Parc del Castell de Montesquiu.

El dissabte 4 de maig els voluntaris i voluntàries del Cercle s’apropen fins a la masia de Sant Moí per millorar l’ermita, la masia i tots els seus entorns.

En arribar a la Farga de Bebié els dóna la benvinguda en Joan Carles, director del Parc i l’Albert, l’Esteve i en Dani de manteniment forestal. En Joan Carles presenta la zona i explica la situació actual del Parc.

Un cop ja presentats, l’Albert, l’Esteve i en Dani acompanyen a tots els voluntaris, en una passejada agradable pel GR-151, fins a arribar als entorns de la masia on esmorzen.

La masia de Sant Moí és una finca molt aïllada, i no té serveis com aigua corrent o electricitat, aquest fet va provocar que a la dècada dels 60 la masia tingués els seus últims ocupants.

El pas del temps no ha passat en va per ella, per aquest motiu la feina a fer no és poca: envernissar la porta de la masia i arranjar tota l’entrada, escombrar l’ermita i col·locar els bancs, reconstruir els murs de pedra seca dels entorns, retirar les pedres i el brancam que trobem en les feixes properes a la finca, retirar l’heura que envaeix arbres i construccions properes i esporgar algun arbre de la zona.

Però no hi ha feina que es resisteixi als voluntaris i voluntàries del Cercle, i acompanyats per les muntanyes nevades del Pirineu, en un matí es deixa l’espai en molt millor estat!

No poden marxar sense conèixer l’interior del Castell de Montesquiu, així que la Mònica, guia del Castell, mostra els secrets amagats entre les grans parets del castell.

Després de la visita es recuperen forces amb un bon dinar de carmanyola als entorns enjardinats del Castell de Montesquiu amb la millor de les companyies.

El dissabte 27 d’abril els voluntaris i voluntàries del Cercle netegem els accessos de la pedrera de La Pedra Blava d’Òrrius al Parc de la Serralada Litoral.

En arribar a la zona ens reben en Diego, en Borja i en Jordi, guardes del Parc, esmorzem tots plegats i ens expliquen la tasca a fer durant el dia: retirar les deixalles dels entorns, sobretot en uns punts calents on hi ha més acumulació.

Per poder arribar al màxim d’espais ens dividim en dos grups, cada grup en un tram diferent de la pista d’accés a la pedrera i comencem a extreure deixalles de la natura.

La nostra sorpresa arriba en endinsar-nos en un corriol, que ens indiquen els guardes. En començar a mirar als voltants comencem a fer troballes d’allò més extravagants: rodes de cotxes, bicicletes velles, matalassos, sofàs, ampolles de vidre, sabates, joguines, cada estona que passava anàvem trobant més andròmines i cada cop coses més estranyes. La natura s’havia fet tant a aquestes deixalles que fins i tot vam trobar un cau de ratolí de bosc dins un pot de vidre!

Ens hi vam estar tot el matí amb una tasca per una banda desmotivant, per veure entorns naturals malmesos per les persones, però alhora molt satisfactòria i engrescant perquè van aconseguir retirar de la natura moltíssima brutícia acumulada.

Després de la feina ben feta descansem i recuperem forces amb un bon dinar de carmanyola al berenador de Nostra senyora dels Àngels, situat molt a prop de la zona d’actuació, qui en senyal d’agraïment per estar tot el dia treballant de valent ens va deixar ocupar l’espai de franc.

Eliminació d’espècies invasores i recuperació de l’itinerari a Sant Pere de Casserres a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

 El dissabte 6 d’abril els voluntaris i voluntàries del Cercle ens apropem als entorns del Monestir de Sant Pere de Casserres, per retirar la figuera de moro, planta que envaeix els entorns i no permet l’aparició d’altra vegetació autòctona.

Només arribar ens donen la benvinguda l’Alba, tècnica d’ús públic i en Joan i en Txevi, guardes de l’Espai Natural de Guilleries-Savassona. Qui ens presenten la zona i l’activitat que farem durant el dia.

Ens expliquen la necessitat d’extreure la figuera de moro, una planta originària de Mèxic i que té la característica de ser una de les 10 plantes més invasores d’Europa, la seva presencia provoca que les plantes autòctones no puguin créixer allà on està present aquest cactus. Un cop que estem tots situats ens dividim en dos grups de treball, per poder retirar la figuera de moro de tots els entorns.

El primer grup acompanyat per en Joan, van retirant tota la vegetació que envaeix el camí i la figuera de moro que es van trobant pel GR-210, el corriol que dóna accés al Monestir de Sant Pere de Casserres aquests aniran fent l’itinerari a peu fins a arribar al monestir. El segon grup acompanyat per l’Alba i en Txevi estan al segon grup i retiren la figuera de moro present als entorns del monestir, treballant amb unes vistes immillorables!

Es va fer tan bona feina que entre els dos grups van arribar a omplir fins a dalt la camioneta dels guardes de restes de figuera de moro.

En acabar dinem per recuperar energies i es realitza la visita guiada al Monestir de Sant Pere de Casserres. Es comença veient un audiovisual i es continua amb un fantàstic guiatge que ens trasllada segle XI i a la vida portada per l’orde benedictí fins a l’actualitat, arribant a conèixer l’actual ocupant, el gamarús que viu a l’església.

Una trentena de voluntaris recuperen un tram de la històrica carrerada de la Talaia, traient vegetació del camí i restaurant el mur de pedra seca dels vorals.

Només arribar ens dóna la benvinguda en Carles, de la Fundació Miranda, qui ens explica com a conseqüència d’un incendi forestal produït durant el 2012, es descobreix la carrerada de la Talaia datada del segle XIII. Aquesta forma part de la carrerada Reial de la Cerdanya i era molt utilitzada per fer la transhumància de ramats i cavalls.

Un cop situat a l’entorn comencem a treballar de valent, sota el gran protagonista de la jornada, el sol i els amics de Garraf Coopera i Plataforma Defensem l’Ortoll, qui ens acompanyen durant tot el dia.

Retirem la vegetació d’arrel que envaeix el camí, també traiem les pedres i col·loquem aquelles que són útils per restaurar el mur de pedra seca situat als vorals de la carrerada. Sempre amb l’ajuda i la supervisió del personal de manteniment forestal del Parc i de la Sofia, tècnica d’ús públic.

Cap al migdia donem per finalitzada la tasca, però abans de marxar en Vicenç, historiador gran coneixedor de la zona i en Carles ens fan una agradable explicació de la vida que hi passava per la carrerada de la Talaia en el passat i la seva funció.

Per acabar la jornada anem fins a la platja de Vilanova on després de la feina ben feta agafem energies amb el dinar i podem acabar de gaudir del dia tan solejat!

Aquest dissabte 2 de març, trenta voluntaris i voluntàries del cercle han ajudat a protegir el jaciment arqueològic de l’ermita de Sant Llorenç de Sanabra cobrint aquestes excavacions amb pedres i construint murs de pedra seca per dificultar el seu accés i evitar la seva degradació.

Dissabte 2 de març els voluntaris i voluntàries van reunir-nos al Centre d’Informació del Castell de Penyafort, al Parc del Foix juntament amb la Cap d’unitat d’ús públic i conservació Sofia Paricio, director del Parc del Foix, Pau Mundó i els Guardes Forestals. Un cop esmorzats, vam començar a caminar cap a l’ermita de Sant Llorenç de Sanabra on ens esperava l’arqueòleg Pablo del Fresno de Sistemes de Gestió de Patrimoni (SCP). Ell mateix ens va fer una breu introducció sobre l’estat de l’ermita, sobre la seva història i sobre com nosaltres com a voluntaris/es podíem ajudar a protegir-la, si més no, a disminuir el seu estat de degradació.

Actualment, les restes de l’antiga església de Sant Llorenç de la Sanabra i de les edificacions annexes es troben en un estat d’abandonament i alhora en un procés de degradació avançat com a resultat dels fenòmens atmosfèrics, de l’acció de la vegetació i de l’acció humana. És per això que mentre no es reprenguin els treballs de prospecció arqueològica, el nostra objectiu ha estat cobrir part de les excavacions amb pedres i limitar l’accés dins l’ermita. També s’ha construït una escala per facilitar l’accés a una zona des d’on es pot observar l’ermita, evitant que es trepitgi part del jaciment i per tant evitant posar en perill la seva estructura i el seu recobriment.

Després de casi dues hores movent pedres, construint murs i escales, van tornar cap al Castell de Penyafort tot disfrutant del magnífic dia quasi primaverenc. Vam visitar l’exterior del Castell i els seus jardins, tot veient un breu audiovisual. Finalment, ens vam desplaçar fins l’Àrea d’esplai la Marina per dinar, gaudint de les increïbles vistes del Pantà de Foix.