Millores d’adequació i manteniment de l’itinerari Collformic-Matagalls

Una vintena de voluntaris s’apropen al Parc Natural del Montseny a millorar l’itinerari de Collformic-Matagalls.

En arribar donen la benvinguda l’Elisabet Ros, tècnica d’ús públic i educació ambiental, l’Òscar Solé i en Joan Comelles de la colla de manteniment, i expliquen que aquesta zona és molt freqüentada pels visitants del parc, en un any han passat més de 30.000 persones!

Una de les conseqüències de totes aquestes visites, és que el camí pateixi una gran erosió i en moltes ocasions es genera més d’un camí, augmentant encara més el trepig a la zona.

Els voluntaris i voluntàries es posen mans a l’obra en diferents tasques, un dels objectius del dia és senyalitzar el camí amb marques de GR, afavorint que el camí quedi clar i els visitants no es desviïn fent nous corriols.

Una de les altres tasques és tancar els corriols que es devien del principal, per això s’aprofiten troncs i vegetació morta de la zona per barrar el pas pels camins no senyalitzats i obligar als excursionistes a passar pel camí principal.

Un altre petit grup s’encarrega de treure algunes fites malmeses per les inclemències del temps i arreglar una zona del camí amb un gran xaragall, erosió del corriol provocada per l’aigua. Tot això es realitza gràcies a les indicacions de l’Elisabet, en Joan i l’Òscar en uns entorns immillorables per fer la feina.

Per acabar es dina en els entorns de Collformic amb unes grans vistes del Parc Natural del Montseny.

Recuperació del Pla de Cabridets al Parc del Foix.

Una trentena de voluntaris s’apropen al Pla de Cabridets a recuperar i caracteritzar un tram de la històrica carrerada de la marina a la Serra de Bonaire.

Només arribar ens dóna la benvinguda la Sofia Paricio, tècnica d’ús públic, personal del Parc del Foix i del Parc del Garraf i en Carles Lluch, de Garraf Coopera, qui ens explica que, a conseqüència d’un incendi forestal produït durant el 2012, es descobreix la carrerada de la marina, datada del segle XIII. Aquesta forma part de la carrerada Reial de la Cerdanya i era molt utilitzada per fer la transhumància de ramats i cavalls.

Un cop situats a l’entorn comencem a treballar de valent, sota el gran protagonista de la jornada, el sol i els amics de Garraf Coopera, qui ens acompanyen durant tot el dia.

Es realitzen tres tasques diferents durant la jornada: es retira vegetació amb l’objectiu d’esbrinar la direccionalitat d’alguns dels murs de la carrerada, es caracteritzen algunes restes de pedra seca, es prenen mides, es senyalitza la zona i es prenen fotografies i per últim, es retiren algunes restes de pedra seca, per saber si són restes d’antigues mulasses, com anomenen a les barraques de pastor a la zona, i valorar la possibilitat o no de restaurar-les.

Cap al migdia donem per finalitzada la tasca, però abans de marxar, visitem el Turó del Sèu, espai municipal cedit en custòdia a Garraf Coopera, amb les explicacions de l’Enrique.

Per acabar, es dina a la zona habilitada per l’associació, acompanyats del cant de les mallerengues carboneres.

Millora dels antics camps de conreu de la vall de Sant Jeroni al Parc de la Serralada de Marina.

Els voluntaris del Cercle aquest dissabte, treballem de valent en la millora dels camps de conreu de dues cooperatives de la vall de Sant Jeroni de la Murtra.

En arribar ens esperen en Toni Navarrete, tècnic d’ús públic i d’educació ambiental, ens rep i ens situa, tant en la realitat del Parc de la Serralada de Marina explicant-nos el recorregut històric que ha tingut, com en l’espai, i ens dóna a conèixer els municipis amb els quals limita el Parc. Per ajudar-nos a entendre molt millor aquesta realitat i la seva situació ens dóna uns tríptics explicatius i un mapa del Parc.

Un cop hem agafat energies amb l’esmorzar ens dividim en dos grups per poder millorar dos camps de conreu diferents i amb tasques a realitzar diferents.

Un dels grups marxa amb el Martí de la Cooperativa La Sargantana, on tenim dues tasques a realitzar, per una banda netejar les vinyes de les herbes que surten als voltants de cada un dels ceps i per l’altra, retirar miraguà fals, Araujia sericifera,  planta exòtica invasora que afecta els marges de tots els camps de conreu d’aquesta zona.

L’altre grup marxen amb la Dolors i la Neus de Conreu Sereny Cooperativa, en aquest cas els hi ajudem a preparar un terreny per poder realitzar un jardí de pol·linitzadors, fomentant l’aparició d’abelles, papallones, escarabats, formigues i molts altres insectes que ajuden en aquesta tasca tan important per l’agricultura i per tots nosaltres com és la pol·linització. Per preparar el terreny es treuen totes les pedres que hi ha als voltants i es retiren els rizomes de canya que hi ha a la zona.

Per arrodonir el dia acabem fent la visita al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on descobrim tota la seva història gràcies al Javier i a la seva visita guiada pels seus interiors on podem descobrir quin era el dia a dia que portaven els monjos, fins als actuals propietaris.

Per acabar dinem en un dels agradables patis interiors del Monestir aprofitant l’ombra i la bona temperatura.

El dijous 20 de febrer es va organitzar la trobada anual del Cercle de Voluntaris a l’Edifici del Vagó (Barcelona). Durant l’acte es van presentar les activitats programades enguany i les noves fitxes divulgatives a més de valorar el programa del 2019.

El coordinador de Serveis d’Espais Naturals, Jordi Padrós, va donar la benvinguda als assistents i va valorar la tasca duta a terme pels voluntaris i voluntàries durant tot l’any 2019 i va traslladar l’agraïment de tots els parcs a les persones que formen part del Cercle de Voluntaris.

Tot seguit, Laia Martínez, del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, va repassar les activitats realitzades durant l’any passat així com el perfil de les persones que, actualment, formen part del projecte, tot subratllant les valoracions que els voluntaris han fet sobre les diverses actuacions i formacions que s’han organitzat.

Per acabar, Elixabete Urretavizcaya, de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals, va anunciar les activitats que es realitzaran durant l’any 2020 i va presentar les noves fitxes divulgatives d’aprofundiment.

Amb sis temàtiques diferents, les fitxes es vinculen amb les actuacions que els voluntaris realitzen habitualment. Són: pedra seca; eines i seguretat; plantes invasores; plantació i sembra; esporga d’arbres, i capses niu. Podeu descarregar aquestes fitxes a la secció “Per saber-ne més“, a la pàgina web del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals.

Mostreig i captura de cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) a la Riera Major a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona

Una trentena de voluntaris i voluntàries del cercle, aquest dissabte 13 de juny es mullen per combatre les espècies invasores del nostre entorn a l’Espai de les Guilleries-Savassona.

En arribar a la Riera Major, ens esperen l’Alba Ludevid, Tècnica d’ús públic i educació ambiental de l’Espai, en Joan Pareja i Txevi Buigas, guardes de l’Espai Natural i en Gregori Conill i en Guillem Mas, de l’associació Paisatges Vius. Ens expliquen en que consistirà el mostreig i captura del cranc senyal i com aquesta acció s’emmarca dins l’execució del “Pla de Gestió del cranc de riu” on la custòdia dels hàbitats d’interès a la Xarxa de Parcs Naturals és a través d’una col·laboració entre la Diputació de Barcelona, l’associació Paisatges Vius i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Continuen amb una explicació de l’impacte que provoquen les espècies invasores, aquelles que venen de fora i pressionen a les espècies autòctones, presentant-nos alguns exemples àmpliament coneguts per tots com la tortuga de Florida, la cotorra de Kramer, cargol poma…però sobretot fem una immersió en el cas del cranc senyal, originari d’Amèrica i portador d’un fong que transmet i provoca la mort al nostre cranc de riu.

Mengem una mica per agafar forces i ens aproximem a la riera on capturarem els crancs. Després de conèixer al crustaci, ens calcem unes bones botes d’aigua i ens aproximem a la riera. En primer lloc recollim els crancs que cauen a les nanses col·locades amb esquer durant la nit per en Txevi i en Joan. Seguidament amb l’ajuda de pinces o senzillament amb les mans anem fent captures per la zona. N’arribem a capturar fins a 121 exemplars, un èxit! Amb l’ajuda dels experts, sexem i mesurem cada un dels individus de la captura i els retirem de la riera.

Un petit grup de voluntaris i voluntàries fan inspecció de la riera per determinar, amb l’ajuda d’uns petits invertebrats, quin és l’estat de salut de la Riera Major. Veiem animals com larves de libèl·lules, gripau comú i peixos, etc.

En resum, una jornada molt profitosa i molt necessària per una correcta gestió del cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), del seu hàbitat i de les seves problemàtiques al nostre entorn natural.

El passat 12 de juny una vintena de voluntaris i voluntàries van gaudir de la xerrada “El perill d’incendis a l’alzinar mediterrani i la seva prevenció” a càrrec de la Mariona i en David de la Fundació Pau Costa.

Amb ells vam aprendre tots els secrets del foc, com es comporta i que necessita per produir-se, però sobretot com s’està modificant el comportament dels incendis a causa de, entre d’altres, els canvis en els usos del terreny i el canvi climàtic.

En sentir incendi forestal, només pensem en les formes de combatre’l, però també hem de saber que és un element transformador que contribueix de forma crucial en els cicles vitals d’algunes espècies vegetals en el nostre clima, tant, que fins i tot tenim algunes plantes adaptades al foc i que necessiten d’ell per reproduir-se amb èxit. Però, com tot, en excés pot ser totalment destructiu per les nostres zones forestals.

Per què un incendi es produeixi necessita tres coses: oxigen, calor i combustible. En l’única d’aquests tres elements on les persones podem intervenir és en el combustible i en això es basa la feina de prevenció d’incendis que es realitza des de diferents àmbits: bombers, ADF (Associació de Defensa Forestal), voluntaris, agents rurals,...

En la prevenció és on trobem la clau per evitar els grans incendis forestals, que segons algunes prediccions, cada vegada seran més freqüents, el canvi climàtic provoca que cada vegada siguin més violents i més difícils de controlar.

Per cada euro invertit en prevenció, ens estalviem 4 en extinció. Per tant, tot el invertit en prevenció, se’ns veurà retribuït a llarg termini.