El Parc del Garraf celebra enguany “30 anys de seguiment de la migració al Garraf”. Per aquest motiu el parc ha organitzat diferents activitats divulgatives i xerrades de coneixement i divulgació d’aquest seguiment.
Els actes tindran lloc el 28 de setembre, el 6 i 11 d’Octubre, són gratuïts i oberts al públic general.
A continuació trobarà tota la informació sobre els esdeveniments.
Mostreig i captura de cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) a la Riera Major a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona
Una trentena de voluntaris i voluntàries del cercle, aquest dissabte 13 de juny es mullen per combatre les espècies invasores del nostre entorn a l’Espai de les Guilleries-Savassona.
En arribar a la Riera Major, ens esperen l’Alba Ludevid, Tècnica d’ús públic i educació ambiental de l’Espai, en Joan Pareja i Txevi Buigas, guardes de l’Espai Natural i en Gregori Conill i en Guillem Mas, de l’associació Paisatges Vius. Ens expliquen en que consistirà el mostreig i captura del cranc senyal i com aquesta acció s’emmarca dins l’execució del “Pla de Gestió del cranc de riu” on la custòdia dels hàbitats d’interès a la Xarxa de Parcs Naturals és a través d’una col·laboració entre la Diputació de Barcelona, l’associació Paisatges Vius i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Continuen amb una explicació de l’impacte que provoquen les espècies invasores, aquelles que venen de fora i pressionen a les espècies autòctones, presentant-nos alguns exemples àmpliament coneguts per tots com la tortuga de Florida, la cotorra de Kramer, cargol poma…però sobretot fem una immersió en el cas del cranc senyal, originari d’Amèrica i portador d’un fong que transmet i provoca la mort al nostre cranc de riu.
Mengem una mica per agafar forces i ens aproximem a la riera on capturarem els crancs. Després de conèixer al crustaci, ens calcem unes bones botes d’aigua i ens aproximem a la riera. En primer lloc recollim els crancs que cauen a les nanses col·locades amb esquer durant la nit per en Txevi i en Joan. Seguidament amb l’ajuda de pinces o senzillament amb les mans anem fent captures per la zona. N’arribem a capturar fins a 121 exemplars, un èxit! Amb l’ajuda dels experts, sexem i mesurem cada un dels individus de la captura i els retirem de la riera.
Un petit grup de voluntaris i voluntàries fan inspecció de la riera per determinar, amb l’ajuda d’uns petits invertebrats, quin és l’estat de salut de la Riera Major. Veiem animals com larves de libèl·lules, gripau comú i peixos, etc.
En resum, una jornada molt profitosa i molt necessària per una correcta gestió del cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), del seu hàbitat i de les seves problemàtiques al nostre entorn natural.
Amb ells vam aprendre tots els secrets del foc, com es comporta i que necessita per produir-se, però sobretot com s’està modificant el comportament dels incendis a causa de, entre d’altres, els canvis en els usos del terreny i el canvi climàtic.
En sentir incendi forestal, només pensem en les formes de combatre’l, però també hem de saber que és un element transformador que contribueix de forma crucial en els cicles vitals d’algunes espècies vegetals en el nostre clima, tant, que fins i tot tenim algunes plantes adaptades al foc i que necessiten d’ell per reproduir-se amb èxit. Però, com tot, en excés pot ser totalment destructiu per les nostres zones forestals.
Per què un incendi es produeixi necessita tres coses: oxigen, calor i combustible. En l’única d’aquests tres elements on les persones podem intervenir és en el combustible i en això es basa la feina de prevenció d’incendis que es realitza des de diferents àmbits: bombers, ADF (Associació de Defensa Forestal), voluntaris, agents rurals,...
En la prevenció és on trobem la clau per evitar els grans incendis forestals, que segons algunes prediccions, cada vegada seran més freqüents, el canvi climàtic provoca que cada vegada siguin més violents i més difícils de controlar.
Per cada euro invertit en prevenció, ens estalviem 4 en extinció. Per tant, tot el invertit en prevenció, se’ns veurà retribuït a llarg termini.
En posar un peu a la Masia de Can Comas ens fan una gran rebuda la tècnica del Parc Elena i els experts en caixes niu en Sergi i la Marina de l’entitat Galanthus i en Jordi de l’Associació Naturalista Xot.
El primer que fem és situar-nos i conèixer de més a prop la realitat del Parc així com la natura més representativa de l’entorn i l’objectiu de la nostra tasca: Ajudar al control biològic amb la construcció i col·locació de caixes niu per tal de fomentar l’aparició
d’espècies que s’alimenten de rosegadors, mosquits o altres éssers vius que poden acabant sent una plaga.
Un cop ja teníem tots els coneixements necessaris, sense més espera comencem a construir les caixes amb les indicacions dels nostres experts d’aquesta actuació.
En construïm caixes de molts tipus diferents: xot, òliba i mussol comú que basen la seva alimentació en rosegadors i ratpenats per combatre els. Fins i tot construïm un hacking de xoriguer, un receptacle on es realitza un alliberament progressiu dels polls, aconseguint alimentar als polls ,que encara no es podem valdre per si sols, a través d’una porteta sense que vegin ni interactuïn amb les persones
En acabar la seva construcció anem a revisar les caixes niu dels entorns de Can Comas, moltes d’elles col·locades pel Cercle de Voluntaris durant l’any 2018. Algunes d’elles ocupades per nous inquilins: 2 caixes niu amb pardal amb ous, una amb pardal xarrec amb pollets i una caixa amb xot i 5 ous!
Fem una passejada pels camps ecològics i l’arborètum de Can Comas, coneixent algunes varietats agrícoles en desús.
Després de la feina ben feta dinem tots plegats amb la sort de poder tastar algunes nespres boníssims cultivats i acabats de collir de la mateixa finca de la Masia de Can Comas.
Pels que encara no conegueu el Let’s Clean Up Europe, és una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc.
La pròxima edició de la campanya Let’s Clean Up Europe! se celebrarà del 10 a 12 de maig de 2019.
Si esteu interesats en apuntar-vos a l’acció que més us agradi, aquí podreu consultar l’agenda.
Repartides entre onze parcs de la Xarxa de Parcs Naturals, durant el 2018 el Cercle de Voluntaris va realitzar catorze actuacions de millora del patrimoni natural i cultural, de la biodiversitat i d’espais fluvials.
Així mateix, dins el programa de formació contínua engegat a finals del 2017 per tal de donar més pes a la formació interna, es van oferir tres seminaris formatius sobre temàtiques diverses que es van traduir en un total de sis jornades i sis xerrades (dues per seminari). Els temes dels seminaris van ser “Màquia litoral i sistema càrstic al Garraf”, “El perill de la humanització i la pressió antròpica” i “Pedra seca, pous de glaç i altres empremtes culturals”.
Trobada anual a l’Edifici del Vagó (Escola Industrial). Autor: Cercle Voluntaris
Pel que fa a la programació d’enguany, estan previstes setze accions de voluntariat i tres seminaris formatius nous sobre els temes següents: “L’ús públic i la participació ciutadana”, “L’alzinar mediterrani” i “La vida a la cinglera”, amb un total de sis jornades i sis xerrades (dues per seminari).
La tipologia d’actuacions de voluntariat als parcs que es realitzaran seran majoritàriament de millora de patrimoni natural i millora de la biodiversitat, amb eliminació d’espècies al·lòctones com a acció protagonista. Tanmateix, també es duran a terme activitats de millora del patrimoni cultural, de neteja i restauració d’espais i de manteniment de camins.
Amb 339 membres a desembre del 2018, el Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals ha arribat al límit de participants possibles. Temporalment, les sol·licituds d’adhesió es registren en una llista d’espera que serà atesa per ordre d’inscripció en el moment en què s’obrin de nou les inscripcions.
Si voleu conèixer amb més detall el projecte i activitats del Cercle de Voluntaris dels Pars Naturals, us convidem a consultar la seva pàgina web, pàgina de Facebook, Instagram i canal de Twitter.
Moltes gràcies a tots i totes!
Dissabte 16 de febrer una trentena de voluntaris del Cercle de Voluntaris de la Xarxa de Parcs vam endinsar-nos al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç per tal d’eliminar i intentar eradicar l’espècie exòtica invasora Ailanthus altissima, col·loquialment anomenada ailant o malabre.
Després de molts esforços durant anys d’intentar eliminar l’ailant (Ailanthus altissima), una espècie exòtica invasora catalogada dins de les 100 espècies invasores més nocives d’Europa, el biòleg Jordi Pons, qui ens va acompanyar el passat dissabte, va donar amb una solució innovadora i molt peculiar que dona esperança a l’hora de poder tractar aquesta espècie de forma efectiva i sense haver d’utilitzar pesticides.
Entre els 31 voluntaris/es situats al mas de la Barata (Coll d’Estanalles) vam separar-nos en 5 grups i amb l’ajuda del tècnic d’ús públic, Josep Canals, el biòleg expert i la resta d’equip de de tècnics/ques i guardes forestals, vam començar la tasca d’eradicació d’aquest arbre tant invasiu.
Els voluntaris/es van talar els exemplars d’ailant situats al voltant de la riera de les Arenes per així poder perforar la vora de la soca i poder introduir un detergent d’una marca determinada a l’interior. Estrany, oi? La hipòtesis, fins ara corroborada, és que això dificulta l’absorció d’aigua a la planta, fins que l’acaba assecant i mata finalment l’individu. Caldrà tornar d’aquí uns mesos per comprovar-ho!
També vam aprofitar per recollir i reciclar les deixalles que trobàvem i les diferents acumulacions de llavors d’ailant que trobéssim al terra, per intentar evitar la seva propagació el màxim possible.
Per acabar, hem tornat a reunir-nos tots junts per gaudir d’un dinar de germanor a l’àrea d’esplai del Torrent de l’Escaiola aprofitant el Sol esplèndid que ens va acompanyar durant tot el dia.
A contunuació us deixem un recull de les fotografies de la jornada:
Només arribar ens donen la benvinguda en Jordi, enginyer de forest, en Xavi, cap de colla de manteniment forestal, en Fran de la colla de manteniment forestal i en Jordi Padrós Coordinador d’àmbit d’Espais Naturals.
Per tal d’arribar a més espais, dividim l’ampli grup de voluntaris en dos zones d’actuació, així realitzem la mateixa tasca de sembra i plantació en dos espais diferents.
Una part dels voluntaris s’encarrega de plantar els pins i les serveres, una altra de la sembra d’alzines sureres, espècies que ajudaran a rejovenir el bosc de la finca, i per últim també es realitza una tasca imprescindible per l’èxit de la plantació, la col·locació d’una malla ramadera.
La col·locació d’aquesta malla es realitza per protegir la vegetació nouvinguda de l’acció del porc senglar i del cabirol. En el cas del porc senglar, en olorar la terra remoguda se senten atrets per ella i buscant aliment podrien desfer tot el treball fet durant el dia. En el cas del cabirol perquè el mascle s’apropa a arbres joves per treure’s el borrissol de les noves banyes, que canvia anualment, podent provocar ferides a aquests nous arbres.
En acabar la feina del dia, ens apropem fins a l’Àrea d’Esplai del Corredor, on es comparteix una bona estona amb els companys mentre es dina en un entorn insuperable.
Actualment, a Catalunya es troben més de 1.200 espècies exòtiques distribuïdes per tot el territori, i d’aquestes, un total de 177 (el 14%) tenen un comportament invasor que provoca impactes considerables en els ecosistemes naturals, a d’altres espècies autòctones o a les activitats humanes i econòmiques.
Les espècies invasores, amb la seva ràpida reproducció i adaptació al medi, són una de les principals causes de la pèrdua de biodiversitat del nostre entorn. És el cas del plomall de la Pampa, les cotorres argentines, les tortugues de Florida, el mosquit tigre, el cargol poma,…
En el cas dels mamífers, algunes de les espècies més invasores que trobem per Catalunya són:
Aquesta espècie altera diversos hàbitats naturals, provocant un gran impacte a l’agricultura i a la vegetació de ribera, l’extinció local de plantes natives, la disminució de l’àrea de nidificació de les aus,…
Els seus principals impactes afecten a la fauna autòctona (especialment al visó europeu), provocant danys a la pesca, al turó, a les aus de parcs,… com també aviram i altres animals domèstics.
Pot depredar i competir amb diverses espècies natives, provocant danys a jardins, parcs i cultius. També poden ser portadors de diverses malalties, causant problemes a l’entorn de les cases i zones urbanitzades.
Per a poder evitar l’impacte d’aquestes espècies invasores, seria convenient seguir els passos que us mostrem a continuació:
El passat 8 de novembre vam assistir a la xerrada “Líquens desconeguts i savis”, on vam aprendre que els líquens són uns éssers vius fotosintètics formats per la simbiosi d’un fong amb una alga, considerats un dels bioindicadors de contaminació atmosfèrica més importants de l’ecosistema.
Amb més de 15.000 espècies diferents, els líquens poden colonitzar medis extrems, resistir fortes dessecacions, sobreviure a grans variacions de temperatura, són capaços de rehidratar-se… i els podem trobar en fulles, roques calcàries, murs vells, teulades, escorces dels arbres, etc…
En un estudi realitzat a una regió d’Itàlia van demostrar que com menys espècies de líquens habitaven en una ciutat, més casos de càncer de pulmó es diagnosticaven. Per tant, la disminució de la població de líquens està directament relacionada amb l’alt nivell de contaminació de l’aire.
També vam conèixer el projecte LiquenCity (dut a terme a Madrid i Barcelona), una iniciativa de ciència ciutadana per conèixer la qualitat de l’aire a través dels líquens que conviuen amb nosaltres a les grans ciutats, i per sensibilitzar la població dels efectes dels contaminants atmosfèrics sobre la nostra salut.
Animeu-vos a participar-hi!
Font: www.liquencity.org
