Aquest programa de la Diputació de Barcelona, que va néixer l’any 1994 com a Cercle d’Amics dels Parcs Naturals, el 2013 es va transformar en l’actual Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals. Durant tres dècades, aquesta iniciativa de participació ciutadana ha permès a persones voluntàries contribuir activament a la conservació dels espais naturals que formen part de la Xarxa de Parcs Naturals. La seva tasca ha estat diversa i valuosa: des de la neteja de camins, replantacions i desembosc, fins al seguiment de fauna i la restauració d’espais degradats.

La finalització del programa es deu al compliment de la llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme, que preveu que el voluntariat es faci a través d’entitats i no directament des de les administracions. Per això, es va organitzar una jornada especial d’agraïment i homenatge a les persones que actualment formen part del Cercle, representants de totes les que al llarg dels anys han dedicat temps, esforç i il·lusió a la millora del patrimoni natural col·lectiu.

La jornada va començar amb un esmorzar conjunt als jardins del castell de Montesquiu per agafar forces per a les caminades que es van fer a continuació. Una d’elles tenia com a objectiu el castell de Besora (Santa Maria de Besora), amb vistes espectaculars sobre el Bisaura, la serra de Bellmunt i bona part del Parc del Castell de Montesquiu. En aquesta caminada es van poder conèixer els treballs arqueològics que es fan al castell de Besora, lloc d’origen dels fundadors del castell de Montesquiu.

L’altra ruta es dirigí a la font de Planeses, objecte de diferents actuacions per part del Cercle durant aquests anys per donar suport a l’equip del Parc en la seva recuperació i manteniment. Aquesta caminada, més tranquil·la que l’altra, va permetre conversar i compartir records entre companys i companyes de camí. El recorregut va transcórrer per senders ombrívols, envoltats de vegetació de ribera, i amb el so constant de l’aigua i els ocells.

Així, les caminades van esdevenir una oportunitat per conèixer millor el Parc, reviure moments viscuts durant els anys de voluntariat i, sobretot, acomiadar-se d’un programa que ha deixat una empremta profunda en moltes persones.

Per cloure la jornada, la Diputació de Barcelona va oferir un dinar al restaurant de la Casa Nova del Castell, en què es va lliurar a les persones voluntàries un recull fotogràfic de diferents moments viscuts al llarg del temps. La jornada va comptar amb la presència del coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, Carlos Garcia Oquillas, i de la cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals, Juana Barber. També hi va ser la tècnica que va posar en marxa el Cercle d’Amics, Anna Agenjo. Garcia va agrair el treball fet i va encoratjar els voluntaris a seguir treballant des de les entitats del territori.

Va ser un comiat emotiu i ple de gratitud, agraïment que la Xarxa de Parcs Naturals fa extensiu a totes les persones que han format part del Cercle durant aquests anys i que, amb la seva dedicació voluntària i estima per la natura, han estat una peça més de la preservació dels nostres espais naturals i han fet créixer un projecte que, tot i arribar al seu final, deixa un llegat que perdurarà en el temps.

Gràcies per tot. Us trobarem a faltar.

L’actuació principal de la jornada va consistir en la neteja de vegetació espontània, especialment gramínies i altres espècies herbàcies que, a causa de les pluges recents, havien crescut de manera descontrolada. Aquesta proliferació vegetal dificultava considerablement l’accés i els treballs de prospecció i excavació, motiu pel qual es va decidir intervenir amb eines manuals per desbrossar una àmplia àrea del poblat. Els voluntaris van treballar al llarg del matí, contribuint de manera efectiva a la millora de les condicions del jaciment de cara a les properes intervencions arqueològiques. 

La jornada va començar al matí a Sant Bartomeu de les Cabanyes, des d’on es van iniciar una caminada fins al jaciment. Un cop al poblat, es va dur a terme una visita guiada a càrrec de l’arqueòleg Jordi Herm, qui va oferir als assistents una introducció a la història i a les característiques d’aquest assentament ibèric. 

El poblat de Céllecs, de caràcter defensiu i amb una extensió aproximada de dues hectàrees, està adaptat al relleu natural del turó. La seva localització estratègica permetia controlar visualment gran part de la plana i les valls circumdants, tot i que no disposava de visibilitat directa cap al mar. Aquesta funció estava ja coberta per altres poblats com el de Burriac, que exercien un paper de vigilància de la franja litoral. 

Durant la visita es van mostrar diverses estances ja excavades i es van comentar alguns dels materials arqueològics recuperats en les campanyes anteriors. Es va posar en relleu l’estat incipient d’algunes zones del jaciment, on encara queda una part important de treball. 

Aquesta espècie, originàriament ornamental, es creu que es va introduir a la zona des d’una masia propera i que ha estat dispersada per ocells a través dels seus fruits. La Serenoa repens es localitzava sobretot en zones humides, especialment als marges de la riera de Tavèrnoles, a prop de la font.

Durant la jornada es van identificar i arrencar exemplars de totes les mides, des de plançons fins a peus molt grans i ben arrelats. Alguns requerien un esforç considerable per ser eliminats, però gràcies al treball en equip es va poder retirar tot el material vegetal present a la zona afectada.

Després de la tasca, el grup va aprofitar l’oportunitat per fer una sortida cultural i paisatgística. Van visitar l’ermita de Sant Feliuet de Savassona, un petit temple romànic situat en un turó amb vistes privilegiades sobre la plana de Vic. També van explorar dos elements singulars del patrimoni geològic i cultural: la pedra de les Bruixes, amb gravats prehistòrics que han inspirat llegendes locals, i la pedra de l’Home, una altra formació rocosa d’especial interès, especialment simbòlic. 

L’activitat va comptar amb el suport tècnic del personal de l’Espai Natural, entre ells Paco Almagro, tècnic de conservació, i Anna Mimoso, guarda forestal, que van oferir suport logístic i organitzatiu durant tota la jornada.

La tasca de voluntariat va consistir a desmuntar el filferro que unia els diversos pals de fusta de l’estructura del tancat, recollir-lo de manera segura i extreure els pals que es trobaven clavats al terra. Per optimitzar l’esforç, el grup es va dividir en dos equips que van començar la feina des del mateix punt, però en direccions oposades.

Gràcies a la bona coordinació i a la col·laboració de totes les persones participants, es van poder retirar aproximadament 160 metres lineals de tancat, deixant lliure tota la secció que era visible des del camí.

La jornada va comptar amb el suport tècnic i logístic del personal del Parc: el guarda forestal Albert Baró i els tècnics de manteniment forestal Esteve Sidera, Albert Sala i Daniel Carbonell, que van assistir els equips en tot moment per garantir una actuació segura i eficient.

L’acció va tenir com a objectiu principal la millora de l’hàbitat per afavorir la presència de papallones autòctones, espècies que actuen com a importants bioindicadors de l’estat de salut dels ecosistemes. Una de les tasques més rellevants va ser la retirada manual del Senecio pterophorus, una planta invasora d’origen sud-africà que, des de la seva arribada a Catalunya l’any 1982, ha anat colonitzant espais naturals i dificultant el creixement de la flora autòctona.

Aquesta proliferació de vegetació invasora provoca una pèrdua de biodiversitat vegetal que repercuteix negativament en les comunitats de papallones, afavorint només les espècies més generalistes. Per revertir aquesta situació, els participants van retirar manualment el Senecio pterophorus al llarg del transsecte (camí o línia virtual en el qual es compten i registren les papallones que es veuen) i van plantar espècies nutrícies com oms (Ulmus minor), aladers (Rhamnus alaternus) i òlbies (Lavatera olbia) en zones estratègiques.

Paral·lelament, els participants van tenir ocasió d’aprendre com es duu a terme el cens de papallones en el marc del programa Catalan Butterfly Monitoring Scheme (BMS), que estudia la població i distribució d’aquests insectes com a indicadors de salut ambiental. Durant la jornada, es van poder observar espècies característiques de l’indret, com la llimonera (Gonopteryx rhamni), la cleòpatra (Gonopteryx cleopatra), la blanqueta i la blanca de la col (Pieris rapae i Pieris brassicae), la bruna del bosc (Pararge aegeria), la saltabardisses cintada (Pironia bathseba), la vanessa dels cards (Vanessa cardui), la margenera comuna (Lasiommata megera), la blaveta de l’heura (Celastrina argiolus) i la papallona reina (Papilio machaon).