Has anat a la platja i has trobat un peix exòtic, una alga invasora, o brossa al fons de mar? Pots aportar la teva informació fent voluntariat ambiental a través del portal de ciència ciutadana Observadors del Mar.
Aportar observacions per detectar els impactes del canvi climàtic en la biologia i distribució d’espècies, notificar l’aparició i expansió d’espècies introduïdes o invasores, informa de la presència d’espècies que causen alerta com meduses o peixos globus, ajudar a ampliar el coneixement sobre la biologia, hàbitat i distribució d’espècies autòctones, denunciar la contaminació de les costes i del fons marí i dóna a conèixer el seu impacte en els organismes i ecosistemes, i fer créixer la xarxa d’observadors del mar són els reptes que us proposa la comunitat científica i als que podeu fer front col·laborant en alguns d’aquests 12 projectes.
1.-Atenció Coralls
Sembla increïble, però en ple segle XXI no hi ha una cartografia de les poblacions de les principals espècies de gorgònies i coralls. És com si a terra desconeguéssim a on són els boscos d’alzines! És per això que cal l’ajuda dels voluntaris i voluntàries ambientals. La Mediterrània s’està escalfant de forma significativa, i aquest augment de la temperatura del mar està tenint efectes importants sobre els ecosistemes marins. Entre els efectes més importants destaquen els casos de mortalitat massiva de coralls. gorgònies i altres espècies de macroinvertebrats (esponges, briozous). Pots notificar la localització i l’estat de les poblacions de coralls; tant si estan afectades com no, pots recollir la informació sobre els mateixos individus o poblacions cada 4-6 mesos, i fixar-te si mantenen o no el seu estat de salut al llarg del temps.
2.-Peixos invasors
L’arribada d’una nova espècie és un fet que produeix canvis importants, de vegades imprevisibles, en l’ecologia de les comunitats locals. No obstant això, la presència de noves espècies és difícil de detectar durant les primeres fases de la colonització, ja que les observacions són bastant ocasionals. Per això, pots informar si has vist alguns dels peixos indicats.
3.-Alerta Meduses
Des del 2008 els científics de l’ICM estan fent el seguiment de les incidències de proliferacions de meduses a les aigües litorals de Catalunya, per tal d’actualitzar els protocols d’actuació que s’utilitzen per fer front a l’arribada d’aquests organismes a les platges i per a conèixer millor la seva biologia. Pots col·laborar enviant una fotografia les meduses que trobis a la platja o dins del mar; si pots, no només durant l’estiu sinó també durant la resta de l’any, i notifica d’un episodi de proliferació d’aquests animals.
4.-Crustacis decàpodes
El coneixement de la biodiversitat existent i dels seus canvis en el temps és un dels objectius que més ens interessen i per als quals la nostra col·laboració, la dels científics i la dels ciutadans conscienciats és més necessària que mai. Els crustacis (crancs, gambes, llagostes, llamàntols, escamarlans, crancs ermitans, etc.) són un grup molt divers i alhora força desconegut. L’objectiu final consisteix a contribuir al coneixement de la biodiversitat existent a les nostres mars, aportant informació sobre la presència de les diferents espècies que podem observar en les nostres passejades i capbussades.
5.-Peixos mediterranis
Sovint se’ns diu que els peixos estan desapareixent dels llocs on eren freqüents. És cert o fals? I, si és així, per què està passant? És un fet que de la majoria d’espècies de peixos encara es desconeixen molts detalls dels seus hàbitats i distribució. Per aquesta raó, l’ajuda ciutadana, i especialment del col·lectiu de pescadors, professionals o aficionats, que pesquen en aigües mediterrànies, pot ser de gran ajut per recuperar el màxim d’informació possible sobre la biodiversitat íctica del nostre mar. A ells s’afegeixen els submarinistes, aficionats de la fotografia, que també observen el fons marí durant tot l’any, si bé a profunditats més modestes.
6.-Ocells marins
La gran majoria d’observacions dels ornitòlegs són observacions d’ocells en terra, i d’espècies terrestres. Què passa amb els ocells marins? La majoria d’observacions d’ocells marins són fetes des de terra, i ben poques des de la mar. Per aquesta raó són tan valuoses! Observa espècies emblemàtiques, protegides o amenaçades com “Puffinus mauretanicus”, “Puffinus yelkouan”, “Calonectris diomedea”, “Stercorarius pomarinus”, “Fratercula arctica”, “Alca torda”, “Morus bassanus”, “Phalacrocorax aristotelis”. Notifica eventuals anomalies, com a reproducció fora del període normal, mortalitats, canvis d’hàbitat o distribució, etc.
7.-Algues Invasores
L’entrada d’espècies exòtiques al Mediterrani és un fenomen cada vegada més freqüent, però saber quines espècies s’acabaran establint i on ho faran és molt difícil de predir. Per a poder fer un seguiment de les invasions és necessari mantenir un sistema d’informació actualitzat sobre les espècies introduïdes o que ja actuen com a invasores, així com tenir informació recent sobre les noves incorporacions al mar Mediterrani. Només amb una detecció precoç és possible una gestió (o eradicació) efectiva. Si estàs fent submarinisme o “snorkel” per feina o per oci i veus alguna de les espècies de flora que tenen caràcter invasor i ens ho comuniques, ens ajudaràs enormement a ampliar la informació que en tenim i a saber per on s’està expandint.
8.- Esponges introduïdes
Les esponges són els animals vius més antics coneguts i estan àmpliament distribuïdes per tots els mars i oceans. Són molt sensibles als canvis ambientals, per la qual cosa pateixen episodis recurrents de mortalitats massives, aparentment afavorides pel canvi climàtic. Però a més dels efectes nocius en la biologia i ecologia de les espècies natives, l’augment de temperatura del Mediterrani pot afavorir la proliferació d’esponges d’origen tropical que han estat introduïdes accidentalment com a conseqüència de les activitats humanes. Algunes d’aquestes esponges introduïdes, estan proliferant, adquirint el caràcter d’invasores, en produir efectes negatius en les comunitats natives.
I practiques submarinisme i especialment en els mesos de novembre a juliol, el teu ajut pot ser molt valuós per a la investigació! Si les veus, envia’ns observacions geo-localitzades del lloc i informa’ns de la seva abundància i grandària aproximada. És important que enviïs una foto, ens facilitarà la seva identificació!
9.- Herbeis marins
Les fanerògames marines juguen un paper clau dins de l’ecosistema mediterrani, ja que formen extensos herbeis que alberguen una gran diversitat d’espècies, ajuden a mantenir l’aigua neta, atenuen l’onatge i eviten l’erosió de les platges. Malauradament, la construcció d’infraestructures costaneres, la contaminació de les aigües, els ancoratges i altres activitats humanes han provocat la degradació i fins i tot la desaparició dels herbeis en molts indrets.
i busseges, fas “snorkel”, o passeges per la platja i veus flors o fruits de qualsevol de les espècies de fanerògama marina, fragments de les espècies més rares o algun impacte remarcable comunica’ns-ho. Tu ens pots ajudar a saber en quin estat es troben els herbeis de les diferents espècies, quins herbeis són més o menys reproductius, i si existeix una relació clara entre l’escalfament del mar i la reproducció dels herbeis (taxes de floració i canvis del cicle estacional). Si sabem on arriben i on s’estableixen els propàguls (fruits, llavors i plàntules) podrem entendre quina és la seva la capacitat de dispersió i recolonització.
10.- Família singnàtids
Els cavallets de mar i els peixos pipa o agulla són espècies molt vulnerables davant canvis i pertorbacions dels ecosistemes marins vegetals, que es veu agreujat per les seves característiques reproductives i, en molts casos, per la seva escassa mobilitat i limitada capacitat de desplaçament. Determinar la seva vulnerabilitat davant els impactes humans és complicat, ja que hi ha poques dades de la seva biologia i de l’estat de les seves poblacions. A més a més, aquestes espècies són difícils de localitzar a simple vista, el que dificulta més el seu estudi. Si busseges, fas “snorkel”, i veus algun cavallet de mar o peix pipa, avisa’ns!
Tu ens pots ajudar a saber en quins llocs viuen, el tipus de fons que habiten i la profunditat a la qual es troben. Amb la suma de totes les observacions podrem conèixer la seva distribució i abundància per desenvolupar plans de conservació i protecció d’aquestes meravelloses criatures marines.
11.- Plàstic 0
Més del 60% dels residus que s’acumulen als oceans i les costes del planeta són plàstics.
Més d’un terç de les morts “accidentals” de tortugues marines es deu a la ingestió de plàstics. A aquestes cal afegir les que queden emmallades. Aus de tot tipus queden atrapades en xarxes, embolcalls i altres paranys plàstics. Cetacis i altres mamífers marins són víctimes de l’ús que fem del plàstic. Aquests éssers confonen el plàstic amb aliments i, com en la resta d’animals, la ingestió de plàstics resulta letal.
Investigadors, ONGs, Administracions i particulars s’han unit per fer un diagnòstic global d’aquesta problemàtica a escala de platges, costes, mars i oceans. Per elaborar solucions i desenvolupar accions comunes necessiten la participació del voluntariat.
Cada dia en cada racó del planeta s’observen plàstics: es fotografien, es descriuen, es filmen, s’analitzen. Cal quantificar-los i saber on s’acumulen, per pensar junts una solució global. Si vols participar, pots localitzar els residus, classificar-los en 2 categories, macroplàstcs i microplàstic, i explicar si els has observat a la costa, surant a mar obert, dipositats en el fons o suspesos en la columna d’aigua, potser en contacte amb la fauna o la flora.
12.- Brossa de fons
Una altra gran amenaça dels fons bentònics és la brossa marina, i molt especialment els plàstics, que alteren els fons afavorint a un tipus d’organismes enfront d’uns altres. Això implica la necessitat urgent d’avaluar els impactes que pateixen les comunitats i els hàbitats bentònics i definir indicadors que descriguin el seu estat ecològic.
És molt important tenir una base de dades la més extensa en l’espai i en el temps possible. Per aquest motiu és clara la necessitat de col·laboració de voluntaris i voluntàries que poden ajudar en aquesta tasca enviant informació dels plàstics i brossa que treguin del fons del mar.
Les dades ajudaran a conèixer i analitzar millor els efectes que la brossa té sobre els ecosistemes bentònics, i saber on són, quines característiques tenen les zones més contaminades, quan temps fa que la brossa és al fons del mar.
