Mostra totes les entrades de Cercle de Voluntaris

Dosrius i Argentona aposten per la biomassa

Els dos ajuntaments instal·laran noves calderes que utilitzaran com a font d’energia la fusta dels boscos de la zona
Subministraran calefacció i aigua calenta a diferents equipaments municipals

Els ajuntaments de Dosrius i Argentona aposten per la instal·lació de calderes de biomassa als equipaments municipals. Una nova font d’energia renovable que els ha de permetre estalviar però també encaminar-se cap a un model més sostenible i respectuós amb el medi ambient. A Dosrius, el projecte preveu que l’aparell, que té un pressupost de poc més de 193.000 euros, doni servei tant a l’escola com al pavelló municipal, i que a banda subministrar calefacció també escalfi l’aigua sanitària.

L’Ajuntament ja té concedida una subvenció de la Diputació de Barcelona de 80.000 euros i espera que la Generalitat també s’hi afegeixi i aporti un ajut addicional per a l’execució de l’obra, que començarà passat l’estiu i es preveu que s’enllesteixi abans d’acabar aquest any. L’alcalde de Dosrius, Marc Bosch (ERC), defensa que l’ús de la biomassa s’està implantant arreu d’Europa com una alternativa sòlida a les energies fòssils. En aquest sentit, una de les condicions per tirar endavant la iniciativa és que la matèria primera per a l’elaboració del combustible s’extregui dels extensos boscos del municipi. “Es tracta d’aprofitar el que tenim a l’entorn i potenciar la neteja dels boscos i que la gestió forestal sigui rendible econòmicament”, hi afegeix Bosch, que apunta també que tant la instal·lació com la gestió de la nova caldera es volen adjudicar a una empresa especialitzada per un termini de vuit anys.

Un dels arguments de pes que han fet decidir el govern local per substituir les calderes convencionals de gas per una de nova de biomassa és l’estalvi que suposarà en la factura, que es calcula que anualment podria arribar a més de 13.000 euros.

El cas d’Argentona

Per la seva banda, Argentona també disposarà d’una planta de biomassa per produir calor a tres equipaments: el pavelló municipal, els vestidors del camp de futbol i l’escola Argentona. Fa pocs dies que l’alcalde, Eudald Calvo (CUP), va rebre el projecte per a la instal·lació d’aquest sistema, que es posarà entre l’escola i el pavelló, i que tindrà dues calderes. Amb una inversió propera al mig milió d’euros, la xarxa tindrà 720 metres de canonada de línia de calor, i substituirà la instal·lació de gas natural anterior.

Segons el consistori, a banda de ser un combustible renovable, la biomassa comporta diversos beneficis associats, com són la gestió sostenible dels boscos de la zona, la prevenció d’incendis i la creació d’ocupació, atès que la caldera retirarà dels espais forestals un total de 169 tones anuals de matèria primera. A més, la xarxa suposarà un estalvi anual de 8.500 euros en combustible i de 121 tones anuals en emissions de gasos d’efecte hivernacle.

“La nostra voluntat és començar a materialitzar aquest projecte a finals del 2017”, va explicar la regidora de Medi Ambient, Aina Gómez (CUP), que va manifestar l’objectiu d’anar ampliant el nombre d’equipaments públics que s’escalfin amb aquest tipus d’energia. Tot i això, Gómez va recordar que es mantindran dues calderes de gas per actuar com a reforç en moments de molta demanda.

Font: El Punt Avui

Es publica el volum que aplega les comunicacions presentades a la VII Trobada d’Estudiosos del Garraf i d’Olèrdola

L’objectiu de la publicació, que s’adreça a tècnics, professionals i estudiosos en general, no és altre que difondre i fomentar al màxim el coneixement en totes les disciplines que tenen a veure amb els espais naturals protegits del Garraf i d’Olèrdola. El volum ja es pot adquirir a la Llibreria de la Diputació.

La VII Trobada d’Estudiosos del Garraf i d’Olèrdola va tenir lloc el 20 de novembre del 2014 al Centre Cívic de Begues. La jornada va aplegar una seixantena de persones i al llarg del dia van presentar-se 25 comunicacions que van abordar qüestions relacionades amb la flora, l’ecologia, la fauna, la geologia, la història o la gestió d’aquests espais naturals.

A les pàgines d’aquest volum trobareu, per tant, els resultats dels treballs d’investigadors i estudiosos sobre temes diversos com ara els efectes de l’extracció de la fusta cremada en la recuperació d’una pineda, l’anàlisi de les imatges de l’àguila cuabarrada, el seguiment de les poblacions d’amfibis, estudis sobre la surgència de la Falconera i l’avenc de Forat de la Ruda, entre d’altres.

Les conclusions dels estudis presentats a Begues el 2014 s’afegeixen a la llarga llista dels ja recollits en les sis edicions anteriors, tots ells de gran importància per a la conservació i gestió del patrimoni natural i cultural del Parc del Garraf i del Parc d’Olèrdola.

Podeu adquirir el volum a la Llibreria de la Diputació així com consultar les comunicacions a l’enllaç següent.

L’exposició ‘Parc de la Serralada de Marina’ arriba al Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord

Podrà visitar-se entre el 2 i el 5 de setembre

Continuant amb la seva itinerància, entre el 2 i el 5 de setembre la mostra ‘Parc de la Serralada de Marina’ estarà exposada al Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord (CENBN). La proposta consta de 10 plafons de fusta natural amb una quarantena d’il·lustracions de flora i fauna i el personatge de la Marina, una jove laietana del poblat ibèric de les Maleses que fa de fil conductor.

Els dibuixos, realitzats per Agnès Perelló, pretenen sensibilitzar la població dels municipis del parc i els seus visitants sobre la importància de conservar els ecosistemes i promoure les activitats respectuoses amb el medi.

El Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord (CENBN), ubicat a Santa Coloma de Gramenet, és una entitat adherida a la Institució Catalana d’Història Natural. El formen nombrosos socis i col·laboradors que de manera desinteressada treballen pel bé del medi natural i social i s’organitza en seccions que apleguen camps diversos de les ciències naturals i l’ésser humà com, per exemple, la botànica, la geologia, la mineralogia, la paleontologia, la malacologia, o l’arqueologia.

La inauguració es realitzarà el divendres, 2 de setembre, a les 19 h i l’horari de visita de la mostra serà el següent:
· Divendres, 2 de setembre: de les 19 a les 21 h.
· Dissabte, 3 de setembre: de les 18 a les 21 h.
· Diumenge, 4 de setembre: de les 11 a les 14 h i de les 18 a les 21 h.
· Dilluns, 5 de setembre: de les 11 a les 14 h i de les 18 a les 21 h.

Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès (CENBN)
C. Sant Josep Oriol, 5
08921 Santa Coloma de Gramenet
Tel.: 934 661 353
A/e: cenbn@cenbn.cat
Pàgina web: http://cenbn.cat/

La Diputació de Barcelona ha detectat 157 infraccions i 503 punts de risc des de l’inici de la campanya antiincendis

Durant la segona quinzena de juliol a les comarques barcelonines hi va haver 21 incendis de vegetació amb 118 hectàrees afectades

ACN Barcelona.-Els agents del Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona detectat 157 accions d’infracció i 503 punt de risc en el conjunt dels 268 municipis de la demarcació de Barcelona que participen en la campanya. Segons dades facilitades per la Diputació, durant la segona quinzena de juliol es van produir a les comarques barcelonines un total de 21 incendis de vegetació, dels quals 16 van afectar a zones forestals. La superfície total afectada per aquests incendis va ser de 118,2 hectàrees. Aquestes xifres se situen per sota de la mitjana dels darrers 15 anys (2001-2015) per aquesta mateixa quinzena, que és de 217 ha afectades pel foc.

Per comarques, la més afectada és el Bages, on des de l’inici de la campanya d’estiu s’han cremat 90,5 ha en 13 incendis forestals i agrícoles, seguides de l’Anoia, amb 42, 4 ha i 11 incendis; la zona Penedès-Garraf, amb 15,8 ha i 17 incendis i el Vallès Occidental amb 14,2 ha i 12 incendis.A la resta de comarques, el Vallès Oriental, Osona, el Baix Llobregat, el Maresme i el Berguedà, les incidències en incendis han estat mínimes durant la segona quinzena de juliol i amb uns valors acumulats al llarg de l’estiu que no superen una hectàrea les zones afectades pel foc.El Pla d’informació i vigilància de la Diputació de Barcelona contra incendis forestals per aquest estiu 2016, compta amb un equip de 262 persones que fan tasques d’informació i vigilància en 472.979 ha forestals de 268 municipis de la demarcació. Per a la realització d’aquest treball, els diferents equips disposen de 91 vehicles tot terreny per recórrer els diferents itineraris d’especial vigilància, espacialment els llocs freqüentats per excursionistes , com zones d’esplai i lleure, per informar i controlar de possibles negligències, detectar punts de risc i dissuadir d’infraccions a la reglamentació contra incendis. Aquest Pla finalitzarà l’1 de setembre, amb l’excepció de tres unitats de període reduït situades al nord d’Osona i el Berguedà, on la campanya s’acaba el proper 16 d’agost

Voluntariat Ambiental a la Banqueta de Juneda

Dimarts 15 d’agost a les 18.30 h, trobada de voluntariat ambiental per realitzar tasques de manteniment a la Banqueta de Juneda,a les Garrigues.

ActeInici: 15/08/2016 a les 18:30 Final: 15/08/2016 a les 21:00

L’ADPN La Banqueta és una associació sense ànim de lucre, fundada el 1991, que vetlla per la conservació del Patrimoni Natural i la millora mediambiental de Juneda i les seves contrades.
Tot i que els seus objectius i línies de treball són molt amplis, similars a altres entitats conservacionistes, l’ADPN La Banqueta ha destacat pel seu esforç a favor del reconeixement oficial i la protecció legal de les banquetes arbrades dels Canals d’Urgell com a Parcs Arbrats de la Plana Urgellenca.
Dimarts 15 d’agost, es convoca un jornada de voluntariat ambiental, al pont Negre, per realitzar tasques de poda, de desbrossadora, selecció de rebrots, recollida de deixalles, etc.

Organitzador La Banqueta de Juneda
Adreça de l’organitzador –
Correu banqueta@gmail.com
URI La Banqueta de Juneda

Activitats Banqueta, agost 2016. Prepareu l’agenda!

“Som el que fem” de TV3 i Catalunya Ràdio dedica un espai a les persones donants ambientals, com a exemple de què es pot fer per fer avançar la humanitat

El microprograma de TV3 se centra en totes aquelles accions realitzades per les persones, que són transformadores i ajuden a construir el futur. I ho fa perquè és a través dels fets que la societat avança constantment.

Així l’espai, que s’emet en televisió i en ràdio, posa en valor el talent de les persones i els col·lectius, mostrant el que fan i el que aconsegueixen, d’acord amb les seves aptituds i les seves habilitats.

Donants ambientals

El programa del passat 15 de juliol posa l’atenció en aquelles persones que són donants ambientals, els voluntaris i voluntàries que donen el seu temps realitzant accions pel medi ambient, o les persones o empreses que fan aportacions econòmiques en les entitats ambientals, per contribuir a la millora del medi ambient.

Els donants ambientals poden col·laborar per les causes ambientals a través de “Jo sóc donant ambiental”, la plataforma amb la qual connectar amb les més de 200 entitats ambientals sense ànim de lucre que treballen per a la protecció i millora del medi ambient, i que necessiten la col·laboració de tots i totes els donants ambientals.

Jo sóc donant ambiental
https://www.youtube.com/watch?v=8_ze0yi1kmk

El Tercer Sector català es projecta al món

La FOCIR reparteix 100.000 euros a través dels Ajuts DIPLOCAT entre 48 entitats.

Catalunya i el Tercer Sector es fan visibles al món gràcies als Ajuts DIPLOCAT 2016, l’objectiu dels quals és fomentar la presència internacional de les organitzacions civils catalanes. Enguany, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) ha repartit 100.000 euros entre 48 entitats catalanes per fomentar la seva presència a esdeveniments internacionals. En la seva tercera edició dels ajuts, l’impacte geogràfic serà de 189 viatges, dels quals gairebé un 90% es duran a terme a Europa. A Amèrica es faran un 5,3% dels viatges, a l’Àfrica el 2,6%, a l’Àsia un 1.1%, i un 2,1% amb la destinació encara pendent de concretar.

Pel que fa al tipus d’activitat, el 63% dels viatges tenen com a objectiu assistir a una reunió o trobada. Amb menys pes, un 18% ho farà per participar en congressos, conferències, seminaris o fòrums. Per sota, gairebé el 17% dels viatges es duran a terme per participar a assemblees i, per últim, només un 1,5% són visites d’estudi.
Algunes de les entitats beneficiàries dels ajuts són l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Arrels Fundació, Entitats Catalanes d’Acció Social, la Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran Dones i Família (FOCAGG), l’Associació Catalana per l’Educació, la Formació i la Recerca (ACEFIR), Fedaia, Marboleny o Esplais Catalans. Del total de 63 entitats que s’havien presentat a la convocatòria, 15 sol·licituds no han rebut ajut perquè no han arribat a la puntuació mínima.

Els països per continent on es desplaçaran les entitats són:
Europa: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, Estònia, França, Finlàndia, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Moldàvia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Rússia, Sèrbia, Suïssa i Xipre.
Àsia: Corea del Sud i Japó.
Amèrica: Estats Units d’Amèrica Canadà, Mèxic, Cuba, Equador i Argentina.
Àfrica: Sud-àfrica, Marroc i Etiòpia.

DIPLOCAT i la FOCIR han volgut encoratjar a la xarxa d’entitats civils a continuar la seva acció com a ambaixadors i ambaixadores de Catalunya i projectar el Tercer Sector català a l’exterior. Per poder consultar les activitats de la convocatòria, s’ha creat un storify amb un seguiment dels tuits relacionats amb els ajuts.

Voluntariat ambiental a les dunes de Torredembarra

Dissabte 6 d’agost, jornada de voluntariat ambiental per ajudar la recuperació del camp de dunes de la platja de la Paella de Torredembarra, amb el Gepec i el Gete.

El camp de dunes de la platja de la Paella de Torredembarra està creixent molt bé però li anirà bé que hi fem una mica de “dissabte” retirant la brossa que no hi correspon.
Es busquen voluntaris i voluntàries ambientals per col·laborar amb el GETE-Ecologistes en Acció i el GEPEC – Ecologistes de Catalunya
L’acció es realitza el 6 d’agost a les 10 h del matí. El punt de trobada és davant de l’Oficina del Patronat de Turisme Municipal de Torredembarra, al Passeig de Rafael Campalans, 10.
Cal portar guants de jardineria, roba còmode, barret i protecció solar.

Més informació
Organitzador Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans GEPEC
Adreça de l’organitzador Av. Prat de la Riba, 18 2n. Reus
Correu secretaria@gepec.cat
URI Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans GEPEC
http://gepec.cat/show_events.php?id=624

Jornada de voluntariat ambiental per l’anellament d’ocells a Banyoles

Limnos organitza una jornada de voluntariat ambiental per l’anellament d’ocells, dissabte 6 d’agost de 7 a 12.30, a la Font de la Puda, a Banyoles.

L’entitat ambiental Limnos organitza una jornada de voluntariat ambiental per l’anellament d’ocells, dissabte 6 d’agost de 7 a 12.30 h, a la Font de la Puda, a Banyoles.
A les 7 del matí es farà la primera volta, i les xarxes es recolliran a les 12:30 h, tenint en compte que els dies de calor no cauen gaires ocells a partir de les 10.

Més informació
Organitzador Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany
Adreça de l’organitzador Plaça dels Estudis, 2 (Edifici Museu Darder) 17820 de Banyoles
Correu limnos@limnos.org
URI Limnos

propers anellaments a la Puda

Ciutats més verdes, però només per rics

Un estudi posa de manifest que els processos pels quals les ciutats potencien la construcció i recuperació d’espais naturals no beneficien a tots els ciutadans per igual.

Un projecte de l’ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de “gentrificació verda” pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

Les ciutats que creen o restauren béns o infraestructures verdes contribueixen a mitjà i llarg termini a l’exclusió de col·lectius socials més vulnerables. Així es desprèn d’un estudi realitzat per un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) liderat per la sociòloga i geògrafa Isabelle Anguelovski que ha analitzat com el perfil socioeconòmic dels veïns varia significativament quan la seva zona de residència experimenta un procés de “reverdiment” amb la creació de parcs, àrees verdes, o corredors ecològics.

L’estudi posa de manifest que els processos pels quals les ciutats potencien la construcció i recuperació d’espais naturals no beneficien a tots els ciutadans per igual. Es tracta del procés denominat com “gentrificació verda” pel qual la població original d’un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada per nous habitants amb major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs i zones verdes, i per l’oferta d’habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i de venda dels habitatges experimenta un increment considerable, de manera que els col·lectius més vulnerables no poden fer front als preus i han d’acabar marxant a viure a altres zones, menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa.

“La nostra hipòtesi és que les ciutats més verdes es tornen més desigualitàries i injustes” explica Isabelle Anguelovski, coordinadora d’un projecte científic que pretén aprofundir sobre aquest tema i avaluar l’impacte social que provoca la introducció de la naturalesa en els barris. “Cal millorar la qualitat ambiental dels barris, verdificarlos, però no a qualsevol preu”, comenta Anguelovski qui incideix en la necessitat que aquest tipus de processos s’acompanyi de polítiques que controlin l’especulació immobiliària a la zona, promoguin les promocions de habitatge social, limitin les llicències de lloguer de curt termini o fomentin la creació de xarxes de suport entre els veïns i entre comerços locals.

Per a la realització del seu projecte Greenlulus (Green Locally Unwanted Land Uses), Anguelovski ha rebut una subvenció de 1,5 milions d’euros de la Unió Europea (Starting Grant de l’European Research Council). Durant els propers cinc anys, un ampli equip coordinat per Anguelovski compararà la situació de 20 ciutats d’Europa i altres 20 d’Estats Units, amb l’objectiu d’elaborar un rànquing de les ciutats ambientalment més justes així com el seu impacte social i en la salut dels residents.

Aquest projecte compta ja amb un estudi pilot realitzat a la ciutat de Barcelona que evidencia la “gentrificació verda”. L’estudi Avaluant els impactes de la gentrificació ambiental en els barris històricament vulnerables de Barcelona va analitzar com ha variat el perfil socioeconòmic de les persones residents al costat de 18 parcs i jardins creats a Barcelona entre 1992 i principis de la dècada del 2000, a Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Ciutat Vella i Horta-Guinardó. Els resultats mostren com en alguns barris, la millora ambiental de l’entorn ha provocat una revalorització dels habitatges que ha acabat per expulsar les classes més vulnerables per deixar pas a ciutadans amb rendes més altes.

L’estudi utilitza sis indicadors: inquilins amb títol universitari; immigrants no comunitaris, immigrants procedents de països del Nord; residents majors de 65 anys sols; increment de la renda dels habitants i el valor de l’habitatge. Els investigadors consideren que es produeix “gentrificació verda” quan es detecten tres d’aquests paràmetres de forma simultània. Així succeeix en els parcs de Poblenou i Nova Icària, tots dos a Sant Martí, i als jardins Príncep de Girona, a Horta.

Aquest fenomen es nota de manera extraordinària a la zona pròxima al parc de Poblenou, on els veïns amb un mínim d’una llicenciatura que viuen a menys de 100 metres de la zona verda han augmentat en un 689% enfront del 139% de la mitjana de Sant Martí. L’increment també va ser significatiu en els parcs de les Cascades, Port Olímpic, Nova Icària i Carles I.

Els ingressos de les famílies que resideixen en zones properes als parcs van créixer considerablement (20,5% al ​​Poblenou) i la presència d’estrangers de països del nord es va disparar en alguns casos fins al 3791% als voltants del parc de Poblenou, davant al 228% de tot el conjunt de Sant Martí, mentre que la xifra d’estrangers procedents de països del sud va descendir. Per contra, en altres barriades més estigmatitzades de Nou Barris o de Sant Andreu on no s’ha produït “verdificació” s’ha incrementat el percentatge de famílies de col·lectius més vulnerables, amb la hipòtesi que procedeixen dels barris que s’han aburgesat com conseqüència de les millores ambientals. Si bé aquestes zones es beneficien de nous espais verds, algunes són també zones on encara falta dinamitzar el teixit comercial local, millorar la qualitat de les escoles, i crear nous motors d’activitat econòmica per als veïns més vulnerables.