Es pot respondre a aquestes preguntes a l’enquesta europea per conèixer l’opinió i els comportaments en relació a la prevenció de residus.

Es tracta de saber si els ciutadans i les ciutadanes europees disposen de la informació necessària sobre els residus, i sobre les formes en les quals cal separar-los.

L’enquesta forma part de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR), la iniciativa que promou la implementació d’accions de sensibilització sobre els recursos sostenibles i la gestió de residus, i que involucra admnistracions i entitats de diverses àrees d’Europa.

Per aquest motiu cal avaluar en quin nivell la ciutadania coneix les estratègies per prevenir els residus, o per promoure el reciclatge, i  quina és la predisposició cap a comportaments respectuosos amb el medi ambient en matèria de residus, com poden ser el compostatge o el fet d’allargar la vida dels productes reparant-los.

https://fr.surveymonkey.com/r/Enquesta-Europea-sobre-Residus-2016

Un referent per la meteorologia de muntanya

El portal MeteoMuntanya.cat posa a l’abast dels ciutadans nous recursos meteorològics específics per a la muntanya alhora que facilita l’accés als productes ja existents.
Permet accedir de forma còmoda a una gran varietat d’informació meteorològica provinent des de qualsevol indret del país, que es pot visualitzar des de mòbils i tauletes. Es vincula amb el hashtag #meteomuntanya, amb el qual es difondrà des de les comptes de twitter de la Federació d’Entitats Excursionistes i el Servei Meteorològic de Catalunya informació rellevant en relació a la meteorologia de muntanya.

Vol ser una eina de suport a totes aquelles persones aficionades i professionals de les activitats a l’aire lliure a la muntanya, i ajudar a conscienciar en relació amb els perills meteorològics per evitar situacions compromeses i garantir la pròpia seguretat.

El temps a 35 cims de Catalunya

A l’hora de planificar de les sortides de muntanya és necessari informar-se de l’estat meteorològic, i no exposar-se a situacions de risc.
El portal reuneix les informacions del Pirineu, així com les prediccions per les pistes d’esquí i les d’allaus.
Ofereix la predicció automàtica per a 35 cims de Catalunya. Als 16 del Pirineu dels quals existia ja informació, s’afegeixen altres 19 cims de laserralada transversal, i massissos litorals i prelitorals com el Montseny, Montserrat o els Ports.

La selecció dona resposta a la important afluència de gent que realitza activitats a l’aire lliure a molts dels massissos que queden fora de l’àmbit del Pirineu.

De les prediccions en temps reals als calendaris climàtics

El portal està estructurat en 6 apartats, de transversalitat temàtica

• les prediccions de muntanya
• les prediccions per a competicions, cm les curses de muntanya, marxes de resistència, competicions d’esquí de muntanya, etc.
• el temps ara, un recull de les principals eines de monitoratge meteorològic a temps real de les quals disposa l’SMC: dades de radar, d’estacions meteorològiques automàtiques, de detecció de descàrregues elèctriques o d’informació provinent dels observadors i vigilants.
• els butlletins audiovisuals de televisió
• l’anàlisi d’episodis, amb un balanç de les últimes situacions meteorològiques rellevants
• el calendari climàtic, amb gràfics amb els valors característics d’una o diverses variables atmosfèriques per a cada dia de l’any.

MeteoMuntanya ha nascut de la col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya(FEEC).

La nova tecnologia proporciona una important eina perquè la ciutadania tingui un paper més actiu en el desenvolupament sostenible, a través de la col·laboració amb els col·lectius científics en projectes de recerca.

A través de la ciència ciutadana es pot aportar informació valuosa, que després podrà ser utilitzada per millorar la comprensió d’un problema, oferir respostes, i posar en pràctica polítiques que facin front a molts dels desafiaments de la societat actual.

Es multpliquen les dades

Des de la biologia a l’astronomia, van apareixent nous camps de recerca en els que poder contribuir, indicant espècies d’animals o vegetals, fenòmens o paràmetres ambientals, monitoritzant papallones, ocells o cetacis, elaborant mapes, o extraient informació de les dades obertes. La implicació de la ciutadania és valuosa, i, també necessària, per a la recerca: el nombre de dades que es poden obtenir amb la participació pública, supera per molt la capacitat de treball dels equips de recerca, i permet obtenir resultats sobre majors marcs geogràfics o escales temporals més llargues.

Participació en ciència

Les persones que s’impliquen plantegen també noves preguntes, i ajuden a co-crear una nova cultura científica. Al mateix temps, adquireixen nous coneixements i habilitats, i una comprensió més profunda de l’obra científica, d’una manera atractiva.

No es tracta només de fer ciència amb el suport de molt voluntaris i voluntàries, sinó una nova fórmula col·laborativa. Es parla de crowdsourcing, quan el voluntariat se centra en la captació i processament de dades; d’intel·ligència distribuïda, quan el voluntariat dedica l’esforç a la interpretació de les dades; de ciència participada, quan la definició de problemes, reptes i objectius es fa de forma conjunta, i de ciència col·laborativa, quan el pla de recerca complet està dissenyat de forma col·laborativa, amb la finalitat de tenir un impacte directe sobre l’entorn immediat del ciutadà, i motivar accions específiques.

La ciutat de Barcelona disposa d’una oficina de ciència ciutadana, i d’un catàleg amb 20 propostes. Gràcies als nous instruments tecnològics, especialment les aplicacions smartphone, que simplifiquen la comunicació i l’intercanvi de dades, apareixen cada dia noves iniciatives.

Presentem 10 projectes de ciència ciutadana:

1. Fenodato

El projecte Fenodato, del CREAF, convida a la ciutadania a recollir dades científiques sobre els efectes del canvi climàtic en la vida de plantes i animals. Es tracta de recollir amb precisió observacions sobre 10 espècies, comunes  i facilment reconeixibles al nostre territori

2. IasTracker

L’app de ciència ciutadana IAStracker convida tothom a localitzar les espècies invasores en el mapa.

3. Observadors del Mar

Inclou 12 programes de recerca marina, en el qual les observacions aportades per qui està en conacte amb el mar són importants.

4. Lost at night: Mapes nocturns de la terra

Es tracta de 3 projectes basats en la ciència col·laborativa, impulsats per un grup d’experts en astrofísica i astronomia de la Universitat Complutense de Madrid, que investiguen sobre la contaminació lumínica i el consum d’energia en el nostre planeta.

5.Orenetes.cat

Persones aficionades a l’ornitologia de totes les edats, ornitòlegs professionals, i  també associacions d’escoltisme, esplais  i lleure, així com  centres educatius, poden participar en les estudi de les orenetes cuablanques de la seva localitat com a eina pedagògica,  com una forma d’endinsar-se en el coneixement de la natura.

6. Mosquito Alert

MosquitoAlert és la nova denominació de l’app Tigratrapp, activa des de fa 9 anys. És una plataforma de ciència ciutadana que uneix en la lluita contra els mosquits que transmeten malalties, als col·lectius ciutadans, científics, i al de les persones dedicades a la gestió publica

7. Citi Sense

Un sistema de seguiment d’informació ambiental, basat en l’ús comunitari d’aplicacions innovadores

8. I Naturalist

una comunitat en línia construida a partir de la suma d’observacions de la biodiversitat a tot el món i amb dades en obert perquè pugui ser una eina de treball per tots aquells que contribueixen a la preservació de la flora i la fauna.

9. Ornitho

Ornitho.cat és un projecte de ciència ciutadana on es comparteixen observacions de fauna en territori català d’ocells, mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules, papallones diürnes i cigales. Actualment, però, el volum més important d’informació que conté, en un 98,5%, correspon a ocells.

10. Fotoidentificació de Balenes i Dofins del litoral català

Des del 2013, l’Associació Cetàcea va iniciar el projecte de foto identificació. En una primera fase es va centrar en el seguiment del rorqual comú. El gran nombre d’albirament d’altres espècies, especialment dofins mulars, caps d’olla i dofins llistats, els ha fet ampliar el projecte. En cada albirament de cetacis es detecta un o més individus, que són identificats a través de la seva aleta dorsal. Cada aleta dorsal amb les seves marques permet identificar individualment a l’animal, gràcies a una tasca que en gran part es realitza amb l’ajuda dels voluntaris i voluntàries ambientals que classifiquen les fotos.

Es tracta de la 24ª edició d’un festival que reuneix entitats ambientals iorganitzacions naturalistes en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, amb un extens programa d’activitats destinat a un públic divers. Anellaments d’aus, visites guiades, o ornitocaiac, són alguns dels exemples que permeten apropar-se al món de l’ornitologia i gaudir dels paisatges del parc natural.

Una ocasió per visitar el centre de fauna

Cada dia d’11 a 12 h es pot visitar el centre de fauna de El Cortalet,especialitzat en la recuperació de fauna salvatge. Els animals ferits que hi arriben es rehabiliten per posteriorment alliberar-los. El centre de fauna, actualment cogestionat per l’entitat ambiental Iaeden, també porta a terme una tasca d’educació i sensibilització ambiental; així com tasques d’investigació i recerca.

Exposicions

Es pot visitar l’exposició  “Humor als Aiguamolls de l’Empordà” del científic i fotògraf Germain Malé. Es tracta d’una mostra fotogràfica que combina imatges del Parc amb comentaris simpàtics de cada instantània.

També es podrà visitar la mostra “Projecte LIFE Potamo Fauna“, del Consorci del Ter. Es tracta de 14 plafons amb els quals es dóna a conèixer les diferents espècies de fauna autòctones que es volen conservar a aquests rius, així com sensibilitzar a la població sobre el perill de les espècies invasores. La mostra té com a objectiu informar de les actuacions que es porten a terme en el marc del projecte europeu LIFE Potamo Fauna.

La visita a l’espai Empordana’t, a la Farinera de Castelló d’Empúries, és una recorregut que proposa un tast dels quatre grans espais protegits de l’Empordà (Montgrí, les illes Medes i el riu Ter, Cap de Creus, l’Albera i els Aiguamolls de l’Empordà), una passejada per deixar-se seduir pel seu patrimoni natural, cultural i intangible, i descobrir com gaudir-ne.

Visites als espais naturals, censos i alliberaments d’aus

Durant aquests dies es poden aprofitar les visites guiades en diversos espais del parc: als voltants del Cortalet, a l’estany de Vilaüt, a les closes de la Gallinera o als ajocadors del Fluvià.
Dijous 8 a les 12 es presentaran les dades del projecte de recuperació de falciots. Posteriorment és previst l’alliberament de fauna recuperada al centre del Cortalet. Dissabte a les 16.00 h es pot participar al cens hivernant dels ajocadors del Fluvià. Durant el cap de setmana es podrà participar en els anellaments cientifics.
Dissabte està prevista una activitat de ornitocaiac, és a dir, una sortida en caiac a la recerca d’ocells hivernants. Per els més petits estan previstes activitats específiques, amb contes i tallers.

El Festival al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà està coorganitzat per entitats ambientals com Iaeden, Apnae, o l’Institut Català d’Ornitologia, la Cooperativa La Copa i el Consorci del Ter.