El desembre clou l’any 2016 amb activitats socioculturals al voltant de les festes nadalenques, la solidaritat, la integració, l’associacionisme i arreu, ben musicades.

• Concert solidari Dóna Vida! Dóna Medul·la #xqno? (Reus, 2 desembre)

El CEIP Pi del Burgar de Reus serà l’escenari, el divendres 2 de desembre a partir de les 6 de la tarda, del concert solidari del grup reusenc CoverH. L’actuació serà l’eix central d’una festa que servirà per fer difusió sobre la donació de medul·la. L’acte compta amb la col·laboració del Banc de Sang i Teixits de Reus, així com de la Fundació Josep Carreras. La festa és gratuïta. Únicament se’ls convida a passar una bona estona combinant el lleure amb la informació sobre la donació de medul·la. Així de fàcil.

• Fira de Nadal (Cervera, 3, 4 i 10 de desembre)

Visites guiades, exposició pessebrista, activitats infantils, tallers i mercat nadalenc durant 3 dies a la capital de la Segarra. Els dies 3, 4 i 10 de desembre podreu contagiar-vos de l’esperit nadalenc als carrers i places de Cervera. La capital de la Segarra acollirà la seva Fira de Nadal en la que participen diverses entitats locals.

• Diada de la Rumba (Barcelona, 4 de desembre)

És la mostra més important de rumba catalana i cada any reuneix els principals representants socials i artístics d’aquesta música, tot posant els seus coneixements i experiència a l’abast de tothom. Organitzada per Forcat, l’associació Foment de la Rumba Catalana, entitat sense afany de lucre que treballa per a la promoció i el reconeixement de la rumba, és esdeveniment singular, amb pocs anàlegs en d’altres escenes musicals del país, que es presenta com el “portes obertes” anual de la rumba catalana. Per això s’ha convertit en una cita de referència per a l’escena i, cada cop més, per al món cultural català.

• 18è Festival de Música de Tardor Orgues de Ponent i del Pirineu (La Seu d’Urgell, fins al 29 de desembre)

L’Associació d’Amics de l’Orgue de les Comarques de Lleida celebra el veterà festival centrat en l’orgue que roman itinerant per una quinzena de poblacions de les Terres de Ponent i els Pirineus des del mes de setembre amb actuacions en esglésies, convents i parròquies. És un dels certàmens nacionals més important dedicats a aquest instrument. Tots els concerts són d’entrada lliure.

• Recrea’t (Igualada, 4 de desembre)

És una trobada de tot tipus de creadors i artesans de diferents disciplines, plàstics/gràfics. Un petit/gran món de cultura, esdevé real cada primer diumenge de mes al barri del Rec d’Igualada. És un espai on passejar, prendre un te, fer contactes… on poder anar a passar una bona estona amb música i ambient. LaBastida és una associació sense ànim de lucre nascuda l’octubre de 2011 gràcies a un grup de persones que varen fer possible un festival al barri del Rec.

• Festa de la Pagesia (Vilatenim, Figueres, 4 de desembre)

Trobada de grallers, una exhibició de maquinària agrícola, i activitats per a totes les edats és el que oferirà la tercera edició d’aquesta festa. Organitzada pel Consell Municipal de Vilatenim, amb la col·laboració de veïns i veïnes, la festa estarà activa pels carrers del municipi de 8h a 19h.

• Festival Inclús (Barcelona, del 12 al 18 de desembre)

És un festival de produccions audiovisuals, tant documentals com de ficció, centrat en la temàtica de la discapacitat. És una iniciativa impulsada per AES i organitzada per Fish Muvi. L’objectiu del Festival Inclús és donar visibilitat a obres audiovisuals elaborades al voltant de la temàtica de la discapacitat i amb un punt de vista diferent. Ja siguin creats per entitats que intervenen directament al món de la discapacitat, per persones o altres col·lectius. Enguany es farà al CaixaForum de Barcelona. Es realitzarà un pase de material audiovisual dels finalistes segons les diferents categories. Es premiaran les millors obres presentades.

• Premis Ateneus (Barcelona, 14 de desembre)

La Federació d’Ateneus de Catalunya convoca la 27ena edició del certamen que anualment reconeix la tasca diària d’entitats socioculturals del territori català per la cohesió social. Enguany s’han presentat 57 entitats a sis categories diferents: creativitat artística, integració social, joves, innovació… Pots votar els projectes que més t’agradin al web de la Votació Popular. Els guardons es lliuraran el 14 de desembre a les Drassanes Reials. Per assistir com a públic cal enviar un correu electrònic a ateneus@ateneus.cat.

Repassem els 7 punts clau per fer de les festes una època encara més màgica.

1.Regalar amb tres criteris

A l’hora de fer regals també podem aplicar criteris de sostenibilitat, responsabilitat i salut. Així doncs, en comptes de regalar objectes, podem optar per regalar experiències i reduir les pràctiques materialistes. Alguns exemples podrien ser regalar un curs de cuina, una sessió de massatge, un val per un sopar especial o una escapada, entrades al teatre…

D’altra banda, si ens decidim per un regal físic podem triar productes que compleixin amb aquests valors. Us donem tres idees!

• Llibre “Set de Saviesa. Sabor, saber i salut de l’aigua de mar”, el primer llibre publicat per la cooperativa d’alimentació Cydonia, una de les més consolidades de Barcelona.
• Vestits de Les Dones Artesanes de Vilanova i la Geltrú, són confeccions realitzades per un grup de dones del Garraf i estan disponibles a la cooperativa La Ciutat Invisible, al barri de Sants de Barcelona.
• Mobiliari reciclat a partir de palets i fustes i materials reciclats. Alguns exemples de venda d’aquests mobles són les botigues Probosc, Kiruna, o L’Estoc.

2. Menjar ecològic i de proximitat.

Per definició, el Nadal és  època de menjar molt i bo. Una pràctica responsable seria comprar el menjar de proveïdors de proximitat i ecològics. Menjarem més sa i contribuirem a enfortir la xarxa i l’economia local. A més,  comprant productes poc envasats també estarem duent a terme una pràctica sostenible.

Així doncs, podem consumir producte de mercat assegurant-nos que prové de cultius de km0 i/o de cultiu ecològic. Per productes com el cafè, la xocolata, les pastes, o el te, podem comprar productes de Comerç Just i contribuir així a l’economia solidària internacional.

3.Arbres de Nadal, siguem sostenibles (i més originals).

L’arbre de nadal és tota una tradició. N’hi ha de grossos i de petits, adaptats a tot tipus de cases. Actualment, per evitar la deforestació, a Catalunya hi ha diversos vivers d’arbres de Nadal que proveeixen les botigues i fires. Així doncs, cal assegurar-se que el nostre arbre prové d’un d’aquests vivers i que porta l’etiqueta de garantia corresponent, a més de dipositar-lo als contenidors especialitzats un cop acaben les festes.

D’altra banda, si volem convertir aquesta tradició en una versió més sostenible, tenim un gran ventall de possibilitats: si tenim jardí o plantes grosses podem substituir l’arbre de Nadal i decantar-nos per guarnir-ne una de pròpia. I recordeu que els ornaments més sostenibles són aquells que no gasten energia.

Si es vol apostar per l’originalitat, es poden seguir els consells d’aquest tutorial i crear un arbre més artístic i original!

4.Ni molsa, ni vesc, ni grèvol

En la línia de la sostenibilitat, una altra pràctica a substituir és l’ús de molsa per decorar el pessebre, i de vesc i grèvol per la llar. De fet, és una pràctica regulada i limitada per la Generalitat. La molsa és un element indispensable per a la bona salut dels boscos i de la seva fauna i flora, sense aquesta augmenta l’erosió i el perill de dessecació de l’entorn natural. Les plantes com el vesc i el grèvol també són una font d’aliment pels animals del bosc.

La molsa es pot substituir per sorra, serradures, pedretes… I en el cas del grèvol i el vesc hi ha mil opcions per decorar l’espai sense perjudicar el medi ambient! Un exemple, en aquest vídeo on s’ensenyen a fer ornaments de Nadal reutilitzant càpsules buides de cafè.

5.La roba, sense explotació infantil

Per començar bé l’any sovint ens agrada estrenar modelet. Dies abans ens deixem caure per botigues de roba a investigar què ens podem posar per donar la benvinguda al nou any.

Això si, si volem mantenir els tres criteris no ens pot valdre qualsevol adquisició. Així doncs, proposem tenir en compte que sigui roba lliure d’explotació infantil. Gràcies a la labor d’etiquetatge de peces respectuoses de l’ONG Child Labor Free podem assegurar-nos-en!

Si en vols saber més, pots llegir-ne l’article publicat a Xarxanet.

6. Joguines sostenibles i no sexistes

Un altre clàssic del Nadal són les joguines.  Els infants bolquen desitjos en la carta de Reis, esperant que aquests tres senyors màgics els compleixin.  Ara bé, podem triar jocs i joguines responsables! Com? Escollint joguines de fusta i paper en comptes de plàstic, i cuidant que siguin jocs que no fomentin la reproducció d’estereotips de gènere. El joc és un procés de socialització i de creació d’identitat bàsic en la vida de l’infant. Per aquest motiu, desmuntem mites i triem joguines no sexistes.

A la xarxa trobem diversos recursos d’ajuda, seleccionem l’article de la cooperativa Fil a l’Agulla, que recull un decàleg de botigues on trobar joguines i contes no sexistes.

7.Col·labora en alguna campanya solidària

Durant l’època de Nadal, moltes entitats demanen la col·laboració de la ciutadania en tasques solidàries. Aprofitant l’oportunitat podem participar de moltes maneres diferents. N’exposem quatre exemples:

• Visita la Fira de Consum Responsable (Economia Social i Solidària) a la Plaça Catalunya, Barcelona.
• Corre la Cursa de la UAB en suport a la Marató de TV3 i la Cursa “Posa’t la gorra” en suport a infants malalts de càncer.
• Col·labora en dinars solidaris del dia de Nadal que ofereixen els menjadors socials i algunes comunitats. Un exemple és els dinars que ofereix la Comunitat de Sant Egidi des de fa més de 20 anys.
• Compra productes del Mercat Social. Pots consultar-ne exemples en aquest article publicat a Xarxanet.

La Universitat de Girona ofereix un postgrau destinat a capacitar persones per encapçalar veritables canvis sostenibles i humans.

Aprendre a fer les coses d’una altra manera

Obrir noves vies per a la construcció d’un món més equitatiu, humà i sostenible, és una de les necessitats claus per afrontar la crisi sistèmica en la nostra societat.

Especialistes a tot el món i des de les diferents disciplines reclamen que l’economia i la indústria han de recuperar el seu vincle amb la humanitat i la natura, i adequar-se a les necessitats de les persones. La sostenibilitat, la salut i la psicologia, el respecte cap a les persones i el medi ambient, han de ser els eixos del nou paradigma.

Un paradigma que ha de venir acompanyat de l’establiment de bases per a la creació de noves estructures productives: empreses i institucions capaces de donar resposta a les noves necessitats del mercat.

El postgrau està destinat a professionals de tots els sectors, i està enfocat a l’emprenedoria i la generació de nous projectes i iniciatives més regeneratives.

Des de la filosofia a l’acció social

El programa parteix dels fonaments teòrics vinculats als nous paradigmes de la ciència, assentant les bases del pensament ecològic, la visió sistèmica i holística. Una reflexió al voltant de la nostra cosmovisió i comprensió del món, de la ciència, de les relacions humanes, de la natura, i del nostre paper en la xarxa de la vida, per apropar-se al marc conceptual acadèmic dels nous paradigmes de la ciència, amb pensadors com Ludwig von Bertalanffy, Edgar Morin, Konrad Lorenz, Humberti Maturana, Rupert Sheldrake, Arne Naes o Fritjof Capra… .

Es continua aprofundint en el paper de l’individu, en la relació entre la ciència i la consciencia, i el procés de transició interna. A partir d’aquí, es posen en mostra bones pràctiques de societat en transició, amb exemples d’economia social i ètica. Es proposaran eines que han d’ajudar a implementar els nous mecanismes de transformació social.

Per aquest motiu, es dedicarà molta atenció a les dinàmiques grupals, orientades a aprendre a gestionar les relacions interpersonals i grupals, i desenvolupar la intel·ligència social.

L’equip docent

Un extens equip docent imparteix el postgrau, sota la direcció de Gabriel Barbeta Solà, doctor arquitecte especialitzat en arquitectura sostenible. En formen part els filòsofs Jordi Pigem i Àngels Canadell Prat, així com els especialistes en sostenibilitat Joan Antoni Melé, de Triodos Bank, o Agustí Rochet,  membre del grup d’investigació de la Fundació Randa – Lluís Maria Xirinacs i del Pla Nacional de Valors de Catalunya.

Inscripcions fins al 9 de gener

El diploma d’Especialització en Formació Integral Holística per a la Transformació Social Sostenible es desenvolupa entre el febrer i l’octubre del 2017. Per inscriure’s cal omplir el full d’inscripció a través del web o personalment a la seu de la Fundació Universitat de Girona, fins al 9 de gener de 2017.

Es pot respondre a aquestes preguntes a l’enquesta europea per conèixer l’opinió i els comportaments en relació a la prevenció de residus.

Es tracta de saber si els ciutadans i les ciutadanes europees disposen de la informació necessària sobre els residus, i sobre les formes en les quals cal separar-los.

L’enquesta forma part de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR), la iniciativa que promou la implementació d’accions de sensibilització sobre els recursos sostenibles i la gestió de residus, i que involucra admnistracions i entitats de diverses àrees d’Europa.

Per aquest motiu cal avaluar en quin nivell la ciutadania coneix les estratègies per prevenir els residus, o per promoure el reciclatge, i  quina és la predisposició cap a comportaments respectuosos amb el medi ambient en matèria de residus, com poden ser el compostatge o el fet d’allargar la vida dels productes reparant-los.

https://fr.surveymonkey.com/r/Enquesta-Europea-sobre-Residus-2016

Un referent per la meteorologia de muntanya

El portal MeteoMuntanya.cat posa a l’abast dels ciutadans nous recursos meteorològics específics per a la muntanya alhora que facilita l’accés als productes ja existents.
Permet accedir de forma còmoda a una gran varietat d’informació meteorològica provinent des de qualsevol indret del país, que es pot visualitzar des de mòbils i tauletes. Es vincula amb el hashtag #meteomuntanya, amb el qual es difondrà des de les comptes de twitter de la Federació d’Entitats Excursionistes i el Servei Meteorològic de Catalunya informació rellevant en relació a la meteorologia de muntanya.

Vol ser una eina de suport a totes aquelles persones aficionades i professionals de les activitats a l’aire lliure a la muntanya, i ajudar a conscienciar en relació amb els perills meteorològics per evitar situacions compromeses i garantir la pròpia seguretat.

El temps a 35 cims de Catalunya

A l’hora de planificar de les sortides de muntanya és necessari informar-se de l’estat meteorològic, i no exposar-se a situacions de risc.
El portal reuneix les informacions del Pirineu, així com les prediccions per les pistes d’esquí i les d’allaus.
Ofereix la predicció automàtica per a 35 cims de Catalunya. Als 16 del Pirineu dels quals existia ja informació, s’afegeixen altres 19 cims de laserralada transversal, i massissos litorals i prelitorals com el Montseny, Montserrat o els Ports.

La selecció dona resposta a la important afluència de gent que realitza activitats a l’aire lliure a molts dels massissos que queden fora de l’àmbit del Pirineu.

De les prediccions en temps reals als calendaris climàtics

El portal està estructurat en 6 apartats, de transversalitat temàtica

• les prediccions de muntanya
• les prediccions per a competicions, cm les curses de muntanya, marxes de resistència, competicions d’esquí de muntanya, etc.
• el temps ara, un recull de les principals eines de monitoratge meteorològic a temps real de les quals disposa l’SMC: dades de radar, d’estacions meteorològiques automàtiques, de detecció de descàrregues elèctriques o d’informació provinent dels observadors i vigilants.
• els butlletins audiovisuals de televisió
• l’anàlisi d’episodis, amb un balanç de les últimes situacions meteorològiques rellevants
• el calendari climàtic, amb gràfics amb els valors característics d’una o diverses variables atmosfèriques per a cada dia de l’any.

MeteoMuntanya ha nascut de la col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya(FEEC).

La nova tecnologia proporciona una important eina perquè la ciutadania tingui un paper més actiu en el desenvolupament sostenible, a través de la col·laboració amb els col·lectius científics en projectes de recerca.

A través de la ciència ciutadana es pot aportar informació valuosa, que després podrà ser utilitzada per millorar la comprensió d’un problema, oferir respostes, i posar en pràctica polítiques que facin front a molts dels desafiaments de la societat actual.

Es multpliquen les dades

Des de la biologia a l’astronomia, van apareixent nous camps de recerca en els que poder contribuir, indicant espècies d’animals o vegetals, fenòmens o paràmetres ambientals, monitoritzant papallones, ocells o cetacis, elaborant mapes, o extraient informació de les dades obertes. La implicació de la ciutadania és valuosa, i, també necessària, per a la recerca: el nombre de dades que es poden obtenir amb la participació pública, supera per molt la capacitat de treball dels equips de recerca, i permet obtenir resultats sobre majors marcs geogràfics o escales temporals més llargues.

Participació en ciència

Les persones que s’impliquen plantegen també noves preguntes, i ajuden a co-crear una nova cultura científica. Al mateix temps, adquireixen nous coneixements i habilitats, i una comprensió més profunda de l’obra científica, d’una manera atractiva.

No es tracta només de fer ciència amb el suport de molt voluntaris i voluntàries, sinó una nova fórmula col·laborativa. Es parla de crowdsourcing, quan el voluntariat se centra en la captació i processament de dades; d’intel·ligència distribuïda, quan el voluntariat dedica l’esforç a la interpretació de les dades; de ciència participada, quan la definició de problemes, reptes i objectius es fa de forma conjunta, i de ciència col·laborativa, quan el pla de recerca complet està dissenyat de forma col·laborativa, amb la finalitat de tenir un impacte directe sobre l’entorn immediat del ciutadà, i motivar accions específiques.

La ciutat de Barcelona disposa d’una oficina de ciència ciutadana, i d’un catàleg amb 20 propostes. Gràcies als nous instruments tecnològics, especialment les aplicacions smartphone, que simplifiquen la comunicació i l’intercanvi de dades, apareixen cada dia noves iniciatives.

Presentem 10 projectes de ciència ciutadana:

1. Fenodato

El projecte Fenodato, del CREAF, convida a la ciutadania a recollir dades científiques sobre els efectes del canvi climàtic en la vida de plantes i animals. Es tracta de recollir amb precisió observacions sobre 10 espècies, comunes  i facilment reconeixibles al nostre territori

2. IasTracker

L’app de ciència ciutadana IAStracker convida tothom a localitzar les espècies invasores en el mapa.

3. Observadors del Mar

Inclou 12 programes de recerca marina, en el qual les observacions aportades per qui està en conacte amb el mar són importants.

4. Lost at night: Mapes nocturns de la terra

Es tracta de 3 projectes basats en la ciència col·laborativa, impulsats per un grup d’experts en astrofísica i astronomia de la Universitat Complutense de Madrid, que investiguen sobre la contaminació lumínica i el consum d’energia en el nostre planeta.

5.Orenetes.cat

Persones aficionades a l’ornitologia de totes les edats, ornitòlegs professionals, i  també associacions d’escoltisme, esplais  i lleure, així com  centres educatius, poden participar en les estudi de les orenetes cuablanques de la seva localitat com a eina pedagògica,  com una forma d’endinsar-se en el coneixement de la natura.

6. Mosquito Alert

MosquitoAlert és la nova denominació de l’app Tigratrapp, activa des de fa 9 anys. És una plataforma de ciència ciutadana que uneix en la lluita contra els mosquits que transmeten malalties, als col·lectius ciutadans, científics, i al de les persones dedicades a la gestió publica

7. Citi Sense

Un sistema de seguiment d’informació ambiental, basat en l’ús comunitari d’aplicacions innovadores

8. I Naturalist

una comunitat en línia construida a partir de la suma d’observacions de la biodiversitat a tot el món i amb dades en obert perquè pugui ser una eina de treball per tots aquells que contribueixen a la preservació de la flora i la fauna.

9. Ornitho

Ornitho.cat és un projecte de ciència ciutadana on es comparteixen observacions de fauna en territori català d’ocells, mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules, papallones diürnes i cigales. Actualment, però, el volum més important d’informació que conté, en un 98,5%, correspon a ocells.

10. Fotoidentificació de Balenes i Dofins del litoral català

Des del 2013, l’Associació Cetàcea va iniciar el projecte de foto identificació. En una primera fase es va centrar en el seguiment del rorqual comú. El gran nombre d’albirament d’altres espècies, especialment dofins mulars, caps d’olla i dofins llistats, els ha fet ampliar el projecte. En cada albirament de cetacis es detecta un o més individus, que són identificats a través de la seva aleta dorsal. Cada aleta dorsal amb les seves marques permet identificar individualment a l’animal, gràcies a una tasca que en gran part es realitza amb l’ajuda dels voluntaris i voluntàries ambientals que classifiquen les fotos.