Mostra totes les entrades de Cercle de Voluntaris

Let’s clean up convida a lluitar contra l’abandó de residus a la natura

Tot i les millores contínues en la gestió de residus, quan sortim a passejar per boscos i platges descobrim encara, contínuament, i pràcticament en tots els ambients, residus entre els arbres, els matolls, a la sorra o entre les roques. Cada any, milions de tones de residus són abandonats i acaben en oceans, platges, boscos, i en tot espai natural. La causa és d’origen humà, i està lligada als models de producció i consum de la nostra societat, a polítiques de gestió inadequades i a la manca de sensibilitat en moltes persones.
Let’s clean up Europe és l’acció que ha nascut per fer front a la problemàtica de l’abandó de residus a la natura i donar visibilitat al tema. Des de fa 5 anys, al maig, la ciutadania organitzada en associacions, escoles, o a través dels seus ajuntaments, mostra el seu compromís sortint a la natura a comprovar que encara està envaïda per residus abandonats. Es recullen, es pesen, es classifiquen. Representen una dada per reclamar una responsabilitat, que porti a canvi de model en el consum, en la millora de la gestió, i en l’acció de cada persona. Alhora, Let’s Clean Up és una millora directa sobre un espai concret. I, clarament, un moment de reflexió col·lectiva.

 

La propera campanya Let’s Clean Up Europe se celebra el 12,13 i 14 de maig de 2017. Les entitats, associacions i col·lectius que vulguin participar poden inscriure una acció de neteja a un espai natural fins al 31 de març, omplint el formulari d’inscripció LCUE 2017.

 

Com organitzar una acció

Cal identificar el lloc sobre el qual es vol actuar, reunir un equip impulsor, triar una persona coordinadora responsable i inscriure l’acció. Si la neteja es realitzarà a una platja, es pot participar en el seminari previ que la Junta de Residus , coordinadora de la campanya a Catalunya, organitza per aprendre a caracteritzar els residus de marine littering.
Es pot buscar el suport econòmic d’un patrocinador, i fer una crida a la participació per ampliar l’equip de Let’s Clean Up.

El dia de la jornada de neteja, caldrà trobar-se amb l’equip i recollir els residus abandonats. Interessa classificar-los, sempre que sigui possible, i anar amb compte amb el vidre i els residus perillosos. La jornada ha de servir també per transmetre el missatge de les 3 R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar. Val la pena documentar les troballes i les actuacions amb fotografies i vídeos, que es poden compartir a les xarxes socials amb l’etiqueta #letscleanup o #letscleanEurope o #letscleanupCat. Finalment es pot resumir la jornada indicant les quantitats trobades en un informe per enviar a l’organització.
Es pot fer us dels materials de comunicació de la EWWR, descarregables des de la pàgina web.

 

Una campanya europea

Lets Clean Up és una campanya de primavera vinculada amb la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR), que se celebra a la tardor.  Ciutadans i ciutadanes de 17 estats europeus, membres o no de la UE, realitzaran actes de diversos tipus per posar en evidència la problemàtica. Moltes de les accions tindran llocs en mars, platges i oceans, vinculades a la problemàtica del marine litter, i a les campanyes #CleanSeas i #OceanSummit.

 

La Eco-marató italiana “Keep clean and run”

A Italia han creat també la iniciativa Keep clean and run, una trail running  de 350 Km que enguany recorrerà del Vesuvio a l’Etna, en la que els i les “eco-runners” alhora corren i s’ajupen a recollir residus durant tot el trajecte.Un eco-marató en la qual les persones corredores, carregades de motxilla, gps i camara fotografica, recullen i fotografien els residus abandonats al llarg del trajecte.

Recuperació i artialització d’una barraca de vinya a Puigmoltó

Acció al Parc del Garraf

Quasi una quarantena de membres del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals varen participar en una acció de voluntariat a la finca de Puigmoltó, al Parc del Garraf.

L’objectiu de l’activitat era recuperar i artialitzar barraques de vinya de pedra seca i condicionar l’entorn.

Els membres del Cercle de voluntaris es varen dividir en tres grups. Dos grups de persones voluntàries han ajudat a construir dues barraques de vinya de pedra seca i han despedregat l’enrunament. El tercer grup ha construït murs de pedra, ha preparat la vegetació per realitzar el LandArt i ha fet un plapé (amuntegar rocs).

I per arrodonir la jornada ens vàrem dirigir al Centre Cívic El Roure i vàrem gaudir d’un àpat de germanor.

Millora ambiental dels entorns del monestir de Sant Jeroni de la Murtra

El Dissabte 11 de març, vàrem realitzar una millora ambiental dels accessos a Sant Jeroni  de la Murtra, al Parc de la Serralada de Marina.

Un grup de treball va dur a terme una actuació de senyalització de la zona i plantació de llavor d’albellatge i plantes ruderals. El segon grup, va dur a terme una plantació d’oms i roures als talussos de delimitació del camí de Sant Jeroni de la Murtra.

Per arrodonir la jornada, vàrem iniciar el camí de Sant Jeroni de la Murtra per visitar el Conreu Sereny, un projecte d’agroecologia dedicat a la producció i comercialització de verdura i fruita ecològica.

A continuació, ens vàrem dirigir al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i vàrem gaudir de les explicacions del Toni Navarrete Galera. El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, d’estil gòtic, va ser fundat el 1416 i va rebre grans personatges històrics com els Reis Catòlics o Cristòfor Colom.

Plantació i arranjament d’unes tanques vegetals

El passat dissabte, 25 de febrer, els membres del Voluntaris dels Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona varen dur a terme una actuació de voluntariat al Parc Agrari del Baix LlobregatLes persones voluntàries varen realitzar tasques de poda i manteniment de la tanca vegetal de l’arborètum, i varen plantar diverses espècies de plantes a la zona d’horta.

En primer lloc, els membres del Cercle es varen dirigir a l’arborètum per realitzar les tasques de poda, ja que les pluges del dia anterior no permetien realitzar la plantada a la zona d’horta, a primera hora del matí.

Per tal de realitzar les tasques de poda, els voluntaris del Cercle es varen distribuir per l’arborètum en petits grups de 4 o 5 persones. Els membres del Cercle de Voluntaris disposaven d’aixades i tisores de podar, petites i grans. A l’arborètum, els membres del Cercle, hi varen trobar: Teucri blau o flor blava, romaní, sàlvia, farigola, espígol i carolina.

A la zona de l’arborètum, les persones voluntàries varen realitzar el manteniment de la plantació que constitueix la tanca vegetal, formada per arbustos d’espècies autòctones que han d’actuar com a reservori de fauna útil. Per dur a terme la tasca, els voluntaris varen retirar branques seques i varen reduir el volum d’algunes espècies. Finalment, es va triturar el material retirat i es va distribuir entre els arbres per a la seva incorporació al sòl com adob.

A continuació, i acabada la tasca a l’arborètum, els membres del Cercle es varen dirigir a la zona d’horta. Es varen realitzar 5 grups de 4 i 5 persones i es va dur a terme la plantació d’una nova tanca vegetal. Es varen realitzar dues franges en les quals es varen plantar les següents espècies: aloç, caps blancs, boixac, herba de Sant Jordi, Fonoll marí, espígol, poliol d’aigua, orenga, llentiscle, romaní, romaní postrat, sàlvia i ginesta, magraner, ginesta i marfull.

 

Jornades de recuperació i manteniment de les zones reforestades al bosc de Can Deu

Des de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, l’entitat sense ànim de lucre propietària del Bosc de Can Deu, i BBVA CX, voldríem donar-vos les gràcies per la vostra col·laboració desinteressada en la recuperació del bosc després de les ventades de desembre de 2014, ja sigui individualment o amb una de les entitats col·laboradores, i convocar-vos a participar en les properes jornades de manteniment de les zones reforestades que durem a terme al febrer.

 Des del primer moment, el principal objectiu de la Fundació ha estat recuperar el bosc i garantir els usos que tradicionalment s’han fet d’aquest espai. Amb la voluntat de recuperar la massa forestal del bosc el més aviat possible, però sobretot, fer-ho amb les màximes garanties, s’estan aplicant les mesures que la Comissió Tècnica, creada amb motiu de les ventades i formada per experts en gestió forestal i mediambiental, va proposar en les conclusions del seu informe.Tots els tècnics de la Comissió estan d’acord en què la millor estratègia per a la recuperació del bosc és la regeneració natural, que és molt més fiable i ràpida.

Aquesta és la mesura principal que s’està aplicant a la major part de l’extensió forestal, però al mateix temps cal assegurar la recuperació dels indrets amb més dificultat de regeneració com per exemple els accessos al bosc on la freqüència de pas és molt més alta, d’aquí les jornades de reforestació que vàrem organitzar l’hivern passat.

Creiem que la millor manera d’assegurar la reforestació és comptant amb lacomplicitat i la col·laboració d’aquells qui són usuaris del bosc i el senten seu.Amb aquest objectiu els mesos de gener i febrer de 2016 vam organitzar, juntament amb BBVA CX, unes jornades de plantació en les zones d’accessos al bosc. Aquests quatre sectors on es va intervenir són els que tenen el sòl més compactat i, per tant, es feia necessària aquesta plantació. Un dels aspectes que més valorem és la participació majoritària de grups familiars, tot col·laborant pares i fills en una tasca de futur.

Per tal d’afavorir l’establiment dels nous plançons, al llarg del 2016 vàrem realitzat altres actuacions a les zones reforestades. Així, al maig-juny hi va haver quatre jornades participatives de manteniment i al juliol-agost dos regs a cadascuna de les quatre zones donat que l’estiu va ser molt sec i calorós.

Ara, dins la programació establerta per la Comissió Tècnica pel Futur del Bosc de Can Deu, voldríem convocar-vos a participar d’unes JORNADES DE REPOSICIÓ DELS ARBRES MORTS I MANTENIMENT DE LES ZONES REFORESTADES que al mateix temps seran educatives per al conjunt de participants.

A aquestes jornades, que organitzem també amb BBVA CX, s’hi afegeix QuadPack Foundation. Enguany comptem també amb la col·laboració de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

▪ Dates i zones d’actuació:

– diumenge 5 de febrer: àrea de Sant Vicenç.

– diumenge 12 de febrer: àrea de l’aparcament de la carretera Sabadell/Matadepera.

– diumenge 19 de febrer: àrea de Sant Julià.

– diumenge 26 de febrer: àrea de Vallehermoso.

Per tal de facilitar la preparació i logística de les jornades, és important que qui vulgui participar-hi ho sol·liciti prèviament al correu electrònic de l’Espai Natura indicant un nom de contacte, el nombre d’adults i nens participants, l’edat dels nens i la data en què voldrien participar: (espainatura@fundaciosabadell.cat)

 Objectius de les jornades:

• la recuperació del medi natural, tot arranjant les zones que es van reforestar amb plançons d’arbres que, amb el temps, esdevindran arbres adults i formaran un bosc.

• el coneixement i divulgació del projecte de recuperació del bosc. S’aprofitarà per explicar el pla estratègic de recuperació del bosc.

• la sensibilització ambiental tot coneixent un espai actualment en procés de regeneració amb la finalitat que esdevingui un espai natural ben preservat. A més, representa un compromís amb el país i mostra confiança en el futur.

• el descobriment d’un espai singular situat al cor de l’àrea metropolitana: el bosc i masia de Can Deu, on la Fundació Sabadell 1859, en col·laboració amb BBVA CX, està esmerçant molts esforços per a preservar i divulgar un espai natural interessant i un ric patrimoni rural.

Organització de les jornades

El punt de trobada és la Masia de Can Deu (accés per la cantonada c/ de la Prada amb c/ del Bosc). Els participants hauran d’aparcar al barri i accedir a la masia a peu.

De 9:30 a 10:15h Arribada a la masia i esmorzar comunitari.

 De 10:15 a 11:00h Constitució de grups de treball i descobriment del bosc

 D’11:00 a 12:30h Treball de camp

Les feines a realitzar seran:

▫ Substituir els arbres morts per nous exemplars.

▫ Retirar les maleses que ocupin els closells on es troben els plançons d’arbre plantats l’hivern passat.

▫ En cas de ser necessari per millorar la captura d’aigua d’escorrentia, es refarà el clot per mirar de maximitzar les probabilitats de supervivència..

▫ S’estassaran els esbarzers de les zones de reforestació.

▫ Els guies i els integrants de l’ADF resoldran preguntes, dubtes, sobre la repoblació, el bosc, la funció de les ADF… Els voluntaris podran atansar-se al dipòsit d’aigua o cisterna de què disposa l’Associació, omplir les regadores iregar el clot on hi ha plantat l’arbre.

 De 12:30 a 13:00h Retorn a la masia. Temps per anar al lavabo i refrescar-se. Possibilitat de fer una visita guiada per les instal·lacions del Centre d’Educació Ambiental, en especial a la granja i la masia, seu del Museu de la Vida al Camp.

Més informació:

http://www.fundaciosabadell.cat/espai-natura/jornades-recuperacio-bosc/

La protecció de l’altre delta

Només 1000 hectàrees del Delta del Llobregat, de les 3500 recomanades pels criteris científics, estan protegides. SOS Delta llança un projecte de ciència ciutadana per reivindicar el valor d’aquestes àrees de “l’Altre Delta”.

Un projecte de ciència ciutadana

Sos Delta fa una crida a tothom que desitgi implicar-se en un projecte participatiu i cooperatiu de ciència ciutadana, per ajudar a reivindicar la riquesa biològica i el valor ecològic de “l’Altre Delta”, situat fora de les reserves naturals, més desconegut i oblidat.

Convida a apropar-se a “l’altre Delta”, i compartir les observacions, de fauna, de flora o de paisatge, amb una foto, un sentiment o un pensament que ajudi a donar valor a aquests espais. Cal indicar l’espècie, el lloc i el moment de l’avistament – dia i hora-, i, sobretot, identificar-les amb l’etiqueta #lAltreDelta, tant en Facebook com a Twitter o Instagram. SOS Delta recopilarà les cites en un noticiari cooperatiu.

Els sectors protegits es poden localitzar en aquest mapa, mentres que es pot consultar la proposta d’ampliació de SEO/BirdLife en aquest plànol, o el  mapa elaborat des de SOS Delta amb punts que són d’especial interès.

El segon sistema deltaic de Catalunya

El Llobregat neix a Castellar de n’Hug, i desemboca 175 quilòmetres més tard generant una gran plana deltaica entre les serres de l’Ordal i el Garraf a Sud, i Collserola i Montjuïc a nord. És el segon sistema deltaic en importància a Catalunya, després del delta de l’Ebre. La tercera zona humida més important de Catalunya. Presenta ecosistemes palustres molt rics, extremadament fràgils, malmesos i poc representats a Catalunya. Les llacunes i les zones aigualoses litorals i les dunes naturals tenen un gran interès de conservació. Són, a més, un punt important de migració i hivernada d’aus.

Només una petita part del Delta del Llobregat està protegida.

La proximitat de Barcelona al delta ha fet que gran part de la seva superfície que abans eren aiguamolls, pinedes o terra dedicada al conreu d’hortalisses i fruites, hagi estat sotmesa a una forta urbanització i càrrega d’infraestructures: autopistes, zones industrials, instal·lacions portuàries, l’aeroport del Prat i zones d’habitatges i comercials. El Delta del Llobregat ha perdut més del 90% dels seus espais naturals originaris i el 60% de la seva superfície total ha desaparegut per donar cabuda a instal·lacions industrials, urbanístiques i viàries. Tot i que hi ha un increment de la sensibilització ambiental en els darrers anys, el Delta del Llobregat encara està sotmés a dinàmiques no sostenibles.

Només es conserven una petita part d’aiguamolls (Remolar-Filipines, la Ricarda, estany de cal Tet, platja de ca l’Arana, la Murtra, entre d’altres), que tot i que estan molt afectats i envoltats de zones degradades, representen en conjunt la tercera zona humida més important de Catalunya.

Els espais naturals del Delta del Llobregat formen part de la xarxa Natura 2000 com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), una figura de protecció que reconeix la seva importància en el marc de la directiva Hàbitats de la Unió Europea.

Reivindicant major superfície de protecció

Existeixen àrees considerades d’interès científic, que tot i així van ser excloses de protecció d’acord amb criteris polítics i urbanístics, i no científics. Des de fa anys les entitats del Baix Llobregat que formen part de la plataforma Sos Delta, com DepanaSeo Bird Life o La Saboga, reclamen la protecció d’aquestes zones del delta del Llobregat.

Constaten la reivindicació amb l’ampli coneixement de la diversitat ornitològica. Cada any enriqueixen les dades amb censos d’aus, que es realitzen amb la col·laboració de nombrosos col·lectius ambientals i científics, i desenes de persones voluntàries. Els resultats han estat difosos a través del Noticiari Ornitològic “l’Altre Delta“, que ja ha arribat a la seva 50 edició.

Vols ajudar en la custòdia fluvial a les Muntanyes de Prades?

L’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN), desenvolupa el programa de custòdia fluvial a les Muntanyes de Prades amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Els ecosistemes naturals ofereixen una interminable llista de beneficis a la societat i els individus, com valors de lleureterapèuticspaisatgístics, de biodiversitat, de recursos naturalsalimentaris i farmacèutics. Però la capacitat de recuperació dels mateixos és limitada, i en un món amb una pressió humana en augment, cal una especial cura per al seu manteniment.

Els ecosistemes fluvials i l’aigua: font de tota vida

Dins els ecosistemes naturals els més beneficiosos, i alhora més sensibles, són els ecosistemes fluvials (rius, rieres, llacs i torrents). L’aigua sempre ha estat font de vida, i en regions mediterrànies amb gran perill de desertificació és, i serà, un recurs valuossíssim.

Els impactes humans, cada cop més presents

A les Muntanyes de Prades els rius i rieres han gaudit d’un estat de conservació immillorable fins fa ben poc. Però l’avanç de la humanització ha provocat un augment de les deixalles, les aigües residuals, la freqüentació dels espais naturals, o les espècies invasores.

Les espècies invasores; una lluita sense fi

Molts dels esforços de l’Associació CEN es centren a alliberar el riu Glorieta de cranc americà, espècie exòtica invasora que s’ha estès de manera molt ràpida pels Països Catalans i ha arraconat el cranc de riu autòcton.

Una eina de gestió participativa

En aquest context neix el programa de custòdia fluvial de les Muntanyes de Prades de l’Associació CEN, que desenvolupa estratègies de conservació dels ecosistemes fluvials pel gaudiment de les generacions presents i futures.

Les principals estratègies són:

  • Establir acords de custòdia del territori.

  • Establir adopcions de trams de riu per part de col·lectius conscienciats.

  • Restauració de la vegetació de ribera.

  • Conservació d’espècies autòctones amenaçades.

  • Educació i divulgació ambiental.

Si esteu interessats, podeu trobar informació dels projectes i de com col·laborar-hi a la pàgina i el blog de l’Associació Cen.

Els reptes que té Catalunya en patrimoni natural i biodiversitat

Ha nascut ConservacióCAT, un col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de Catalunya, que pretén ser el referent per a les institucions catalanes i els mitjans de comunicació. Proposen un full de ruta.

  • ConservacioCAT neix davant del "gran retrocés de les polítiques públiques de conservació de la natura a Catalunya, el més greu en els darrers 20 anys"

    ConservacioCAT neix davant del “gran retrocés de les polítiques públiques de conservació de la natura a Catalunya, el més greu en els darrers 20 anys”

  • Detecten "una manca de connexió del món professional de la conservació de la natura amb la societat".

    Detecten “una manca de connexió del món professional de la conservació de la natura amb la societat”.

  • Creuen que "Catalunya requereix d’una política forta i efectiva de conservació del patrimoni natural"

    Creuen que “Catalunya requereix d’una política forta i efectiva de conservació del patrimoni natural”

  • La diagnosi s'ha presentant a totes les forces polítiques en vistes el 27s (imatges: ConservacióCAT)

    La diagnosi s’ha presentant a totes les forces polítiques en vistes el 27s (imatges: ConservacióCAT)

Ha nascut ConservacióCAT, un col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de Catalunya, que pretén ser el referent per a les institucions catalanes i els mitjans de comunicació. Proposen un full de ruta.

ConservacióCAT és un col·lectiu de professionals de la conservació de la natura constituït per persones de formació diversa (biòlegs, ambientòlegs, enginyers forestals i agrònoms, geòlegs, geògrafs, economistes…) i que treballen per compte propi o vinculats a l’administració pública, a organismes o entitats ambientals, empreses o centres acadèmics.

No són un centre de recerca, ni una entitat ecologista o de divulgació de la natura; sinó que volen “esdevenir el col·lectiu de referència en matèria de biodiversitat i patrimoni natural per a les institucions del país i els mitjans de comunicació”.

10 raons per conservar el patrimoni natural i la biodiversitat

Recentment han difós el seu estudi “La biodiversitat i el patrimoni natural a Catalunya. Estat actual i propostes de futur“. Hi exposen “10 raons de pes que justifiquen conservar el patrimoni natural i la biodiversitat” i fan una descripció de l’estat de les polítiques de conservació en aquesta matèria en territori català.

Propostes de futur

A més de la diagnosi, proposen un nou model de governança per a la conservació de la natura a Catalunya, “que engloba tant el sector públic com a la resta d’actors del patrimoni natural (tercer sector, comunitats, privat, sector productiu i altres)”.

Per últim, fan un seguit de propostes per al nou govern, un full de ruta amb les accions més urgents i prioritàries que caldria emprendre, que es reuneixen en 18 eixos temàtics agrupats en 6 àmbits:

  • Establir el marc legal i implantar les estratègies necessàries per a garantir la conservació del patrimoni natural de Catalunya.
  • Aprofundir en el coneixement del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya i el seu paper en el nou escenari de canvi climàtic.
  • Planificar i gestionar eficaçment els espais naturals protegits i els diferents elements que composen el patrimoni natural del país, afavorint la implicació de la societat en la conservació de la natura.
  • Garantir i concretar la prevalença i tranversalitat del patrimoni natural en les polítiques sectorials.
  • Considerar el valor de la biodiversitat i el seu impacte en l’economia catalana i atendre la responsabilitat exterior de Catalunya en la conservació de la biodiversitat global.
  • Millorar la comunicació, la formació i l’educació envers la biodiversitat.

 

Per més informació, consulteu el document La biodiversitat i el patrimoni natural a Catalunya. Estat actual i propostes de futur i el web de ConservacióCAT.

Cens d’ocells aquàtics hivernants

El 14 i 15 de gener el  Grup de Natura Solsonès organitza el cens d’ocells aquàtics hivernants a l’embassament de Sant Pons i al de la Llosa de Cavall. 

El cap de setmana del 14 i el 15 de gener el Grup de Natura Solsonès del Centre d’Estudis Lacetans organitza el cens d’ocells aquàtics hivernants, en col·laboració amb el Cos d’Agents Rurals. L’entitat convida a prendre-hi part, i conèixer i ajudar a comptar els ocells hivernants, No és necessari tenir coneixements previs. S’aconsella portar prismàtics, una guia de camp d’ocells i roba d’abric.

Dissabte 14 de gener  de 16 a 18 h es realitzarà el cens de dormidors, mentre que diumenge de 8.30 a 14 hores es farà el cens diurn resseguint els embassaments de Sant Ponç, la Llosa de Cavall i altes zones humides.

El punt de trobada és a la plaça del Camp de Solsona. Per a més informació trucar al 646587284

Jornada d’anellament científic d’ocells al riu Ripoll

Diumenge 15 de gener, jornada de voluntariat ambiental per l’anellament d’ocells al riu Ripoll, a Sabadell, amb l’Adenc.

L’Adenc organitza una jornada de Voluntariat Ambiental per a descobrir i anellar els ocells del riu Ripoll de la mà de l’ornitòleg Marcelo Brongo. Seguint el procediment científic, els ocell seran caapturats amb xarxes per ser pesats, mesurats i datats, i després seran anellats amb una anella numerada que els identifica de manera inequívoca.

Jornada en el marc del Fes reviure el Ripoll, un projecte impulsat per l’Adenc que consisteix en la recuperació de la vegetació de ribera del riu Ripoll al pas de Sabadell, de la fauna autòctona i de l’ecosistema fluvial, a través de la implicació i la participació ciutadana.

Cal inscripció prèvia escrivint a correu@adenc.cat o trucant al 93 717 18 87