ACTUACIÓ AL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

Construcció i col·locació de caixes niu a Can Comas al Parc Agrari del Baix Llobregat.

Els voluntaris del Cercle ajuden al control biològic del Parc Agrari del Baix Llobregat amb la construcció i col·locació de tretze caixes niu aquest dissabte 1 de juny.

En posar un peu a la Masia de Can Comas ens fan una gran rebuda la tècnica del Parc Elena i els experts en caixes niu en Sergi i la Marina de l’entitat Galanthus i en Jordi de l’Associació Naturalista Xot.

El primer que fem és situar-nos i conèixer de més a prop la realitat del Parc així com la natura més representativa de l’entorn i l’objectiu de la nostra tasca: Ajudar al control biològic amb la construcció i col·locació de caixes niu per tal de fomentar l’aparició

d’espècies que s’alimenten de rosegadors, mosquits o altres éssers vius que poden acabant sent una plaga.

Un cop ja teníem tots els coneixements necessaris, sense més espera comencem a construir les caixes amb les indicacions dels nostres experts d’aquesta actuació.

En construïm caixes de molts tipus diferents: xot, òliba i mussol comú que basen la seva alimentació en rosegadors i ratpenats per combatre els. Fins i tot construïm un hacking de xoriguer, un receptacle on es realitza un alliberament progressiu dels polls, aconseguint alimentar als polls ,que encara no es podem valdre per si sols, a través d’una porteta sense que vegin ni interactuïn amb les persones

En acabar la seva construcció anem a revisar les caixes niu dels entorns de Can Comas, moltes d’elles col·locades pel Cercle de Voluntaris durant l’any 2018. Algunes d’elles ocupades per nous inquilins: 2 caixes niu amb pardal amb ous, una amb pardal xarrec amb pollets i una caixa amb xot i 5 ous!

Fem una passejada pels camps ecològics i l’arborètum de Can Comas, coneixent algunes varietats agrícoles en desús.

Després de la feina ben feta dinem tots plegats amb la sort de poder tastar algunes nespres boníssims cultivats i acabats de collir de la mateixa finca de la Masia de Can Comas.

ACTUACIÓ PARC NATURAL DEL MONTSENY

El dissabte 25 de maig els voluntaris i voluntàries del Cercle celebren el Dia Europeu dels Parcs i extreuen més de 2.000 peus de seneci del cap, espècie invasora present als entorns de Collformic al Parc Natural del Montseny.

En arribar a Collformic ens dóna la benvinguda la pluja, però una mica d’aigua no frena ni als voluntaris ni al Narcís i la Gemma tècnics de la Diputació de Girona ni a l’Òscar i en Guillem de la colla de manteniment forestal, qui ens situen i fan una gran rebuda.

Un cop situats en Narcís i la Gemma presenten al protagonista de la jornada, el seneci del cap (Senecio inaequidens), planta exòtica i invasora present en els entorns de Collformic.

El seneci del cap és una planta originària d’Àfrica del sud i va ser introduïda de forma accidental a través de llana importada. La seva presència comporta problemes sobretot per la ramaderia, ja que és una planta tòxica pels ramats, normalment no se la mengen però si envaeix un prat, els ramats no es poden alimentar i per tant la zona queda inservible. Per saber-ne més.

Un cop s’identifica a l’espècie es comença a treballar de valent per poder extreure el màxim de peus de l’entorn, fins a arribar a extreure més de 2.000 peus d’aquesta planta, cada peu fa de mitjana 10.000 llavors, així que la feina feta val el doble, ja que es redueix la seva capacitat reproductora.

Després d’haver treballat de valent es recuperen les forces dinant tots plegats a Collformic, fins i tot es pot gaudir d’uns raigs de sol per acabar el dia de voluntariat al Parc Natural del Montseny.

ACTUACIÓ AL PARC DEL CASTELL DE MONTESQUIU

Millora de l’entorn de la masia de Sant Moí al Parc del Castell de Montesquiu.

 

El dissabte 4 de maig els voluntaris i voluntàries del Cercle s’apropen fins a la masia de Sant Moí per millorar l’ermita, la masia i tots els seus entorns.

En arribar a la Farga de Bebié els dóna la benvinguda en Joan Carles, director del Parc i l’Albert, l’Esteve i en Dani de manteniment forestal. En Joan Carles presenta la zona i explica la situació actual del Parc.

Un cop ja presentats, l’Albert, l’Esteve i en Dani acompanyen a tots els voluntaris, en una passejada agradable pel GR-151, fins a arribar als entorns de la masia on esmorzen.

La masia de Sant Moí és una finca molt aïllada, i no té serveis com aigua corrent o electricitat, aquest fet va provocar que a la dècada dels 60 la masia tingués els seus últims ocupants.

El pas del temps no ha passat en va per ella, per aquest motiu la feina a fer no és poca: envernissar la porta de la masia i arranjar tota l’entrada, escombrar l’ermita i col·locar els bancs, reconstruir els murs de pedra seca dels entorns, retirar les pedres i el brancam que trobem en les feixes properes a la finca, retirar l’heura que envaeix arbres i construccions properes i esporgar algun arbre de la zona.

Però no hi ha feina que es resisteixi als voluntaris i voluntàries del Cercle, i acompanyats per les muntanyes nevades del Pirineu, en un matí es deixa l’espai en molt millor estat!

No poden marxar sense conèixer l’interior del Castell de Montesquiu, així que la Mònica, guia del Castell, mostra els secrets amagats entre les grans parets del castell.

Després de la visita es recuperen forces amb un bon dinar de carmanyola als entorns enjardinats del Castell de Montesquiu amb la millor de les companyies.

Retirada de deixalles al Parc de la Serralada Litoral.

 

El dissabte 27 d’abril els voluntaris i voluntàries del Cercle netegem els accessos de la pedrera de La Pedra Blava d’Òrrius al Parc de la Serralada Litoral.

En arribar a la zona ens reben en Diego, en Borja i en Jordi, guardes del Parc, esmorzem tots plegats i ens expliquen la tasca a fer durant el dia: retirar les deixalles dels entorns, sobretot en uns punts calents on hi ha més acumulació.

Per poder arribar al màxim d’espais ens dividim en dos grups, cada grup en un tram diferent de la pista d’accés a la pedrera i comencem a extreure deixalles de la natura.

La nostra sorpresa arriba en endinsar-nos en un corriol, que ens indiquen els guardes. En començar a mirar als voltants comencem a fer troballes d’allò més extravagants: rodes de cotxes, bicicletes velles, matalassos, sofàs, ampolles de vidre, sabates, joguines, cada estona que passava anàvem trobant més andròmines i cada cop coses més estranyes. La natura s’havia fet tant a aquestes deixalles que fins i tot vam trobar un cau de ratolí de bosc dins un pot de vidre!

Ens hi vam estar tot el matí amb una tasca per una banda desmotivant, per veure entorns naturals malmesos per les persones, però alhora molt satisfactòria i engrescant perquè van aconseguir retirar de la natura moltíssima brutícia acumulada.

Després de la feina ben feta descansem i recuperem forces amb un bon dinar de carmanyola al berenador de Nostra senyora dels Àngels, situat molt a prop de la zona d’actuació, qui en senyal d’agraïment per estar tot el dia treballant de valent ens va deixar ocupar l’espai de franc.

ACTUACIÓ A L’ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES-SAVASSONA

Eliminació d’espècies invasores i recuperació de l’itinerari a Sant Pere de Casserres a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

 El dissabte 6 d’abril els voluntaris i voluntàries del Cercle ens apropem als entorns del Monestir de Sant Pere de Casserres, per retirar la figuera de moro, planta que envaeix els entorns i no permet l’aparició d’altra vegetació autòctona.

Només arribar ens donen la benvinguda l’Alba, tècnica d’ús públic i en Joan i en Txevi, guardes de l’Espai Natural de Guilleries-Savassona. Qui ens presenten la zona i l’activitat que farem durant el dia.

Ens expliquen la necessitat d’extreure la figuera de moro, una planta originària de Mèxic i que té la característica de ser una de les 10 plantes més invasores d’Europa, la seva presencia provoca que les plantes autòctones no puguin créixer allà on està present aquest cactus. Un cop que estem tots situats ens dividim en dos grups de treball, per poder retirar la figuera de moro de tots els entorns.

El primer grup acompanyat per en Joan, van retirant tota la vegetació que envaeix el camí i la figuera de moro que es van trobant pel GR-210, el corriol que dóna accés al Monestir de Sant Pere de Casserres aquests aniran fent l’itinerari a peu fins a arribar al monestir. El segon grup acompanyat per l’Alba i en Txevi estan al segon grup i retiren la figuera de moro present als entorns del monestir, treballant amb unes vistes immillorables!

Es va fer tan bona feina que entre els dos grups van arribar a omplir fins a dalt la camioneta dels guardes de restes de figuera de moro.

En acabar dinem per recuperar energies i es realitza la visita guiada al Monestir de Sant Pere de Casserres. Es comença veient un audiovisual i es continua amb un fantàstic guiatge que ens trasllada segle XI i a la vida portada per l’orde benedictí fins a l’actualitat, arribant a conèixer l’actual ocupant, el gamarús que viu a l’església.

Recuperació d’un tram de la carrerada de la Talaia al Parc del Garraf.

Una trentena de voluntaris recuperen un tram de la històrica carrerada de la Talaia, traient vegetació del camí i restaurant el mur de pedra seca dels vorals.

Només arribar ens dóna la benvinguda en Carles, de la Fundació Miranda, qui ens explica com a conseqüència d’un incendi forestal produït durant el 2012, es descobreix la carrerada de la Talaia datada del segle XIII. Aquesta forma part de la carrerada Reial de la Cerdanya i era molt utilitzada per fer la transhumància de ramats i cavalls.

Un cop situat a l’entorn comencem a treballar de valent, sota el gran protagonista de la jornada, el sol i els amics de Garraf Coopera i Plataforma Defensem l’Ortoll, qui ens acompanyen durant tot el dia.

Retirem la vegetació d’arrel que envaeix el camí, també traiem les pedres i col·loquem aquelles que són útils per restaurar el mur de pedra seca situat als vorals de la carrerada. Sempre amb l’ajuda i la supervisió del personal de manteniment forestal del Parc i de la Sofia, tècnica d’ús públic.

Cap al migdia donem per finalitzada la tasca, però abans de marxar en Vicenç, historiador gran coneixedor de la zona i en Carles ens fan una agradable explicació de la vida que hi passava per la carrerada de la Talaia en el passat i la seva funció.

Per acabar la jornada anem fins a la platja de Vilanova on després de la feina ben feta agafem energies amb el dinar i podem acabar de gaudir del dia tan solejat!

Cobriment del jaciment arqueològic de l’ermita de Sant Llorenç de Sanabra al Parc del Foix

Aquest dissabte 2 de març, trenta voluntaris i voluntàries del cercle han ajudat a protegir el jaciment arqueològic de l’ermita de Sant Llorenç de Sanabra cobrint aquestes excavacions amb pedres i construint murs de pedra seca per dificultar el seu accés i evitar la seva degradació.

Dissabte 2 de març els voluntaris i voluntàries van reunir-nos al Centre d’Informació del Castell de Penyafort, al Parc del Foix juntament amb la Cap d’unitat d’ús públic i conservació Sofia Paricio, director del Parc del Foix, Pau Mundó i els Guardes Forestals. Un cop esmorzats, vam començar a caminar cap a l’ermita de Sant Llorenç de Sanabra on ens esperava l’arqueòleg Pablo del Fresno de Sistemes de Gestió de Patrimoni (SCP). Ell mateix ens va fer una breu introducció sobre l’estat de l’ermita, sobre la seva història i sobre com nosaltres com a voluntaris/es podíem ajudar a protegir-la, si més no, a disminuir el seu estat de degradació.

Actualment, les restes de l’antiga església de Sant Llorenç de la Sanabra i de les edificacions annexes es troben en un estat d’abandonament i alhora en un procés de degradació avançat com a resultat dels fenòmens atmosfèrics, de l’acció de la vegetació i de l’acció humana. És per això que mentre no es reprenguin els treballs de prospecció arqueològica, el nostra objectiu ha estat cobrir part de les excavacions amb pedres i limitar l’accés dins l’ermita. També s’ha construït una escala per facilitar l’accés a una zona des d’on es pot observar l’ermita, evitant que es trepitgi part del jaciment i per tant evitant posar en perill la seva estructura i el seu recobriment.

Després de casi dues hores movent pedres, construint murs i escales, van tornar cap al Castell de Penyafort tot disfrutant del magnífic dia quasi primaverenc. Vam visitar l’exterior del Castell i els seus jardins, tot veient un breu audiovisual. Finalment, ens vam desplaçar fins l’Àrea d’esplai la Marina per dinar, gaudint de les increïbles vistes del Pantà de Foix.

El Cercle de Voluntaris consolida el seu programa de formació contínua

El dijous 14 de febrer, la sala d’actes de l’Edifici del Vagó al recinte de l’Escola Industrial, a Barcelona va acollir la trobada anual del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals. Durant la sessió, es va fer balanç de les activitats del 2018 i es va presentar el calendari d’activitats per al 2019, tant pel que fa a les accions de voluntariat com de formació.

Repartides entre onze parcs de la Xarxa de Parcs Naturals, durant el 2018 el Cercle de Voluntaris va realitzar catorze actuacions de millora del patrimoni natural i cultural, de la biodiversitat i d’espais fluvials.

Així mateix, dins el programa de formació contínua engegat a finals del 2017 per tal de donar més pes a la formació interna, es van oferir tres seminaris formatius sobre temàtiques diverses que es van traduir en un total de sis jornades i sis xerrades (dues per seminari). Els temes dels seminaris van ser “Màquia litoral i sistema càrstic al Garraf”, “El perill de la humanització i la pressió antròpica” i “Pedra seca, pous de glaç i altres empremtes culturals”.

Programació 2019

Trobada anual a l’Edifici del Vagó (Escola Industrial). Autor: Cercle Voluntaris

Pel que fa a la programació d’enguany, estan previstes setze accions de voluntariat i tres seminaris formatius nous sobre els temes següents: “L’ús públic i la participació ciutadana”, “L’alzinar mediterrani” i “La vida a la cinglera”, amb un total de sis jornades i sis xerrades (dues per seminari).

La tipologia d’actuacions de voluntariat als parcs que es realitzaran seran majoritàriament de millora de patrimoni natural i millora de la biodiversitat, amb eliminació d’espècies al·lòctones com a acció protagonista. Tanmateix, també es duran a terme activitats de millora del patrimoni cultural, de neteja i restauració d’espais i de manteniment de camins.

Amb 339 membres a desembre del 2018, el Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals ha arribat al límit de participants possibles. Temporalment, les sol·licituds d’adhesió es registren en una llista d’espera que serà atesa per ordre d’inscripció en el moment en què s’obrin de nou les inscripcions.

Si voleu conèixer amb més detall el projecte i activitats del Cercle de Voluntaris dels Pars Naturals, us convidem a consultar la seva pàgina webpàgina de FacebookInstagram i canal de Twitter.

Moltes gràcies a tots i totes!

ACTUACIÓ A SANT LLORENÇ DE MUNT I L’OBAC

Neteja i eliminació de l’ailant (Ailathus altissima), espècie invasora al Coll d’Estenalles, Sant Llorenç de Munt i l’Obac

 

Dissabte 16 de febrer una trentena de voluntaris del Cercle de Voluntaris de la Xarxa de Parcs vam endinsar-nos al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç per tal d’eliminar i intentar eradicar l’espècie exòtica invasora Ailanthus altissima, col·loquialment anomenada ailant o malabre.

Després de molts esforços durant anys d’intentar eliminar l’ailant (Ailanthus altissima), una espècie exòtica invasora catalogada dins de les 100 espècies invasores més nocives d’Europa, el biòleg Jordi Pons, qui ens va acompanyar el passat dissabte, va donar amb una solució innovadora i molt peculiar que dona esperança a l’hora de poder tractar aquesta espècie de forma efectiva i sense haver d’utilitzar pesticides.

Entre els 31 voluntaris/es situats al mas de la Barata (Coll d’Estanalles) vam separar-nos en 5 grups i amb l’ajuda del tècnic d’ús públic, Josep Canals, el biòleg expert i la resta d’equip de de tècnics/ques i guardes forestals, vam començar la tasca d’eradicació d’aquest arbre tant invasiu.

Els voluntaris/es van talar els exemplars d’ailant situats al voltant de la riera de les Arenes per així poder perforar la vora de la soca i poder introduir un detergent d’una marca determinada a l’interior. Estrany, oi? La hipòtesis, fins ara corroborada, és que això dificulta l’absorció d’aigua a la planta, fins que l’acaba assecant i mata finalment l’individu. Caldrà tornar d’aquí uns mesos per comprovar-ho!

També vam aprofitar per recollir i reciclar les deixalles que trobàvem i les diferents acumulacions de llavors d’ailant que trobéssim al terra, per intentar evitar la seva propagació el màxim possible.

Per acabar, hem tornat a reunir-nos tots junts per gaudir d’un dinar de germanor a l’àrea d’esplai del Torrent de l’Escaiola aprofitant el Sol esplèndid que ens va acompanyar durant tot el dia.

A contunuació us deixem un recull de les fotografies de la jornada:

Sessions de formació del Cercle de Voluntaris al Parc de la Serralada de Marina

Cinquanta-cinc voluntaris i voluntàries han gaudit de dues sessions de formació al Centre d’Educació Ambiental Ecometròpoli (Santa Coloma de Gramenet) el dies 26 de gener i 2 de febrer, al Parc de la Serralada de Marina. Les jornades formen part del 5è seminari del Pla de formació 2017-2020 del Cercle de Voluntaris, centrat en l’ús públic i la participació ciutadana als parcs de la Xarxa de Parcs Naturals.

Durant les jornades, els membres del Cercle de Voluntaris s’han desplaçat fins al Centre d’Educació Ambiental Ecometròpoli, on han realitzat una visita guiada a càrrec d’en Robert Vidal, educador ambiental del Centre, en què han visitat les diferents instal·lacions i exposicions de què disposa actualment Ecometròpoli. Seguidament, el tècnic d’Ús Públic i Educació Ambiental del Parc, Toni Navarrete, ha continuat la formació amb una introducció teòrica sobre l’ús públic dels espais naturals centrada en el Parc de la Serralada de Marina, tot recalcant quins problemes comporta i quins reptes de futur ens esperen.

La formació ha continuat amb una xerrada sobre la participació ciutadana en la gestió dels espais naturals a través del voluntariat ambiental. Posteriorment, l’Alba Garriga, biòloga (26 de gener), i Jaume Piera, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (2 de febrer), s’han encarregat d’explicar als participants els objectius de la ciència ciutadana i com els ciutadans, com a voluntaris, podem participar en alguns d’aquests projectes. S’ha posat especial èmfasis en la plataforma Natusfera, una aplicació gratuïta de ciència ciutadana creada per registrar, organitzar i compartir observacions de la natura a través dels dispositius electrònics.

Finalment, els voluntaris i voluntàries han realitzat un itinerari al voltant d’Ecomentròpoli, durant el qual s’han posat en pràctica els conceptes apresos durant la jornada, per exemple, introduint observacions naturalístiques a la plataforma Natusfera.

Accions futures

Aquest seminari es complementarà amb dues xerrades que tindran lloc les properes setmanes: “El seguiment dels ocells a Catalunya a través de la plataforma Ornitocat”, de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), el 28 febrer; i “El Projecte de Boscos de Muntanya. Viu una setmana al bosc“, el 26 de març. Les dues xerrades es realitzaran a Barcelona, al recinte de l’Escola Industrial.

Us hi esperem a tots i totes!