ACTUACIÓ AL PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

Plantació destinada a incrementar la diversitat d’arbres a la finca de Can Bosc. Parc del Montnegre i el Corredor.

Un grup de més de vint voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a tasques de plantació per tal de facilitar la recuperació del bosc del Parc del Montnegre i el Corredor.

Un cop vam arribar a Dosrius ens vam endinsar al Parc del Montnegre fins arribar al Santuari del Corredor.Vam esmorzar l’entrepà i la fruita i vam conèixer al Jordi Jürgens, enginyer de monts i gerent de l’espai natural, qui ens ens explicà com és i quines característiques distingeixen al parc natural del Montnegre i el Corredor; està cobert al 90% per bosc, on les espècies d’arbres més abundants són el pi pinyer i l’alzina.

Un cop acabada la introducció ens vam traslladar al lloc delimitat per a l’actuació, on el Jordi ens van explicar què anàvem a fer: la plantació de 320 pins pinastre i 40 nogueres. Les persones de la colla de manteniment, Xavi Puig i Julia Rodríguez, ens dividiren en dos grups per a fer l’actuació en zones diferents. Avançat el matí ens vam reunir els dos grups a la mateixa zona per tal de rematar la plantació.

Un cop realitzada la feina, ja a mig matí, vam donar una passejada fins a la zona de l’actuació realitzada anteriorment pel cercle de voluntaris el 09 de novembre d’aquest mateix any.

Després d’observar el resultat de l’actuació anterior, ens dirigírem cap al Santuari del Corredor, on la Gemma Conesa, del centre d’informació, ens va fer una petita explicació de la història del Santuari, de les seves característiques i de la seva situació geogràfica.

Ja acabada la visita vam anar a gaudir d’un merescut dinar i ens vam preparar per a la tornada a Barcelona.

ACTUACIÓ AL PARC NATURAL DEL MONTSENY

RESTAURACIÓ DE L’HÀBITAT DE RIBERA AL MONTSENY

Una trentena de voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a tasques de recuperació de l’hàbitat de ribera a l’interior del parc natural del Montseny.

Un cop vam arribar al lloc acordat amb els tècnics, vam esmorzar i la Jordina Grau ens va explicar quines tasques hauríem de fer i un poc de context del Parc Natural. El guarda forestal, Antonio Álvarez, ens explicà la varietat de flora i fauna que habita al Montseny.

Acabada la introducció ens vam endinsar al Parc del Montseny per una pista forestal fins arribar a la zona de l’actuació.

Els components del grup de manteniment forestal, Óscar Solé i el Joan Comellas, ens van explicar en què consistiria exactament l’actuació. Hauríem de consolidar els marges de ribera mitjançant els pals i fustes que prèviament havien apilat.

Per a realitzar aquestes tasques, vam dividir el grup en dos per nivell de dificultat; un anava amb l’Óscar i l’altre amb el Joan, i ens repartirem al llarg de la ribera per tal d’abastir entre totes i tots la llargària de la ribera.

Un cop realitzada la feina, ja a mig matí, vam dedicar una estona relaxada per a gaudir de l’entorn i fer-nos unes fotos de grup amb la colla del parc.

Després ens vam disposar a fer el camí invers per tal de gaudir d’un merescut dinar al sol i preparar-nos per a tornar a Barcelona.

 

ACTUACIÓ AL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

Plantació destinada a incrementar la diversitat d’arbres a la finca de Can Bosc.

Parc del Montnegre i el Corredor.

Una trentena de voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a tasques de plantació per tal facilitar la recuperació  del bosc del Parc del Montnegre i el Corredor.

Un cop vam arribar a Dosrius ens vam endinsar al Parc del Montnegre fins arribar al Santuari del Corredor.

Amb l’esmorzar a la mà vam conèixer al Jordi Jürgens, enginyer de monts, qui ens ens explicà com és i quines característiques distingeixen al parc natural del Montnegre i el Corredor, que està cobert al 90% per bosc, on les espècies d’arbres més abundants són el pi pinyer i l’alzina.

Un cop acabat l’esmorzar ens vam traslladar al lloc delimitat per a l’actuació, on el Jordi, ens van explicar què anàvem a fer: primer de tot la plantació de 320 pins pinastre i 40 moixeres. Els tècnics forestals Xavi i el Fran ens feren una demostració de com portar a terme aquesta tasca correctament.

Un cop realitzada la feina, ja a mig matí, vam procedir a reforçar la tanca que envolta tot el terreny protegit i destinat a la recuperació del bosc mitjançant branques i troncs.

Un cop acabada l’actuació ens dirigírem cap al Santuari del Corredor, on la Gemma, del centre d’informació, ens va fer una petita explicació de la història del Santuari, de les seves característiques i de la seva situació geogràfica.

Ja acabada la visita vam anar a gaudir d’un merescut dinar i preparar-nos per a la tornada a Barcelona.

ACTUACIÓ AL PARC DEL GARRAF

Arranjament del safareig de Mas Vendrell, del camí de la font del Pi i de la font del Pi. Parc del Garraf.

Una trentena de voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a diverses tasques de recuperació i neteja dels entorns del safareig de Mas Vendrell i la Font del Pi, situat al parc del Garraf.

Un cop vam arribar a Olivella ens vam endinsar al Parc del Garraf fins arribar a la zona de l’actuació.

Després d’esmorzar, vam conèixer a la Sofía Aparicio, cap d’ús públic i conservació, qui ens va fer una explicació de les tasques del dia: recollida de llenya per a la caldera de biomassa de la Pleta i l’eliminació i neteja d’arrels, esporga i desbrossada de vegetació de la Font del Pi i del camí per a accedir-hi i també del safareig del Mas Vendrell.

Per a realitzar aquestes tasques, vam dividir el grup en dos per tal d’abastir i realitzar totes les tasques.

Un cop realitzada la feina, ja a mig matí, vam tenir la xerrada de Joan Camps, pagès del territori, qui va explicar què es feia allà i com havia canviat amb el pas del temps. També va intervenir l’historiador Vicenç Carbonell, expert en topografia, qui porta molt de temps recorrent aquest territori.

Després ens vam disposar a fer el camí invers per tal de gaudir d’un merescut dinar i preparar-nos per a tornar a Barcelona.

ACTUACIÓ AL PARC DE LA SERRALADA DE LITORAL

Arranjament del recinte sobirà del Castell de Sant Miquel. Parc de la Serralada Litoral.

Una vintena de voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a diverses tasques de recuperació i neteja dels entorns del Castell de Sant Miquel.

Un cop arribem a Vallromanes ens endinsem al Parc de la Serralada Litoral fins arribar al peu de les restes d’un antic poblat iber i del castell de Sant Miquel, just a la frontera entre Vallromanes i Montornès del Vallès.

Després d’esmorzar, coneixem a la Laura León, sobreguarda del parc, al Diego Fernandez i en José Veler guardes forestals del parc, qui ens fan una explicació de la tasca del dia: extreure tota la llenya dels entorns del castell.

Els dies previs a la nostra actuació el personal del parc van participar en l’extracció de la vegetació del recinte sobirà del castell de Sant Miquel, així que nosaltres completem les tasques del Parc de la Serralada Litoral traslladant totes les restes vegetals per un corriol de difícil accés.

Treballem de valent cooperativament, ja que ens situem tots els voluntaris i voluntàries al llarg del corriol i ens organitzem en una gran cadena humana per traslladar tota la llenya fins a un remolc situat a peus del corriol.

Després d’una estoneta de feina fem un agraït descans on gaudim d’una engrescada xerrada per part d’en Ferran Díaz (Tècnic de patrimoni de Montornès) tot seien en el que havia estat el pati d’armes del castell, zona on es duia la vida quotidiana del castell i ens trasllada a l’època medieval explicant la construcció del Castell al segle XI i la vida portada en aquesta zona, tot fent un repàs del poblat iber datat entre el segle V i el III aC.

Per últim i gràcies als guardes del Parc aprofitem les restes d’esporga retirades per fer una foguera (amb permís dels agents rurals) i fer una benvinguda botifarrada, acompanyada d’un bon porró de vi.

 

 

ACTUACIÓ AL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

Eliminació de l’arbre invasor d’Ailanthus altissima, recollida de deixalles i consulta sobre usos del Parc.

Una vintena de voluntaris i voluntàries del cercle, aquest dissabte 5 d’octubre realitzen tres tasques diferents en la zona propera a la Casa Nova de l’Obac al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

En arribar al punt de trobada, ens espera en Josep Canals, tècnic d’ús públic del Parc i en Bartomeu Mas, de la colla de manteniments forestal, qui ens fan una gran rebuda.

Primer de tot esmorzem per agafar energies abans de començar amb les feines del dia.

Després d’omplir la panxa en Josep ens explica totes les tasques del dia i s’apropa fins a la zona de l’actuació més personal del Parc que es distribueix en les diferents tasques:

Eliminació de l’Ailanthus altissima. Amb l’ajuda d’en Bartomeu i en Gerard Sarrià es tallen els peus d’aquest arbre, espècie exòtica invasora dels nostres ecosistemes i originària de la Xina.

Recollida de deixalles. En Damià Hoyos i en Miquel Vivet, porten a un grup de voluntaris i voluntàries a una zona on s’acumula moltes deixalles! Amb l’ajuda d’unes pinces fan molt bona feina.

Enquestes als ciclistes. Acompanyats per en Josep i la Sònia Llobet, es queden on molts ciclistes fan una aturada per descansar, aprofiten per fer enquestes sobre els usos que fan de la zona del parc i els informen de la normativa de la zona que prohibeix passar amb bicicleta per corriols i la limitació de velocitat 10 km/h present a les pistes forestals.

En acabar totes les feines de la jornada fem la visita a l’exposició de la Casa Nova de l’Obac i anem a fer una passejada per un camí adaptat a persones amb mobilitat reduïda a la Casa de l’Obac Vell. Durant el camí en Josep Canals ens descobreix tots els secrets de la família Obac i el seu origen a aquesta casa, que més endavant decideixen canviat per la Casa Nova. Podem observar entre altres restes de la torre original i com estava construïda amb la tècnica de l’opus spicatum.

Per acabar la jornada dinem tots junts, al costat de la Casa Nova de l’Obac on acabem d’aprofitar el sol del dia.

Arranjament del jaciment del poblat ibèric de les Maleses al Parc de la Serralada de Marina.

Una trentena de voluntaris i voluntàries del cercle, aquest dissabte 28 de setembre netegen la vegetació del perímetre del poblat ibèric de les Maleses de 2.400 anys d’antiguitat.

En arribar al punt de trobada, ens espera l’Antonio Navarrete, tècnic d’ús públic del territori, qui ens fa una gran rebuda.

Abans d’esmorzar per fer gana, comencem la jornada fent una passejada per arribar al jaciment de les Maleses, que el trobem a la part més alta del Turó de les Maleses, amb unes vistes panoràmiques immillorables.

Allà ens espera la Mercedes Duran, directora del Museu Municipal de Montcada i Reixac i la Gemma Hidalgo, codirectora de l’excavació, qui amb les seves fantàstiques explicacions ens fa un viatge en el temps fins al segle V aC, quan el poblat estava en ple rendiment, es creu que podrien haver-hi uns 100 habitants en la zona. També ens explica totes les troballes realitzades durant les excavacions, que s’inicien l’any 1981, arracades, monedes, àmfores,…

Després de conèixer tots els secrets del poblat ibèric comencem amb la tasca del dia: retirar la vegetació del perímetre del jaciment per evitar que envaeixin la zona i així facilitar les futures excavacions. Es treballa de valent durant tot el matí i fins a aconseguir realitzar la neteja de tot el perímetre.

En acabar la feina, tornem caminant i ens apropem a dinar a l’Àrea d’Esplai de la Font de l’Alba, situada al municipi de Tiana, on gaudim d’un merescut dinar a l’ombra d’uns pins.

 

SEMINARI 6 AL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

Una seixantena de voluntaris i voluntàries han gaudit de dues sessions de formació a Can Bosc (Dosrrius) aquest 15 de juny i 14 de setembre al parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta jornada forma part del 6è seminari del pla de formació del Cercle, centrat en l’alzinar mediterrani i en el projecte Life Biorgest.

En arribar a Can Bosc del Far, finca de la Diputació de Barcelona, ens espera en Joan Manel, director de l’Escola de Natural del Corredor, qui ens fa una dinàmica explicació del funcionament d’un ecosistema tan conegut per tots com és l’alzinar mediterrani, amb ell aprenem els secrets que amaga l’alzina per tal d’arribar a tenir un desenvolupament exitós en aquest medi.

Després d’una parada per esmorzar, seguim amb en Jordi, investigador del CREAF, qui ens ajuda a entendre que és un bosc madur i les seves característiques principals i ens fa unes pinzellades del projecte Life Boirgest amb el que es pretén aprendre el màxim de les dinàmiques d’aquests boscos al nostre clima.

Després d’entendre tots els conceptes explicats a l’aula, fem una passejada fins a l’àrea d’esplai del Corredor intentant identificar les característiques d’un bosc madur. Tots arribem a la mateixa conclusió: cap dels boscos que descobrim arriba a ser madur, degut l’estreta relació que històricament ha tingut l’ésser humà amb el bosc com el carboneig, camps de cultius, extracció de llenya, … realitzant constants modificacions en aquest medi i trencant el seu equilibri natural.

En acabar la caminada acabem gaudint d’un dinar de carmanyola amb els companys de la formació en un entorn fantàstic com és el Parc del Montnegre i el Corredor.

Actuació Espai Natural de les Guilleries-Savassona

Mostreig i captura de cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) a la Riera Major a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona

Una trentena de voluntaris i voluntàries del cercle, aquest dissabte 13 de juny es mullen per combatre les espècies invasores del nostre entorn a l’Espai de les Guilleries-Savassona.

En arribar a la Riera Major, ens esperen l’Alba Ludevid, Tècnica d’ús públic i educació ambiental de l’Espai, en Joan Pareja i Txevi Buigas, guardes de l’Espai Natural i en Gregori Conill i en Guillem Mas, de l’associació Paisatges Vius. Ens expliquen en que consistirà el mostreig i captura del cranc senyal i com aquesta acció s’emmarca dins l’execució del “Pla de Gestió del cranc de riu” on la custòdia dels hàbitats d’interès a la Xarxa de Parcs Naturals és a través d’una col·laboració entre la Diputació de Barcelona, l’associació Paisatges Vius i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Continuen amb una explicació de l’impacte que provoquen les espècies invasores, aquelles que venen de fora i pressionen a les espècies autòctones, presentant-nos alguns exemples àmpliament coneguts per tots com la tortuga de Florida, la cotorra de Kramer, cargol poma…però sobretot fem una immersió en el cas del cranc senyal, originari d’Amèrica i portador d’un fong que transmet i provoca la mort al nostre cranc de riu.

Mengem una mica per agafar forces i ens aproximem a la riera on capturarem els crancs. Després de conèixer al crustaci, ens calcem unes bones botes d’aigua i ens aproximem a la riera. En primer lloc recollim els crancs que cauen a les nanses col·locades amb esquer durant la nit per en Txevi i en Joan. Seguidament amb l’ajuda de pinces o senzillament amb les mans anem fent captures per la zona. N’arribem a capturar fins a 121 exemplars, un èxit! Amb l’ajuda dels experts, sexem i mesurem cada un dels individus de la captura i els retirem de la riera.

Un petit grup de voluntaris i voluntàries fan inspecció de la riera per determinar, amb l’ajuda d’uns petits invertebrats, quin és l’estat de salut de la Riera Major. Veiem animals com larves de libèl·lules, gripau comú i peixos, etc.

En resum, una jornada molt profitosa i molt necessària per una correcta gestió del cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), del seu hàbitat i de les seves problemàtiques al nostre entorn natural.

El perill d’incendis a l’alzinar mediterrani i la seva prevenció

El passat 12 de juny una vintena de voluntaris i voluntàries van gaudir de la xerrada “El perill d’incendis a l’alzinar mediterrani i la seva prevenció” a càrrec de la Mariona i en David de la Fundació Pau Costa.

Amb ells vam aprendre tots els secrets del foc, com es comporta i que necessita per produir-se, però sobretot com s’està modificant el comportament dels incendis a causa de, entre d’altres, els canvis en els usos del terreny i el canvi climàtic.

En sentir incendi forestal, només pensem en les formes de combatre’l, però també hem de saber que és un element transformador que contribueix de forma crucial en els cicles vitals d’algunes espècies vegetals en el nostre clima, tant, que fins i tot tenim algunes plantes adaptades al foc i que necessiten d’ell per reproduir-se amb èxit. Però, com tot, en excés pot ser totalment destructiu per les nostres zones forestals.

Per què un incendi es produeixi necessita tres coses: oxigen, calor i combustible. En l’única d’aquests tres elements on les persones podem intervenir és en el combustible i en això es basa la feina de prevenció d’incendis que es realitza des de diferents àmbits: bombers, ADF (Associació de Defensa Forestal), voluntaris, agents rurals,...

En la prevenció és on trobem la clau per evitar els grans incendis forestals, que segons algunes prediccions, cada vegada seran més freqüents, el canvi climàtic provoca que cada vegada siguin més violents i més difícils de controlar.

Per cada euro invertit en prevenció, ens estalviem 4 en extinció. Per tant, tot el invertit en prevenció, se’ns veurà retribuït a llarg termini.