Arxiu de la categoria: Entrevistes

ENTREVISTA A L’ALFREDO CANALES

Cap de manteniment del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

  • Quina és la teva formació i des de quan estàs vinculat a la Diputació de Barcelona?

La meva formació com professional es agrícola , empresa familiar.

He estat de masover a Catafau i a mas Oliver , i tenim terres pròpies a la zona del“rieral”, totes elles al terme de Castellar del Vallès.

Per altra banda a Lleida tenim “el tros” plantat de pomeres.

Estic vinculat a la Diputació de Barcelona des defa més de vint anys. Primer treballant al viver d’arbres viaris i forestals de torre Marimon dirigit per el Sr. Vilaseca , després ja vaig passar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

 

  • Des de quan ets cap de manteniment del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac?

Fa uns quatre anys mes o menys.

 

  • Quines són les tasques d’un cap de manteniment?

Coordinar, planificar i fer el seguiment de les activitats o processos realitzats per un equip de treball. També realitzar tasques de suport necessàries en les infraestructures i equipaments del parc. I per suposat, col·laborar en les tasques de prevenció i actuació en l’extinció d’incendis forestals i en tasques relacionades amb la conservació, la repoblació i la recuperació forestal.

 

  • Per què vares triar aquesta professió? I què és el que més t’agrada?

Vaig triar aquesta feina per la necessitat que tinc d’estar en contacte amb la terra, el que mes m’ agrada es treballar a l’aire lliure.

 

  • Hi ha alguna problemàtica, projecte o repte especial al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac?

Aconseguir que els visitants rebin la informació necessària perquè el seu pas pel parc no causi gaire impacte.

La majoria ja són molt sensibles i estimen la natura, però hi ha una part que els cal educació.

 

  • Quines tasques han dut a terme els voluntaris del Cercle al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac?

Els voluntaris han fet moltes i molt bones actuacions dins del parc,comara tasques derepoblació, eliminació de plantes invasores i neteja del medi natural entre d’altres.

 

  • Durant aquests darrers anys has conegut de prop la feina dels voluntaris. Què en penses de la tasca que realitzen?

Que és exemplar i immillorable i voldria destacar el bon ambient que creen en aquestes jornades avegades molt dures.

 

  • Finalment, vols adreçar algun missatge als voluntaris del Cercle?

Els voldria agrair la feina que fan i els moments compartits.

ENTREVISTA A SOFIA PARICIO

ENTREVISTA A SOFIA PARICIO: tècnica d’ús públic i educació ambiental dels parcs del Garraf, Olèrdola i Foix

– Quina és la teva formació i des de quan estàs vinculada a la Diputació de Barcelona?

La meva formació és com a geògrafa; també he fet estudis de gestió i educació ambiental.
Estic vinculada a la Diputació de Barcelona des del 2002, quan vaig començar a treballar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac com a administrativa. Després de fer diferents feines, entre elles la d’informadora, guaita o guarda, a la tardor de 2003 vaig començar de tècnica d’ús públic i educació ambiental.

– Des quan ets tècnica d’ús públic del Garraf, Olèrdola i Foix?

Des del 2005, tot i que entre finals del 2007 i el 2012 vaig estar al Parc Natural del Montseny, on vaig aprendre molt.

– Per què vares triar aquesta professió?

Això de triar, és molt dir. Vaig descobrir la Geografia a l’institut i a la universitat vaig confirmar que era el que volia: per una banda, tenia tots els temes mediambientals que m’agradaven i, per l’altra, abraçava la part de Geografia Humana, que estudia la interrelació del territori amb les persones. En aquella època, jo el que volia era dedicar-me professionalment a la gestió del territori d’espais naturals protegits, tot i que no sabia com, ja que llavors no existia la figura de tècnic d’ús públic als parcs.

Per casualitats de la vida, fent unes pràctiques a una enginyeria de Terrassa , vaig entrar en contacte amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i més tard em van trucar per anar a treballar. Com ja he dit abans, va ser aquí quan, després d’ocupar diferents llocs de treball, vaig guanyar la plaça de tècnic d’ús públic de parcs naturals de la Diputació que lligava molt amb tots els coneixements que tenia de la carrera i dels altres estudis que havia fet.

– En què consisteix la teva feina?

En gestionar l’ús públic o social dels parcs en què treballo. Sobretot, miro de fer compatible la conservació del Parc i l’ús que les persones fan de l’espai: residir-hi, excursions, activitats esportives, aplecs, filmacions, cacera, etc. Per aquesta tasca és molt important tenir informació de tot el que es fa i coordinar-ho amb tots els agents implicats, per tal que no hi hagi cap problema. Aquesta coordinació inclou els treballadors del Parc i els equipaments que gestiona directament o indirecta la Diputació. Igualment, la relació amb els ajuntaments i les entitats del territori és fonamental.

També porto projectes força complexos com ara és el Sistema de Qualitat (SICTED) i la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), dels tres parcs.

– Hi ha alguna problemàtica, projecte o repte especial en els parcs del Garraf, Olèrdola i Foix?

Un dels reptes actuals és fer compatible les activitats organitzades d’ús públic amb la conservació i els habitants dels municipis. En els últims anys hi ha hagut un augment exponencial de la quantitat d’activitats i de les persones que hi participen.
Un projecte important, i també un repte, és el que estem encetant actualment: la Carta Europea de Turisme Sostenible. Un projecte participatiu des del principi, ja que els agents privats del territori col•laboren en la definició del model d’ús públic i turisme que volem per als tres parcs.

– Com veus la vinculació del Cercle de Voluntaris amb el parcs on treballes i amb la Xarxa de Parcs Naturals en general?

El Cercle de Voluntaris té una vinculació excepcional amb tots els parcs on he treballat. Sempre tenen una gran predisposició i són proactius, proposen alternatives i no hi veuen dificultats. És un plaer treballar amb ells.

– Has conegut de prop la feina que fan els voluntaris als parcs on has treballat? Com valores la seva tasca?

La seva tasca és excepcional. Malgrat una actuació del Cercle sempre comporta feina per a l’equip del parc, abans i després, el comptar amb aquests voluntaris puntualment ens permet abordar algunes feines que nosaltres, desbordats pel dia a dia, no podem assumir.

A més, des del parc aprofitem aquestes actuacions per fer una tasca de sensibilització molt important, ja que arriba a unes persones molt conscienciades que ho poden transmetre als seus coneguts i familiars. I els ha arribat perquè veuen les problemàtiques in situ i participen de la seva solució, els en fem partícips.

– Com veus el futur del Cercle i quines millores aportaries en la seva gestió?

El futur del Cercle el veig amb optimisme. Cada vegada hi ha més gent que té temps i ganes de fer coses pels altres i, sobretot, tenir un contacte amb la natura. I això ens ha de permetre, als gestors dels parcs, involucrar la ciutadania amb el territori i fer-ne educació ambiental. És molt més important el que s’enduen ells d’una acció en un parc, que la feina que deixen al territori.

Una millora seria tenir més recursos per poder fer més activitats de voluntariat del Cercle durant tot l’any, i a tots els parcs, i coordinar-nos amb les empreses i entitats que demanen també fer-hi coses al territori.

– Què diries a les persones que rumien si fer-se voluntaris del Cercle i que encara no han donat el pas?

Que ho provin, que coneixeran a persones molt motivades i amb ganes de fer feina, amants de la natura i que ràpidament l’acolliran en el grup.

A banda, coneixeran els espais naturals que gestiona la Diputació de Barcelona, junt amb molts equipaments. I una aportació extra és que podran participar en primera persona en la gestió d’aquests territoris, coneixent la feina que fem els tècnics i que moltes vegades és desconeguda al gran públic.

ENTREVISTA OLGA ALBARDANÉ

L’Olga Albardané, química de professió i amb més de 7 anys d’experiència al Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, és una gran amant de la naturalesa.

 

1) Quan vares fer-te membre del Cercle i per què?

Ja fa una mica més de 7 anys que sóc voluntària del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals. Una amiga meva m’ho va recomanar, em va semblar molt bé i em vaig inscriure.

Un altre dels motius és perquè tinc molt d’interès per la naturalesa i m’agrada sortir a l’aire lliure i fer  activitats. Crec que dóna un gran plaer, poder gaudir de la natura.

 

2) D’on et ve l’interès per la naturalesa?

La veritat és que sempre he tingut un gran interès per la naturalesa, per conservar els espais naturals i per procurar mantenir el nostre entorn el més net possible.

 

3) Què t’aporta, ser voluntària dels Parcs?

A part del fet d’agradar-me el voluntariat, crec que és una tasca que tots hauríem de fer una mica perquè ens dóna una gran satisfacció.

 

4) Hi ha cap anècdota o actuació que recordis de manera especial?

Crec que l’últim en la qual he participat, la restauració de la bauma de la Castellassa de Can Torres al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ja que ha estat una activitat bastant especial pel fet de poder recuperar una bauma que es trobava totalment contaminada per gent.

Hem hagut de retirar estris i elements de mobiliari casolà. Ha estat una mica complicat però m’ha agradat molt poder recuperar aquest entorn natural tan bonic.

 

5) Tu que n’has conegut una colla, dels nostres parcs naturals, com els veus?

Vivim en un país preciós, en el que tenim entorns naturals preciosos però que desgraciadament les persones els degradem i els embrutem.

Nosaltres el que estem dient, des del Cercle de Voluntaris, és que els hem de recuperar, ja que sí tots fóssim una mica més cívics no hauríem de fer tantes tasques de neteja. El fet de fer-ho (la neteja) personalment dóna molta satisfacció.

 

6) Què et sembla la feina que fa la Diputació, de conservació dels Parcs i de posar-los a disposició de la ciutadania?

Em sembla magnífica, per això estem aquí. Em sembla molt bona la tasca que fa la Diputació des de fa molts anys. Amb el Cercle de Voluntaris hem anat a molts llocs i hem vist que realment en la tasca que duem a terme som molt necessaris. El granet de sorra que aportem nosaltres és important per poder mantenir els parcs naturals en bones condicions.

 

7) Has fet amistats, al Cercle, amb altres persones voluntàries?

En aquests anys he conegut a moltes persones voluntàries que, per sort, molts són els mateixos de fa anys, però ens anem fent grans i cal un relleu generacional. Per sort, veig que s’està incorporant gent jove que és el que cal perquè moltes persones voluntàries ens anem fent grans i en activitats com les d’avui cal gent més jove també.

Al llarg dels anys, he conegut a molts companys que venen, tinc també  amigues i amigues molt intimes però el més important és que ens relacionem amb tothom.

8) Algun prec o suggeriment, al Cercle de Voluntaris?

Que seguiu treballant en aquestes tasques, que s’incorpori gent jove i entre tots puguem seguir fent aquesta tasca per al nostre país.

 

Entrevista al diputat Andreu Carreras

diputat Andreu CarrerasDiputat adjunt d’Espais Naturals de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat
Diputació de Barcelona

1) El Cercle de Voluntaris dels Parcs enceta ara una nova etapa. Quins en
seran els trets definidors?

Els elements que caracteritzaran aquesta nova etapa estan vinculats als cinc
objectius que ens hem marcat a curt i mitjà termini.

En primer lloc, volem tenir cura de les persones voluntàries, que se sentin satisfetes
de formar part del projecte, amb una major participació. Volem, i aquest seria un
segon objectiu, potenciar l’autonomia, el protagonisme i la proactivitat dels
voluntaris en la mateixa gestió: proposant activitats, suggerint millores, etc. I, parlant
de millores, el nostre tercer objectiu és millorar la gestió del Cercle de Voluntaris,
fent-la més àgil i dinàmica.

Per últim, volem obrir les portes del Cercle, i això ens porta al quart i cinquè objectius:
la incorporació de més voluntaris i l’establiment de relacions sòlides i fluides amb
agents claus pel voluntariat als parcs, com són els propis equips gestors i entitats
ambientalistes que hi col·laboren.

2) Quines novetats caracteritzaran aquesta nova etapa?

Estan estretament relacionades amb els cinc objectius esmentats.

Així, tenim una nova web i estem presents a les xarxes socials, la qual cosa permet
oferir una millor informació, facilitar el contacte i la participació permanent dels
voluntaris, així com difondre el projecte per engrescar més persones.

Però no ho deixarem tot en mans de la tècnica, perquè estem parlant d’un projecte
basat en les persones i en les relaciones que s’hi estableixen. Per això, i aquesta és
una altre novetat, farem trobades periòdiques per veure’ns i parlar sobre les
actuacions fetes, les previstes, l’organització, allò que es pot millorar, etc. D’entrada,
hem pensat fer una trobada anual però, en funció de les circumstàncies o de la
pròpia evolució del projecte, farem més convocatòries. La primera d’aquestes
trobades és l’acte del dia 26 de febrer de 2014.

Un altre espai de trobada serà un seminari formatiu, adreçat als voluntaris, que
farem cada any sobre aspectes relacionats amb els espais naturals i la seva
conservació.

3) Com valoreu la tasca que realitzen els voluntaris dels Parcs?

Des dels parcs, valorem molt positivament la seva contribució desinteressada a la
millora i difusió d’aquests espais naturals que, en el fons, són una mica nostres i ens
els volem fer nostres. I és que, a banda del suport puntual, importantíssim, que
suposa la tasca voluntària en alguns moments, el Cercle de Voluntaris és una via de
col·laboració ciutadana amb l’administració, una porta oberta que permet a algunes
persones concretar el seu compromís amb allò que és de tots.

4) La Diputació gestiona la Xarxa de Parcs Naturals. Quins objectius es
persegueixen i com es treballen?

Essencialment la Diputació com a gestora -o cogestora- d’aquests espais, ha de
garantir un equilibri territorial i ambiental dels 100 municipis que conformen la
Xarxa. Com ho fem? Doncs bàsicament en tres fronts.

En primer lloc, protegint els valors naturals, agrícoles, forestals, culturals i
paisatgístics de cada parc a través del seu Pla especial de gestió.

Com a segona línia, apostem per un equilibri entre la preservació dels parcs i el
desenvolupament econòmic de la població que hi viu: volem que la gent que hi
viu en visqui. I, en darrer terme, fomentem l’ús públic ordenat d’aquests espais,
obrint-los a tota la societat. Aquí és on entra de ple la funció del Cercle de
Voluntaris.

Tots aquest objectius es treballen a partir de la planificació prèvia i del diàleg
constant amb els agents del territori: alcaldes, regidors, propietaris, ecologistes,
científics, educadors, excursionistes, etc. Sapigueu que cada parc disposa d’un
Consell Coordinador, on s’apleguen les administracions públiques implicades en
la gestió del parc i una Comissió Consultiva, integrada per entitats diverses que
tenen interessos en cada espai.

5) Destacaríeu algun programa o acció dels que s’impulsen des de l’Àmbit
d’Espais Naturals?

N’hi ha diversos. De caire pedagògic podem assenyalar el Coneguem els nostres
parcs, adreçat a tots els alumnes de cinquè de les escoles de la província i que té
ja més de trenta anys de vigència. O el Viu el parc, un programa de caire lúdic-cultural
que fem en el conjunt dels parcs al llarg de l’any, amb més de vint anys de
durada. O, finalment, la implantació en els darrers anys del Parc a taula, un
programa de desenvolupament econòmic que aplega restaurants, cellers,
productors i elaboradors de productes que es fan als parcs per tal de difondre’ls
entre els visitants. També darrerament estem treballant per fer els parcs més
accessibles a les persones amb discapacitat físiques. Tots aquests programes
disposen de sengles webs on podeu informar-vos.

6) Per acabar, voleu adreçar algun missatge especial als voluntaris?

Doncs que, en aquesta nova etapa que iniciem, volem seguir comptant amb el seu
entusiasme i bona feina que han demostrat al llarg d’aquest darrers anys.
Nosaltres, per la nostra banda, procurarem estar a l’alçada.