Arxiu de la categoria: Demandes Voluntaris

Projecte boscos obre inscripcions!

Vols viure una setmana al bosc, treballant amb voluntaris i professionals forestals? Doncs a projecte boscos ja han obert les seves inscripcions!

Durant una setmana voluntaris vinguts d’arreu comparteixen feina, l’assessorament de personal expert i un entorn immillorable: boscos entre 1.500 i 2.000 m d’altitud.

Això és el que podreu viure si us inscriviu a un dels torns setmanals que organitzen Bergwald Projekt, on l’objectiu és la millora dels boscos de muntanya, treballar de valent sempre amb l’ajuda d’experts tant de la zona com de les tasques a realitzar i gaudir del Pirineu en estat pur. Una setmana de treball en equip però sobretot de connexió amb un mateix.

L’any 1987 neix a Suïssa la Fundació Bergwaldprojekt, per donar resposta a la necessitat cada vegada més evident de millora dels boscos de muntanya. Actualment el projecte està present a 4 països diferents: Suïssa, Àustria, Alemanya i Catalunya.

No és fins al 2007, que Bergwaldprojekt Catalunya va arribar als Pirineus catalans per a donar resposta als reptes que es presenten als boscos de muntanya catalans, adaptant a la realitat pirinenca el model de Bergwaldprojekt Suïssa.

Ells mateixos defineixen la seva missió com “promoure el manteniment, cura i protecció del bosc i del paisatge en l’àmbit de muntanya mitjançant actuacions de silvicultura i gestió forestal, i fer difusió per a la millora del bosc i la seva conservació.”

La fórmula que fan servir per aconseguir la seva missió és mitjançant aquestes estades de treball setmanal entre els mesos de juliol i setembre i podreu escollir entre tres zones diferents del Pirineu català:

MASSÍS DE L’ORRI: EL GALL FER I LA FORÇA DE L’AIGUA. Les tasques a realitzar seran bioenginyeria de paisatge, gestió forestal i manteniment de pastures al barranc de Port-Ainé i entorn del Massís de l’Orri (Pallars Sobirà).

ESPINAVELL: CAMINS I CABANES ENTRE FREIXEDES. Es recuperarà i es farà manteniment de camins ramaders tradicionals a l’entorn de la Vall de Camprodon (Ripollès).

GINESTARRE: PASTURES I RAMATS AL TERRITORI DE L’ÓS. Es farà recuperació i manteniment de pastures i camins ramaders tradicionals i gestió forestal sostenible a l’entorn de la Vall de Cardós (Pallars Sobirà).

Però si això de passar una setmana entre natura és massa per vosaltres, també tenen altres formes de participació en el projecte, aquí les podreu consultar totes.

Us animeu a provar un nou model de voluntariat? Encara sou a temps de formar part del projecte boscos de muntanya. Estaran encantats de poder-vos rebre!

El Parc del Garraf us convida als actes de celebració 30 anys de seguiment de la migració al Garraf

El Parc del Garraf celebra enguany “30 anys de seguiment de la migració al Garraf”.  Per aquest motiu el parc ha organitzat diferents activitats divulgatives i xerrades de coneixement i divulgació d’aquest seguiment.

Els actes tindran lloc el 28 de setembre, el 6 i 11 d’Octubre, són gratuïts i oberts al públic general.

A continuació trobarà tota la informació sobre els esdeveniments.

 

 

Let’s Clean Up Europe

Ja tenim aquí la 6a edició del Let’s Clean Up!

Pels que encara no conegueu el Let’s Clean Up Europe, és una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc.

La pròxima edició de la campanya Let’s Clean Up Europe! se celebrarà del 10 a 12 de maig de 2019.

Si esteu interesats en apuntar-vos a l’acció que més us agradi, aquí podreu consultar l’agenda.

XERRADA “PROJECTE BOSCOS DE MUNTANYA”

El passat dimarts 26 de març una trentena de voluntaris i voluntàries van poder gaudir de la Xerrada “Projecte Boscos de Muntanya”, on l’Andreu ens va saber transmetre l’essència d’aquest projecte de voluntariat.

Durant una setmana voluntaris vinguts d’arreu comparteixen feina, l’assessorament de personal expert i un entorn immillorable: boscos entre 1.500 i 2.000 m d’altitud.

Això és el que podreu viure si us inscriviu a un dels torns setmanals que organitzen Bergwald Projekt, on l’objectiu és la millora dels boscos de muntanya, treballar de valent sempre amb l’ajuda d’experts tant de la zona com de les tasques a realitzar i gaudir del Pirineu en estat pur. Una setmana de treball en equip però sobretot de connexió amb un mateix.

L’any 1987 neix a Suïssa la Fundació Bergwaldprojekt, per donar resposta a la necessitat cada vegada més evident de millora dels boscos de muntanya. Actualment el projecte està present a 4 països diferents: Suïssa, Àustria, Alemanya i Catalunya.

No és fins al 2007, que Bergwaldprojekt Catalunya va arribar als Pirineus catalans per a donar resposta als reptes que es presenten als boscos de muntanya catalans, adaptant a la realitat pirinenca el model de Bergwaldprojekt Suïssa.

Ells mateixos defineixen la seva missió com “promoure el manteniment, cura i protecció del bosc i del paisatge en l’àmbit de muntanya mitjançant actuacions de silvicultura i gestió forestal, i fer difusió per a la millora del bosc i la seva conservació.”

La fórmula que fan servir per aconseguir la seva missió és mitjançant aquestes estades de treball setmanal entre els mesos de juliol i setembre i podreu escollir entre tres zones diferents del Pirineu català:

MASSÍS DE L’ORRI: EL GALL FER I LA FORÇA DE L’AIGUA. Les tasques a realitzar seran bioenginyeria de paisatge, gestió forestal i manteniment de pastures al barranc de Port-Ainé i entorn del Massís de l’Orri (Pallars Sobirà).

ESPINAVELL: CAMINS I CABANES ENTRE FREIXEDES. Es recuperarà i es farà manteniment de camins ramaders tradicionals a l’entorn de la Vall de Camprodon (Ripollès).

GINESTARRE: PASTURES I RAMATS AL TERRITORI DE L’ÓS. Es farà recuperació i manteniment de pastures i camins ramaders tradicionals i gestió forestal sostenible a l’entorn de la Vall de Cardós (Pallars Sobirà).

Però si això de passar una setmana entre natura és massa per vosaltres, també tenen altres formes de participació en el projecte, aquí les podreu consultar totes.

Us animeu a provar un nou model de voluntariat? Encara sou a temps de formar part del projecte boscos de muntanya. Estaran encantats de poder-vos rebre!

MAMÍFERS INVASORS A CATALUNYA

Actualment, a Catalunya es troben més de 1.200 espècies exòtiques distribuïdes per tot el territori, i d’aquestes, un total de 177 (el 14%) tenen un comportament invasor que provoca impactes considerables en els ecosistemes naturals, a d’altres espècies autòctones o a les activitats humanes i econòmiques.

Les espècies invasores, amb la seva ràpida reproducció i adaptació al medi, són una de les principals causes de la pèrdua de biodiversitat del nostre entorn. És el cas del plomall de la Pampa, les cotorres argentines, les tortugues de Florida, el mosquit tigre, el cargol poma,…

En el cas dels mamífers, algunes de les espècies més invasores que trobem per Catalunya són:

  • El coipú (Myocastor coypus), un gran rosegador originari de la Patagònia, que ja campa lliurement pels Aiguamolls de l’Empordà arribat des de les granges pelleteres de França.

Aquesta espècie altera diversos hàbitats naturals, provocant un gran impacte a l’agricultura i a la vegetació de ribera, l’extinció local de plantes natives, la disminució de l’àrea de nidificació de les aus,…

  • El visó americà (Neovison vison), procedent d’Amèrica del Nord, ha arribat des de les granges pelleteres europees, ja sigui per alliberaments intencionats o per fugues de diversos exemplars.

Els seus principals impactes afecten a la fauna autòctona (especialment al visó europeu), provocant danys a la pesca, al turó, a les aus de parcs,… com també aviram i altres animals domèstics.

  • L’ós rentador (Procyon lotor), originàriament d’Amèrica Central i del Nord, ha arribat a Catalunya a través de les granges de pell i també com a animal domèstic o de companyia, sovint abandonats intencionadament.

Pot depredar i competir amb diverses espècies natives, provocant danys a jardins, parcs i cultius. També poden ser portadors de diverses malalties, causant problemes a l’entorn de les cases i zones urbanitzades.

 

Per a poder evitar l’impacte d’aquestes espècies invasores, seria convenient seguir els passos que us mostrem a continuació:

  • Prevenir, detectar i fer un seguiment de les espècies invasores perjudicials
  • Planificar un programa de resposta ràpida
  • Ajudar a seleccionar espècies i àrees prioritàries per al control i restauració
  • Millorar i integrar els diferents aspectes de la gestió d’espècies invasores, a fi de reduir costos i efectes de les invasions actuals i futures.
  • I sobretot, no abandonar espècies exòtiques al nostre medi natural.

Els líquens a les ciutats

El passat 8 de novembre vam assistir a la xerrada “Líquens desconeguts i savis”, on vam aprendre que els líquens són uns éssers vius fotosintètics formats per la simbiosi d’un fong amb una alga, considerats un dels bioindicadors de contaminació atmosfèrica més importants de l’ecosistema.

Amb més de 15.000 espècies diferents, els líquens poden colonitzar medis extrems, resistir fortes dessecacions, sobreviure a grans variacions de temperatura, són capaços de rehidratar-se… i els podem trobar en fulles, roques calcàries, murs vells, teulades, escorces dels arbres, etc…

En un estudi realitzat a una regió d’Itàlia van demostrar que com menys espècies de líquens habitaven en una ciutat, més casos de càncer de pulmó es diagnosticaven. Per tant, la disminució de la població de líquens està directament relacionada amb l’alt nivell de contaminació de l’aire.

També vam conèixer el projecte LiquenCity (dut a terme a Madrid i Barcelona), una iniciativa de ciència ciutadana per conèixer la qualitat de l’aire a través dels líquens que conviuen amb nosaltres a les grans ciutats, i per sensibilitzar la població dels efectes dels contaminants atmosfèrics sobre la nostra salut.

Animeu-vos a participar-hi!

Font: www.liquencity.org

L’agrupació GEPEC realitzarà recuperació de murs de pedra seca

Durant tot el mes de juny GEPEC, organitza diverses activitats de recuperació de murs de pedra seca

 

Es realitzaran en diferents dies i en diferents horaris.

Horaris del mes de juny:

  • dissabte 9: tot el dia.
  • dilluns 11, dimarts 12, dimecres 13:  de 8h a 1h3.
  • dijous 14 i divendres 15: a partir 8h tot el dia.
  • dissabte i diumenge 16 i 17: a partir 8h o 9h tot el dia.
  • dilluns 18 i dimarts 19: a partir de les 8h tot el dia.
  • dimecres 20 i dijous 21: de 8h a 13h.

 

Per a més informació adreceu-vos aquí.

29 de juny i 1 de Juliol ADEFFA organitza un cens visual de llúdriga

1r Cens visual de llúdriga a la Riera de Merlès

El proper 29 de juny i 1 de Juliol l’associació ADEFFA organitza un cens visual de llúdriga i altra fauna d’ecosistemes aquàtics continentals

Es realitza un cens visual dels animals aquàtics en un tram de la Riera de Merlès que
compren 30 km aproximadament, es descarta la zona de la capçalera per dificultat
d’accés, per sanitat i per menys densitat de la fauna objecte de cens.
Preferentment es vol conèixer la distribució actual de la llúdriga a la Riera de Merlès, ja
que per observació de rastres s’estima que hi ha hagut un augment de les poblacions.

S’utilitzarà la metodologia dissenyada pel Dr. Jordi Ruiz Olmo, que s’ha dut a terme
durant molts anys en diferents rius de Catalunya. S’intentarà que hi hagi
aproximadament uns 50 observadors, distribuïts a llarg del riu en llocs predeterminats
per l’organització. Es faran 4 observacions, que comprenen dos unitats de cens:
divendres al vespre i dissabte a la matinada (una unitat de cens) i dissabte vespre i
diumenge matinada (l’altra unitat de cens. L’horari de matinada és de les 5:30 h a les
7:30 h i de vespre, de les 20 h a les 22 h. La trobada de tots els observadors serà al
Centre Camadoca de Santa Maria de Merlès, una hora abans d’iniciar el cens excepte
en el primer dia, que la trobada és a les 17h. per la xerrada informativa sobre la
metodologia que farem servir i l’evolució de la llúdriga a Catalunya a càrrec del mateix
Dr. Jordi Ruiz-Olmo. L’assistència és obligatòria si es participa al cens.

Per més informació aneu aquí, les inscripcions es tancaran el dijous 14 de juny

CRANC SENYAL I ELS SEUS EFECTES DEVASTADORS

 

El Cranc Senyal (Pacifastacus leniusculus) és un cranc de riu introduït durant els anys 70, és d’origen nord-americà i va arribar als cursos fluvials del nostre territori a través de les fugues dels centres de cultiu de crancs. L’activitat econòmica derivada de la cria de crancs en aquella època tenia un gran pes, en gran causa pel ràpid creixement que tenia l’espècie nord-americana en comparació amb l’autòctona (Austropotamobius pallipes).

El Cranc Senyal ha pogut sobreviure en el nostre territori gràcies a les seves característiques fisiològiques com la gran tolerància a la manca d’oxigen, a la contaminació, a forts períodes de manca d’aliment i sobretot a la resistència a la sequera. Són aquests motius pels quals l’espècie autòctona no pot competir-hi amb l’espècie invasora.

També s’ha de tenir en compte un factor molt important a la competència entre aquestes dues espècies, el Cranc Senyal és portador d’un paràsit anomenat Aphanomyces astaci, el qual genera una malaltia anomenada Afanomicosi. Que per a ell no suposa cap inconvenient a causa del seu sistema immunitari, en canvi als crancs autòctons sí, ja que els hi provoca una infecció i posteriorment la mort de la població sencera.

Per últim, les mesura per evitar encara més l’expansió d’aquesta espècie en els nostres ecosistemes, principalment conscienciar a la població sobre la problemàtica actual d’una espècie invasora i així intentar que els ciutadans no comprin més Crancs Senyals i sobretot que no els alliberin al medi natural.

Una espècie invasora pot causar un dany econòmic, ambiental o fins i tot dany en la salut humana. Aquestes espècies són una amenaça important perquè poden provocar canvis en els hàbitats i alterar la funció dels ecosistemes.

 

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiques_invasores/gestio_fauna_invasora/cranc_roig_america_altres_especies_cranc/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Afanomicosi http://ecosistemacat.blogspot.com/2008/09/cranc-senyal.html