Arranjament del recinte sobirà del Castell de Sant Miquel. Parc de la Serralada Litoral.

Una vintena de voluntàries i voluntaris dediquen el matí de dissabte a diverses tasques de recuperació i neteja dels entorns del Castell de Sant Miquel.

Un cop arribem a Vallromanes ens endinsem al Parc de la Serralada Litoral fins arribar al peu de les restes d’un antic poblat iber i del castell de Sant Miquel, just a la frontera entre Vallromanes i Montornès del Vallès.

Després d’esmorzar, coneixem a la Laura León, sobreguarda del parc, al Diego Fernandez i en José Veler guardes forestals del parc, qui ens fan una explicació de la tasca del dia: extreure tota la llenya dels entorns del castell.

Els dies previs a la nostra actuació el personal del parc van participar en l’extracció de la vegetació del recinte sobirà del castell de Sant Miquel, així que nosaltres completem les tasques del Parc de la Serralada Litoral traslladant totes les restes vegetals per un corriol de difícil accés.

Treballem de valent cooperativament, ja que ens situem tots els voluntaris i voluntàries al llarg del corriol i ens organitzem en una gran cadena humana per traslladar tota la llenya fins a un remolc situat a peus del corriol.

Després d’una estoneta de feina fem un agraït descans on gaudim d’una engrescada xerrada per part d’en Ferran Díaz (Tècnic de patrimoni de Montornès) tot seien en el que havia estat el pati d’armes del castell, zona on es duia la vida quotidiana del castell i ens trasllada a l’època medieval explicant la construcció del Castell al segle XI i la vida portada en aquesta zona, tot fent un repàs del poblat iber datat entre el segle V i el III aC.

Per últim i gràcies als guardes del Parc aprofitem les restes d’esporga retirades per fer una foguera (amb permís dels agents rurals) i fer una benvinguda botifarrada, acompanyada d’un bon porró de vi.

Eliminació de l’arbre invasor d’Ailanthus altissima, recollida de deixalles i consulta sobre usos del Parc.

Una vintena de voluntaris i voluntàries del cercle, aquest dissabte 5 d’octubre realitzen tres tasques diferents en la zona propera a la Casa Nova de l’Obac al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

En arribar al punt de trobada, ens espera en Josep Canals, tècnic d’ús públic del Parc i en Bartomeu Mas, de la colla de manteniments forestal, qui ens fan una gran rebuda.

Primer de tot esmorzem per agafar energies abans de començar amb les feines del dia.

Després d’omplir la panxa en Josep ens explica totes les tasques del dia i s’apropa fins a la zona de l’actuació més personal del Parc que es distribueix en les diferents tasques:

Eliminació de l’Ailanthus altissima. Amb l’ajuda d’en Bartomeu i en Gerard Sarrià es tallen els peus d’aquest arbre, espècie exòtica invasora dels nostres ecosistemes i originària de la Xina.

Recollida de deixalles. En Damià Hoyos i en Miquel Vivet, porten a un grup de voluntaris i voluntàries a una zona on s’acumula moltes deixalles! Amb l’ajuda d’unes pinces fan molt bona feina.

Enquestes als ciclistes. Acompanyats per en Josep i la Sònia Llobet, es queden on molts ciclistes fan una aturada per descansar, aprofiten per fer enquestes sobre els usos que fan de la zona del parc i els informen de la normativa de la zona que prohibeix passar amb bicicleta per corriols i la limitació de velocitat 10 km/h present a les pistes forestals.

En acabar totes les feines de la jornada fem la visita a l’exposició de la Casa Nova de l’Obac i anem a fer una passejada per un camí adaptat a persones amb mobilitat reduïda a la Casa de l’Obac Vell. Durant el camí en Josep Canals ens descobreix tots els secrets de la família Obac i el seu origen a aquesta casa, que més endavant decideixen canviat per la Casa Nova. Podem observar entre altres restes de la torre original i com estava construïda amb la tècnica de l’opus spicatum.

Per acabar la jornada dinem tots junts, al costat de la Casa Nova de l’Obac on acabem d’aprofitar el sol del dia.

Una trentena de voluntaris i voluntàries del cercle, aquest dissabte 28 de setembre netegen la vegetació del perímetre del poblat ibèric de les Maleses de 2.400 anys d’antiguitat.

En arribar al punt de trobada, ens espera l’Antonio Navarrete, tècnic d’ús públic del territori, qui ens fa una gran rebuda.

Abans d’esmorzar per fer gana, comencem la jornada fent una passejada per arribar al jaciment de les Maleses, que el trobem a la part més alta del Turó de les Maleses, amb unes vistes panoràmiques immillorables.

Allà ens espera la Mercedes Duran, directora del Museu Municipal de Montcada i Reixac i la Gemma Hidalgo, codirectora de l’excavació, qui amb les seves fantàstiques explicacions ens fa un viatge en el temps fins al segle V aC, quan el poblat estava en ple rendiment, es creu que podrien haver-hi uns 100 habitants en la zona. També ens explica totes les troballes realitzades durant les excavacions, que s’inicien l’any 1981, arracades, monedes, àmfores,…

Després de conèixer tots els secrets del poblat ibèric comencem amb la tasca del dia: retirar la vegetació del perímetre del jaciment per evitar que envaeixin la zona i així facilitar les futures excavacions. Es treballa de valent durant tot el matí i fins a aconseguir realitzar la neteja de tot el perímetre.

En acabar la feina, tornem caminant i ens apropem a dinar a l’Àrea d’Esplai de la Font de l’Alba, situada al municipi de Tiana, on gaudim d’un merescut dinar a l’ombra d’uns pins.

Una seixantena de voluntaris i voluntàries han gaudit de dues sessions de formació a Can Bosc (Dosrrius) aquest 15 de juny i 14 de setembre al parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta jornada forma part del 6è seminari del pla de formació del Cercle, centrat en l’alzinar mediterrani i en el projecte Life Biorgest.

En arribar a Can Bosc del Far, finca de la Diputació de Barcelona, ens espera en Joan Manel, director de l’Escola de Natural del Corredor, qui ens fa una dinàmica explicació del funcionament d’un ecosistema tan conegut per tots com és l’alzinar mediterrani, amb ell aprenem els secrets que amaga l’alzina per tal d’arribar a tenir un desenvolupament exitós en aquest medi.

Després d’una parada per esmorzar, seguim amb en Jordi, investigador del CREAF, qui ens ajuda a entendre que és un bosc madur i les seves característiques principals i ens fa unes pinzellades del projecte Life Boirgest amb el que es pretén aprendre el màxim de les dinàmiques d’aquests boscos al nostre clima.

Després d’entendre tots els conceptes explicats a l’aula, fem una passejada fins a l’àrea d’esplai del Corredor intentant identificar les característiques d’un bosc madur. Tots arribem a la mateixa conclusió: cap dels boscos que descobrim arriba a ser madur, degut l’estreta relació que històricament ha tingut l’ésser humà amb el bosc com el carboneig, camps de cultius, extracció de llenya, … realitzant constants modificacions en aquest medi i trencant el seu equilibri natural.

En acabar la caminada acabem gaudint d’un dinar de carmanyola amb els companys de la formació en un entorn fantàstic com és el Parc del Montnegre i el Corredor.

El dissabte 25 de maig els voluntaris i voluntàries del Cercle celebren el Dia Europeu dels Parcs i extreuen més de 2.000 peus de seneci del cap, espècie invasora present als entorns de Collformic al Parc Natural del Montseny.

En arribar a Collformic ens dóna la benvinguda la pluja, però una mica d’aigua no frena ni als voluntaris ni al Narcís i la Gemma tècnics de la Diputació de Girona ni a l’Òscar i en Guillem de la colla de manteniment forestal, qui ens situen i fan una gran rebuda.

Un cop situats en Narcís i la Gemma presenten al protagonista de la jornada, el seneci del cap (Senecio inaequidens), planta exòtica i invasora present en els entorns de Collformic.

El seneci del cap és una planta originària d’Àfrica del sud i va ser introduïda de forma accidental a través de llana importada. La seva presència comporta problemes sobretot per la ramaderia, ja que és una planta tòxica pels ramats, normalment no se la mengen però si envaeix un prat, els ramats no es poden alimentar i per tant la zona queda inservible. Per saber-ne més.

Un cop s’identifica a l’espècie es comença a treballar de valent per poder extreure el màxim de peus de l’entorn, fins a arribar a extreure més de 2.000 peus d’aquesta planta, cada peu fa de mitjana 10.000 llavors, així que la feina feta val el doble, ja que es redueix la seva capacitat reproductora.

Després d’haver treballat de valent es recuperen les forces dinant tots plegats a Collformic, fins i tot es pot gaudir d’uns raigs de sol per acabar el dia de voluntariat al Parc Natural del Montseny.

Millora de l’entorn de la masia de Sant Moí al Parc del Castell de Montesquiu.

El dissabte 4 de maig els voluntaris i voluntàries del Cercle s’apropen fins a la masia de Sant Moí per millorar l’ermita, la masia i tots els seus entorns.

En arribar a la Farga de Bebié els dóna la benvinguda en Joan Carles, director del Parc i l’Albert, l’Esteve i en Dani de manteniment forestal. En Joan Carles presenta la zona i explica la situació actual del Parc.

Un cop ja presentats, l’Albert, l’Esteve i en Dani acompanyen a tots els voluntaris, en una passejada agradable pel GR-151, fins a arribar als entorns de la masia on esmorzen.

La masia de Sant Moí és una finca molt aïllada, i no té serveis com aigua corrent o electricitat, aquest fet va provocar que a la dècada dels 60 la masia tingués els seus últims ocupants.

El pas del temps no ha passat en va per ella, per aquest motiu la feina a fer no és poca: envernissar la porta de la masia i arranjar tota l’entrada, escombrar l’ermita i col·locar els bancs, reconstruir els murs de pedra seca dels entorns, retirar les pedres i el brancam que trobem en les feixes properes a la finca, retirar l’heura que envaeix arbres i construccions properes i esporgar algun arbre de la zona.

Però no hi ha feina que es resisteixi als voluntaris i voluntàries del Cercle, i acompanyats per les muntanyes nevades del Pirineu, en un matí es deixa l’espai en molt millor estat!

No poden marxar sense conèixer l’interior del Castell de Montesquiu, així que la Mònica, guia del Castell, mostra els secrets amagats entre les grans parets del castell.

Després de la visita es recuperen forces amb un bon dinar de carmanyola als entorns enjardinats del Castell de Montesquiu amb la millor de les companyies.

El dissabte 27 d’abril els voluntaris i voluntàries del Cercle netegem els accessos de la pedrera de La Pedra Blava d’Òrrius al Parc de la Serralada Litoral.

En arribar a la zona ens reben en Diego, en Borja i en Jordi, guardes del Parc, esmorzem tots plegats i ens expliquen la tasca a fer durant el dia: retirar les deixalles dels entorns, sobretot en uns punts calents on hi ha més acumulació.

Per poder arribar al màxim d’espais ens dividim en dos grups, cada grup en un tram diferent de la pista d’accés a la pedrera i comencem a extreure deixalles de la natura.

La nostra sorpresa arriba en endinsar-nos en un corriol, que ens indiquen els guardes. En començar a mirar als voltants comencem a fer troballes d’allò més extravagants: rodes de cotxes, bicicletes velles, matalassos, sofàs, ampolles de vidre, sabates, joguines, cada estona que passava anàvem trobant més andròmines i cada cop coses més estranyes. La natura s’havia fet tant a aquestes deixalles que fins i tot vam trobar un cau de ratolí de bosc dins un pot de vidre!

Ens hi vam estar tot el matí amb una tasca per una banda desmotivant, per veure entorns naturals malmesos per les persones, però alhora molt satisfactòria i engrescant perquè van aconseguir retirar de la natura moltíssima brutícia acumulada.

Després de la feina ben feta descansem i recuperem forces amb un bon dinar de carmanyola al berenador de Nostra senyora dels Àngels, situat molt a prop de la zona d’actuació, qui en senyal d’agraïment per estar tot el dia treballant de valent ens va deixar ocupar l’espai de franc.