Mostra totes les entrades de Cercle de Voluntaris

Sessions de formació del Cercle de Voluntaris al Parc de la Serralada de Marina

Cinquanta-cinc voluntaris i voluntàries han gaudit de dues sessions de formació al Centre d’Educació Ambiental Ecometròpoli (Santa Coloma de Gramenet) el dies 26 de gener i 2 de febrer, al Parc de la Serralada de Marina. Les jornades formen part del 5è seminari del Pla de formació 2017-2020 del Cercle de Voluntaris, centrat en l’ús públic i la participació ciutadana als parcs de la Xarxa de Parcs Naturals.

Durant les jornades, els membres del Cercle de Voluntaris s’han desplaçat fins al Centre d’Educació Ambiental Ecometròpoli, on han realitzat una visita guiada a càrrec d’en Robert Vidal, educador ambiental del Centre, en què han visitat les diferents instal·lacions i exposicions de què disposa actualment Ecometròpoli. Seguidament, el tècnic d’Ús Públic i Educació Ambiental del Parc, Toni Navarrete, ha continuat la formació amb una introducció teòrica sobre l’ús públic dels espais naturals centrada en el Parc de la Serralada de Marina, tot recalcant quins problemes comporta i quins reptes de futur ens esperen.

La formació ha continuat amb una xerrada sobre la participació ciutadana en la gestió dels espais naturals a través del voluntariat ambiental. Posteriorment, l’Alba Garriga, biòloga (26 de gener), i Jaume Piera, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (2 de febrer), s’han encarregat d’explicar als participants els objectius de la ciència ciutadana i com els ciutadans, com a voluntaris, podem participar en alguns d’aquests projectes. S’ha posat especial èmfasis en la plataforma Natusfera, una aplicació gratuïta de ciència ciutadana creada per registrar, organitzar i compartir observacions de la natura a través dels dispositius electrònics.

Finalment, els voluntaris i voluntàries han realitzat un itinerari al voltant d’Ecomentròpoli, durant el qual s’han posat en pràctica els conceptes apresos durant la jornada, per exemple, introduint observacions naturalístiques a la plataforma Natusfera.

Accions futures

Aquest seminari es complementarà amb dues xerrades que tindran lloc les properes setmanes: “El seguiment dels ocells a Catalunya a través de la plataforma Ornitocat”, de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), el 28 febrer; i “El Projecte de Boscos de Muntanya. Viu una setmana al bosc“, el 26 de març. Les dues xerrades es realitzaran a Barcelona, al recinte de l’Escola Industrial.

Us hi esperem a tots i totes!

 

 

FORMACIÓ CONTÍNUA AL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC.

Una seixantena de voluntaris i voluntàries gaudeixen de dues edicions de la formació, realitzades el 24 de novembre i el 15 de desembre, sobre la pedra seca pous de glaç i altres empremtes culturals al Centre d’informació de Rocafort de Bages.

En arribar a Rocafort anem al Centre d’informació, però per començar el dia amb una mica de moviment, fem una dinàmica per conèixer a tots els companys amb els quals compartirem el dia. Una vegada ja estem tots ben actius passem a començar la formació.

Comencem la teoria amb en Josep Canals, tècnic d’ús públic del Parc Natural qui ens fa cinc cèntims sobre la flora i la fauna del Parc i una repassada sobre l’ocupació humana i l’activitat econòmica al llarg del temps.

Tot seguit fem una parada per esmorzar i agafar energies per continuar amb en Víctor Mata, historiador que ens explica els secrets de la pedra seca i les construccions que podem trobar realitzades amb aquesta tècnica.

En acabar anem a fer l’itinerari de les tines del Flequer, acompanyats per en Josep Canals, amb l’objectiu de poder observar de primera mà un exemple de patrimoni i activitat econòmica que es realitzava a la zona del Parc Natural.

Després de veure les tines i abans de fer la tornada cap a casa, dinem acompanyats de tots els voluntaris i voluntàries a la zona de l’itinerari.

Actuació al Parc del Montnegre i el Corredor

Plantació per incrementar la diversitat d’arbres a la finca de Can Bosc al Parc del Montnegre i el Corredor.

Els voluntaris i voluntàries del Cercle sembren 2.5 kg d’aglans d’alzina surera i planten 480 peus de pi pinyoner, pi blanc i serveres a la finca de Can Bosc al Parc del Montnegre i el Corredor, aquest dissabte 1 de desembre.

Només arribar ens donen la benvinguda en Jordi, enginyer de forest, en Xavi, cap de colla de manteniment forestal, en Fran de la colla de manteniment forestal i en Jordi Padrós Coordinador d’àmbit d’Espais Naturals.

Per tal d’arribar a més espais, dividim l’ampli grup de voluntaris en dos zones d’actuació, així realitzem la mateixa tasca de sembra i plantació en dos espais diferents.

Una part dels voluntaris s’encarrega de plantar els pins i les serveres, una altra de la sembra d’alzines sureres, espècies que ajudaran a rejovenir el bosc de la finca, i per últim també es realitza una tasca imprescindible per l’èxit de la plantació, la col·locació d’una malla ramadera.

La col·locació d’aquesta malla es realitza per protegir la vegetació nouvinguda de l’acció del porc senglar i del cabirol. En el cas del porc senglar, en olorar la terra remoguda se senten atrets per ella i buscant aliment podrien desfer tot el treball fet durant el dia. En el cas del cabirol perquè el mascle s’apropa a arbres joves per treure’s el borrissol de les noves banyes, que canvia anualment, podent provocar ferides a aquests nous arbres.

En acabar la feina del dia, ens apropem fins a l’Àrea d’Esplai del Corredor, on es comparteix una bona estona amb els companys mentre es dina en un entorn insuperable.

 

MAMÍFERS INVASORS A CATALUNYA

Actualment, a Catalunya es troben més de 1.200 espècies exòtiques distribuïdes per tot el territori, i d’aquestes, un total de 177 (el 14%) tenen un comportament invasor que provoca impactes considerables en els ecosistemes naturals, a d’altres espècies autòctones o a les activitats humanes i econòmiques.

Les espècies invasores, amb la seva ràpida reproducció i adaptació al medi, són una de les principals causes de la pèrdua de biodiversitat del nostre entorn. És el cas del plomall de la Pampa, les cotorres argentines, les tortugues de Florida, el mosquit tigre, el cargol poma,…

En el cas dels mamífers, algunes de les espècies més invasores que trobem per Catalunya són:

  • El coipú (Myocastor coypus), un gran rosegador originari de la Patagònia, que ja campa lliurement pels Aiguamolls de l’Empordà arribat des de les granges pelleteres de França.

Aquesta espècie altera diversos hàbitats naturals, provocant un gran impacte a l’agricultura i a la vegetació de ribera, l’extinció local de plantes natives, la disminució de l’àrea de nidificació de les aus,…

  • El visó americà (Neovison vison), procedent d’Amèrica del Nord, ha arribat des de les granges pelleteres europees, ja sigui per alliberaments intencionats o per fugues de diversos exemplars.

Els seus principals impactes afecten a la fauna autòctona (especialment al visó europeu), provocant danys a la pesca, al turó, a les aus de parcs,… com també aviram i altres animals domèstics.

  • L’ós rentador (Procyon lotor), originàriament d’Amèrica Central i del Nord, ha arribat a Catalunya a través de les granges de pell i també com a animal domèstic o de companyia, sovint abandonats intencionadament.

Pot depredar i competir amb diverses espècies natives, provocant danys a jardins, parcs i cultius. També poden ser portadors de diverses malalties, causant problemes a l’entorn de les cases i zones urbanitzades.

 

Per a poder evitar l’impacte d’aquestes espècies invasores, seria convenient seguir els passos que us mostrem a continuació:

  • Prevenir, detectar i fer un seguiment de les espècies invasores perjudicials
  • Planificar un programa de resposta ràpida
  • Ajudar a seleccionar espècies i àrees prioritàries per al control i restauració
  • Millorar i integrar els diferents aspectes de la gestió d’espècies invasores, a fi de reduir costos i efectes de les invasions actuals i futures.
  • I sobretot, no abandonar espècies exòtiques al nostre medi natural.

Els líquens a les ciutats

El passat 8 de novembre vam assistir a la xerrada “Líquens desconeguts i savis”, on vam aprendre que els líquens són uns éssers vius fotosintètics formats per la simbiosi d’un fong amb una alga, considerats un dels bioindicadors de contaminació atmosfèrica més importants de l’ecosistema.

Amb més de 15.000 espècies diferents, els líquens poden colonitzar medis extrems, resistir fortes dessecacions, sobreviure a grans variacions de temperatura, són capaços de rehidratar-se… i els podem trobar en fulles, roques calcàries, murs vells, teulades, escorces dels arbres, etc…

En un estudi realitzat a una regió d’Itàlia van demostrar que com menys espècies de líquens habitaven en una ciutat, més casos de càncer de pulmó es diagnosticaven. Per tant, la disminució de la població de líquens està directament relacionada amb l’alt nivell de contaminació de l’aire.

També vam conèixer el projecte LiquenCity (dut a terme a Madrid i Barcelona), una iniciativa de ciència ciutadana per conèixer la qualitat de l’aire a través dels líquens que conviuen amb nosaltres a les grans ciutats, i per sensibilitzar la població dels efectes dels contaminants atmosfèrics sobre la nostra salut.

Animeu-vos a participar-hi!

Font: www.liquencity.org

Actuació al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Plantació d’arbres a l’àrea d’esplai de les Arenes i neteja de la ribera del riu Ripoll.

Els voluntaris i voluntàries del Cercle planten una desena de lledoners a l’Àrea d’Esplai de les Arenes per crear ombres a la zona, netegen els entorns del riu Ripoll i retiren un cactus invasor de la zona aquest dissabte 17 de novembre.

En arribar esmorzem per poder començar la tasca amb energia, i en Josep, tècnic d’ús públic, en Toni i en Salva, colla de manteniment forestal, ens presenten la zona i ens expliquen com distribuirem la feina del dia.

Comencem tots junts plantant lledoners a l’Àrea d’Esplai de les Arenes per afavorir l’ombra sobretot a l’estiu i millorar els seus entorns.

En acabar ens distribuïm en diferent grup de treball:

Un petit grup de tres voluntàries van amb en Marc i l’Albert, Guardes del Parc, a extreure un cactus invasor que apareix en una zona molt concreta del Parc.

Un grup més nombrós de voluntaris es queden amb en Toni i en Salva per netejar els entorns de la Font de la Boixa on s’extreuen deixalles tan estranyes com una mampara de dutxa, una caixa d’eines o una dotzena de garrafes d’aigua entre altres andròmines.

Un altre grup s’apropen amb en Josep i en Salvador, informador del Parc a la Font del Plàtan a netejar tant el camí d’accés com la font de deixalles diverses, on troben entre altres coses un lavabo i moltíssimes llaunes i ampolles de vidre.

Per acabar el dia dinem tots plegats a l’Àrea d’Esplai de les Arenes on compartim totes les anècdotes viscudes durant tota la jornada.

 

Plantació d’arbres acompanyants a la finca de Can Bosc al Parc del Montnegre i el Corredor.

Una vintena de voluntaris del Cercle planten més de 300 arbres acompanyants de l’alzina a la finca de Can Bosc, propietat de la Diputació de Barcelona, aquest dissabte 10 de novembre.

En arribar al Parc del Montnegre i el Corredor ens espera en Jordi, enginyer de forest del Parc amb el Xavi i en Fran de manteniment forestal, qui ens expliquen la tasca del dia, plantar plançons de diverses espècies acompanyants de l’alzina: 150 pinastres, 50 freixes, 50 teixos, 50 serveres i 50 nogueres.

Totes aquestes espècies són recomanades per a la gestió d’espais que formen part de la Xarxa Natura 2000. La Xarxa Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura, que impulsa la creació d’una xarxa d’àrees d’especial protecció.

Es treballa de valent, sense deixar de banda les indicacions del Jordi, deixant en tot moment dos metres de distància entre plantes, per tal que en créixer no es facin competència.

També es col·loca una malla ramadera per protegir als nouvinguts de l’acció del porc senglar, qui en olorar la terra remoguda se senten atrets per ella i buscant aliment podrien desfer tot el treball fet durant el dia.

En acabar ens apropem a una part de la finca on l’any 2017 el Cercle de Voluntaris va realitzar una altra plantació i veiem com poquet a poquets els petits arbres van creixent i podem comprovar com la feina ben feta dona els seus fruits!

Per acabar de gaudir del bon dia anem a dinar tots junts a l’Àrea d’Esplai del Corredor, on passem una bona estona gaudint dels companys del Cercle.

 

Millora ambiental de l’itinerari del Torrent de l’Amigó

Els voluntaris del Cercle aquest dissabte, milloren l’itinerari del Torrent de l’Amigó al Parc de la Serralada de Marina retirant plantes invasores com la canya, l’acàcia borda i la figuera de moro, fent desembosc i netejant el camí de deixalles.

En arribar ens esperen en Toni, tècnic del Parc i l’Òscar guarda forestal, ens reben i ens situen, tant en la realitat del Parc de la Serralada de Marina explicant-nos el recorregut històric que ha tingut, com en l’espai coneixent els municipis amb els quals limita el Parc. Per ajudar-nos a entendre molt millor aquesta realitat i la seva situació ens donen un tríptic explicatiu i un mapa del Parc.

Un cop hem agafat energies amb l’esmorzar ens dividim en dos grups per poder millorar dos trams diferents de l’itinerari.

El primer grup comença retirant acàcia borda de l’inici de l’itinerari, per preparar el terreny i col·laborar amb un altre grup de voluntaris que replantaran la zona uns dies després, també retiren deixalles de la zona omplint 2 sacs d’escombraries.

El segon grup s’encarrega d’anar a una zona del camí envaïda per la canya, la seva tasca és retirar part de la canya per facilitar el pas pel corriol i retirar algunes mates de figuera de moro. També netegen la vegetació que envolta la bassa d’amfibis, facilitant l’accés a aquest tipus d’infraestructures ajudem al fet que els amfibis puguin dur a terme accions tan importants com la seva reproducció.

Després de treballar de valent, ens apropem fins al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on descobrim tota la seva història gràcies a visita guiada pels seus interiors i quina era la vida des del dia a dia que portaven els monjos fins als actuals propietaris.

Per acabar dinem en un dels agradables patis interiors del Monestir aprofitant l’ombra i la bona temperatura.

Construcció i col·locació de caixes niu a Can Comas al Parc Agrari del Baix Llobregat.

Els voluntaris del Cercle ajuden al control biològic del Parc Agrari del Baix Llobregat amb la construcció i col·locació d’una vintena de caixes niu aquest dissabte 6 d’octubre.

En posar un peu a la Masia de Can Comas ens fan una gran rebuda els tècnics del Parc i els experts en caixes niu de l’entitat Galanthus i de l’Associació Naturalista Xot.

El primer que fem és situar-nos i conèixer de més a prop la realitat del Parc, la natura més representativa de l’entorn així com l’objectiu de la nostra tasca: Ajudar al control biològic amb la construcció i col·locació de caixes niu per tal de fomentar l’aparició d’espècies que s’alimenten de caragols, llimacs, rosegadors, mosquits o altres éssers vius que poden acabant sent una plaga.

Un cop ja teníem tots els coneixements necessaris, sense més espera comencem a construir les caixes amb les indicacions dels experts d’aquesta actuació.

En construïm caixes de molts tipus diferents: eriçó que menja sobretot

caragols i llimacs, xot, òliba i mussol comú que basen la seva alimentació en rosegadors, ratpenats per combatre els mosquits i de passeriformes com la mallerenga que són grans insectívors. Fins i tot construïm un haking d’òliba, eina que ajuda a la reintroducció de polls d’aquesta espècie a la natura.

En acabar la seva construcció anem a col·locar-les pels entorns més propers a la Masia, amb l’objectiu de canviar la utilització de plaguicides pels seus depredadors naturals.

Després de la feina ben feta dinem tots plegats  amb la sort de poder tastar algunes fruites i tomàquets boníssims cultivats i acabats de collir de la mateixa finca de la Masia de Can Comas.

 

II Jornades tècniques de Fauna Urbana a Barcelona – FUB-

El projecte Animals a la Ciutat organitza les II Jornades de Fauna Urbana a Barcelona, on podreu trobar xerrades, debats i tallers sobre la fauna urbana i conèixer projectes de ciència ciutadana.

Les Jornades tindràn lloc els dies 20, 21 i 22 d’octubre, en aquest cas l’activitat té un cost de 12 a 17 €

Per més informació us podeu adreçar a la seva web.