Arranjament de places carboneres a la Vall de Sau

Dissabte 17 de juny, tot i l’amenaçant onada de calor, una trentena de voluntaris del Cercle de Voluntaris de la Xarxa de Parcs van animar-se a moure’s fins al pantà de Sau, sota els cingles de Tavertet, per a col·laborar en el manteniment de la ruta de les Carboneres que des de fa uns anys s’hi ha senyalitzat.

L’autocar sortia a les 8 de barcelona, i al cap d’una hora i mitja els descarregava a la Riba, un hotel-restaurant amb vistes privilegiades sobre la vall i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. El camí fins a la zona de treball va ser curt però amb fort pendent, i un grup de voltors dibuixant cercles sobre els seus caps ja feien pensar en una dura jornada de treball.

Dos dels guardes  del Parc, en Txevi Buigas i en Joan Pareja van fer-los de guies durant tota la jornada, organitzant la feina, donant ànims i amanint l’ambient amb unes quantes rondalles i llegendes de la zona!

2 hores i mitja treballant sota la calor van servir per tornar a fer visibles mitja dotzena de places de la ruta que la vegetació havia conquerit de nou; desbrossar, llaurar el terra i amuntegar pedres van ser les feines que va tocar fer. Mentre treballaven, els voluntaris imaginaven les  condicions en les que els carboners devien viure en aquell mateix lloc una cinquantena d’anys enrere. Com devia ser passar-se setmanes senceres vivint al costat de les carboneres amb els companys, per jornals de 40 pessetes? El carboneig a la Vall de Sau va desaparèixer als anys 60, i avui en dia només ens queden com a testimonis vius d’aquell estil de vida un parell de caps de colla carboners.

Un cop van donar la feina per enllestida, en Txevi va explicar com construïen la xemeneia, part central i columna vertebral de la carbonera. A continuació i després de molts litres d’aigua fresca, cap a l’àrea d’esplai dels Vernets de Ca la Marta a gaudir d’un dinar de germanor sota l’ombra d’una alzina. Després de recórrer un tram de l’itinerari “Els arbres del torrent de la Polleda”, sobretaula al bar del Ferrer de Tall, i becaina a l’autocar de tornada cap a Barcelona.

Tornarem Guilleries, la bellesa dels teus cingles i la màgia de les teves rondalles ens ha tornat a fascinar; tot i que procurarem fer-ho en una altra època, quan la calor no sigui tan asfixiant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *